ÉS NECESSÀRIA L’EXPERIMENTACIÓ ANIMAL?
Cada any s'introdueixen en el mercat més de 1000 productes químics nous, s'estudien malalties i es proven i avaluen noves formes de tractament. Tots aquests productes, les malalties i els seus tractaments han d'haver sigut prèviament avaluats per a determinar nivells segurs o exposicions que disminueixen al màxim el perill o risc per a les persones, animals i el medi ambient. Aquesta avaluació requereix d'un gran nombre d'animals d'experimentació. Per això, la comunitat científica cerca alternatives fiables, de rellevància adequades i vàlides per a determinar la toxicitat de les substàncies o l'avanç de la biomedicina sense ús d'animals d'experimentació. Aquests mètodes alternatius han de complir les 3R de Russul i Burch (1959) sobre reducció, refinament i reemplaçament dels animals en investigació, sempre que siga possible. Actualment, és possible aconseguir molta informació sobre aquest tema utilitzant mètodes alternatius, però és difícil extrapolar els resultats a l'ésser viu. Els mètodes alternatius són previs i complementaris a l'experimentació animal però no poden substituir a l'animal complet. Per això, és necessari l'ocupació humanitària dels animals en investigació per a millorar la qualitat de vida d'humans i animals.
Mª José Ruiz Lea
CURRICULUM VITAE
Llicenciada i Doctora en Farmàcia (1997) per la Universitat de València. Catedràtica de Toxicologia i Directora del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Ciències de l'Alimentació, Toxicologia i Medicina Legal de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València. Co-directora del Màster en Qualitat i Seguretat Alimentària de la UV. Membre del comité científic de seguretat alimentària i nutrició de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN, 2017-2021).
Directora del grup d'investigació RiskTox (GIUV2021-513) de “toxicologia mecanística de substàncies químiques mitjançant l'aplicació de mètodes in vitro” des de 2002. Les seues línies d'investigació se centren en el desenvolupament de mètodes alternatius per a determinar els efectes tòxics dels contaminants orgànics i els seus metabòlits, així com en l'avaluació de la seguretat i qualitat dels aliments. S'ha format en diverses institucions nacionals i internacionals de reconegut prestigi.
Ha participat en 18 projectes d'investigació nacionals en el camp de la toxicitat induïda per contaminants presents en els aliments o en el medi ambient per a avaluar el risc potencial dels mateixos per a l’ésser humà, sent la investigadora principal en 7 d'ells. Amb la producció científica d'aquesta activitat ha publicat més de 100 treballs científics, dirigit 9 tesis doctorals i actualment, dirigint 4 tesis doctorals en curs.
Toxicòloga Registrada europea (ERT) des de 2018. Experta de l'Agència Nacional d'Avaluació i Prospectiva (ANEP) per al procés de revisió de projectes d'investigació; Vicepresidenta de l'Associació Espanyola de Toxicologia (AETOX). Membre del Consell Editorial de la "Revista Espanyola de Toxicologia" i “Toxicology Mechanisms and Methods”. Membre de la Societat Europea de Toxicologia (EUROTOX) i de la Societat Europea de Toxicologia in vitro (ESTIV).
