Sempre hem sabut que el gos és el millor amic dels humans i ara també s’ha convertit en una gran ajuda assistencial per a diabètics que necessiten saber en tot moment quin és el seu nivell de sucre per a no tenir sobresalts.
La tècnica que pot ajudar els malalts que pateixen alguna crisi difícil de predir es diu Prevencan, i a València Dora García o, com li agrada que li diguen, Dora ensinistradora, és l’única que pot ensenyar aquests animals a arribar aquest nivell d’alerta.
Dora va començar el seu treball d’ensinistradora d’animals que serviren per a detectar les pujades o baixades de sucre dels seus amos amb “la idea que el gos puga detectar-les abans que es produïsquen”, diu.
“Vaig començar després de veure un documental en què eixia una família que tenia un xiquet que patia apnees i havia entrenat el seu gos perquè reconeguera els sons que feia i poguera així avisar els pares”, diu Dora.
Segons diu, va pensar que això es podia aplicar a altres patologies i així se li va ocórrer que es podria usar en la diabetis per a prevenir les pujades o baixades de sucre, que poden ser perilloses per al malalt.
Aquests gossos són capaços de detectar que el diabètic pateix una crisi, ja que tenen un olfacte “molt més desenvolupat que el nostre”, perquè quan es produeix una pujada de sucre l’alè té una olor diferent de la que té en una baixada.
Dora diu que aquests animals donen tranquil·litat als amos. “Si tenim en compte que, segons els estudis que s’han publicat, en 2030 el 50% de la població serà diabètica, Prevencan serà d’una gran utilitat per a la societat.”
“Ja portem set gossos entrenats i un dels nostres objectius és que obtinguen la certificació que expedeix la Generalitat perquè puguen acompanyar els amos a totes parts, igual que els gossos pigalls.”
“Està molt animada perquè ja han aconseguit que dos d’aquests gossos puguen acompanyar l’ama a totes parts”, diu Dora.
Aquest certificat, que tramita la Direcció General de Diversitat Funcional, s’obté amb un examen que han de passar el gos i l’amo.
El treball es desenvolupa, encara que depèn de l’animal, durant sis mesos de forma intensiva a casa de l’amo, i després es fan sessions més espaiades, però “la idea és que continuen ensenyant-los coses tota la vida”, matisa.
Daura està molt il·lusionada amb el seu projecte, Detecció Mèdica amb Animals Prevencan. L’any passat el va presentar per a unes ajudes que concedeix l’Ajuntament de València, i li van donar la màxima puntuació.
Amb la subvenció va viatjar a Estats Units, on porten més de vint anys entrenant gossos i durant un mes i mig hi va aprendre noves tècniques.
Amb el Grup d’Oncologia Molecular de la Fundació Investigació Hospital General de València està treballant en un estudi sobre la detecció del càncer de pulmó no microcític (CPNM) amb mostres mínimament invasives, que poden provenir de diferents localitzacions corporals, perquè mitjançant l’olfacte dels animals es puguen diferenciar les mostres sanes de les malaltes.
L’estudi fa servir l’olfacte dels gossos en les etapes inicials com a mètode de diagnòstic primerenc i no invasiu per a la detecció precoç del càncer i poder proporcionar als pacients les alternatives terapèutiques.
“En aquest projecte els gossos estan amb mi, augmente el grau d’exigència i avaluem el ritme d’aprenentatge de cada animal. Adaptem el nostre ensinistrament a ells”, diu Dora.
