Logo de la Universitat de València Logo Facultat de Ciències Biològiques Logo del portal

Per què tenim por del coronavirus?

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 27 de març de 2020
Image de la noticia
Fotografia: The Conversation

Enrique Lanuza, professor del departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València, explica en la plataforma de divulgació científica The Conversation l’estructura responsable de la por davant l’amenaça de la COVID-19.

La por és part de la resposta defensiva dels animals davant una amenaça: maximitza la supervivència de l’individu i, per tant, té un important avantatge adaptatiu. En l’article, Lanuza destaca que l’amígdala, una estructura clau en els circuits que intervenen en la resposta a la por, s’ha activat per la crisi produïda per la COVID-19, però el nostre comportament defensiu no ha evolucionat per respondre a una amenaça com aquesta, per protegir-nos, la selecció natural ens ha dotat d’un bon sistema immune.

L’amígdala també ens permet detectar la por en els altres, fonamentalment en l’expressió facial, i com que som una espècie molt social el comportament dels altres ens influeix enormement. Així, explica el professor Lanuza, la por en els altres ens permet anticipar la nostra resposta a l’amenaça, però davant d’aquesta situació en què l’amenaça és un virus, la transmissió social no ens ajuda molt i ens llancem a copiar la resposta del veí (comprant desmesuradament, per exemple).

Controlar l’activitat de l’amígdala

Una estructura molt rellevant en el control de l’amígdala és l'escorça prefrontal, l’àrea del cervell situada justament darrere del nostre front, damunt dels ulls. És l’àrea que avalua els efectes del nostre comportament i planifica el comportament futur. En certa manera, és el nostre director d’orquestra.

Per tant, per a Lanuza, el que correspon en aquesta situació és utilitzar més la nostra escorça prefrontal i menys la nostra amígdala, la qual cosa es tradueix en seguir les mesures d’higiene recomanades i, per suposat, quedar-se a casa per tal de reduir a zero la transmissió del virus. I, si pot ser, també la transmissió social de la por. Cal que fem servir com a societat la nostra escorça prefrontal per adonar-nos que no hi ha alternativa al coneixement per donar resposta a aquests reptes. Invertir en investigació científica avui ens prepara per a les pandèmies del futur. Retallar en investigació científica “ahir” (llegiu en la crisi de 2008) ens ha deixat en la situació que vivim, conclou Lanuza.

Llegiu l'article original publicat originalment a The Conversation.