Un estudi de les universitats de València (UV) i de la Universitat Catòlica de València constata que l’assetjament i la resposta que provoca és diferent entre l’estudiantat de secundària depenent del gènere. Conclou que l’assetjament escolar no és creuat i que la reacció com a testimoni de l’agressió és diferent: elles tendeixen a buscar ajuda externa i ells, o bé involucrar-se en el moment, o bé a no actuar.
Els xics destaquen més en les “respostes oposades”, és a dir, alguns opten més per intentar tallar la situació en el moment, però altres s’inclinen per no fer res. Per la seua banda, les xiques solen adoptar una posició intermèdia on comenten la situació amb persones externes: professorat o familiars. És una de les conclusions a què arriben Mario Alguacil, Paloma Escamilla y Sergio Aguado, investigadora e investigadores de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (FCAFE) de la UV, en col·laboració amb Alba Bonet i Carlos Pérez, de la Universitat Catòlica de València.
El resultat més cridaner per als autors és la verificació que l’assetjament no és creuat entre gèneres. Els xics el reben d’altres xics i les xiques, d’altres xiques. A més, el sentiment d’aïllament o reiteració en aquestes conductes no canvia entre ells i elles. És a dir, el gènere no provoca que assetgen o siguen assetjats en major o menor mesura.
Segons Alguacil, “aquestes dades ens permeten no només conèixer l’existència de situacions d’assetjament en l’etapa secundària sinó quantificar i classificar aquestes accions, de manera que podem conèixer més quines actuacions relacionades amb l’assetjament duen a terme xics i xiques, i quina és la seua percepció i reacció tant de l’assetjament patit com de l’infligit o presenciat”.
“En concret, aquest estudi aporta informació per entendre millor les diferències quant a la percepció i actuació davant de l’assetjament en funció del gènere”, afirma el professor de la FCAFE. “Es tracta de conèixer més i millor el problema i les variables que poden tindre associades, per ser més efectius tant en la prevenció com en la gestió de les accions que es produïsquen”, explica.
Per assolir aquests resultats, el grup investigador ha enquestat 318 estudiantes i 274 estudiants d’educació secundària. Se’ls va demanar que completaren un qüestionari estandarditzat i d’ús habitual per a aquest tipus d’estudis. Compost de 25 preguntes, organitzades en 2 blocs, s’obté informació sobre la vida relacional de l’alumnat i l’abús entre companys patits, infligits o presenciats i l’actuació sobre aquest fet.
Article:
Bonet-Morro, A.; Alguacil, M. et al. (2022). Estudio comparativo de género sobre el acoso escolar: estrategias y acciones. Retos, Volumen 44, p. 45-52. DOI: https://doi.org/10.47197/retos.v44i0.88111
