Juntament amb l'equipament estàndard de laboratori de física i de química de sòls (mesuradors de pH i conductivitat elèctrica, estufes, forns de mufla, banys termostàtics, agitadors, sistemes de digestió, digestors, etc.), el Departament també disposa de:
En laboratori:
- Espectrofotòmetres UV
- Analitzadors de N Kjheldar
- Comptador de partícules per RAIGS X
- Analitzador/detector de nitrats
- Sistema de mesura de corba de pF
- Sistema automàtic per a determinació de l'estabilitat estructural del sòl
- Respiròmetres
- Sistema d'anàlisi micromorfològic
- Picnòmetres
- Càmeres germinadores
Per a estudis de camp:
- Equips de presa de mostres
- Infiltròmetre de doble anell
- Infiltròmetres minidisc
- Sistemes de mesura d'humitat per TDR
- Sistemes de mesura d'humitat portàtils fins a 50-100 cm de profunditat
- Sistema de mesura d'emissió de CO2 en sòls
- Respiròmetres
- Mesurador multiparamètric WTW (pH, O2 dissolt, conductivitat elèctrica, Na, Mg, K) per a sòls i aigües
- Simuladors de pluja
- Lisímetres
- Penetròmetres
- Mesurador de cisallament
El Departament disposa a més de dues estacions permanents de camp per a l'estudi de l'evolució i la resposta dels ecosistemes i per al desenvolupament d'experiències a mitjà i llarg termini.
Estacions experimentals permanents de camp
L'estació experimental de Porta Coeli
L'estació experimental es troba a Porta-Coeli (terme municipal de Serra, València, Espanya), en terrenys cedits pels Serveis Forestals de la Conselleria d’Agricultura i Pesca de la Generalitat Valenciana l'any 1986. Se situa al vessant oriental de la Serra Calderona (figura 1). Les instal•lacions ocupen un vessant forestal lleugerament còncau, amb orientació Sud-Oest, i amb un pendent mitjà del 20%. Aquesta zona va patir el 1978 l'impacte d'un incendi forestal.
Fig. 1: Localització de les estacions experimentals.
Els sòls presenten un escàs espessor, pertanyen al tipus Leptosol rendzínic i constitueixen un típic sòl forestal mediterrani. Quant a la vegetació, el tipus dominant pertany a l'aliança Rosmarino-Ericion, i les espècies més representatives són Rosmarinus officinalis, Erica multiflora, Stipa tenacissima, Chamaerops humilis i Thymus vulgaris.
La instal•lació consisteix en quatre parcel•les experimentals d'erosió de 320 m2 (40 x 8 m) cadascuna, totes quatre aïllades perimetralment per maons de 40 cm d'altura (encadellats) coberts de vernís hidrofòbic, i orientats en el sentit del pendent. Al voltant del límit superior de les parcel•les es va fer un canal de drenatge, de 40 cm de profunditat, per interrompre els fluxos d’escolament superficial i subsuperficial procedents de la part més alta del vessant. La zona final inferior s'estreny fins una amplària de 2 m per aconseguir la confluència de fluxos d’escolament, i s'acaba en un sistema tancat de col•lectors metàl•lics de 2 m de front que al seu torn van connectats a dipòsits de 2000 L de capacitat per a la recollida global tant d’escolament com de sediments (figura 2). A l'interior de cadascun d'aquests dipòsits n’hi ha un altre de 40 L de capacitat que rep directament el flux dels col•lectors; la seua comesa és concentrar-hi els sediments arrossegats, cosa que en facilita la recollida i posterior anàlisi. Aquest tipus de parcel•la experimental tancada permet mesurar la producció total d’escolament i sediments en una superfície de terreny delimitada, de la qual es coneixen àmpliament les característiques edàfiques, de vegetació, climàtiques i morfològiques.
Fig. 2: Estació experimental de Porta Coeli.
Estació experimental de la Concòrdia
La zona on es troba l'estació experimental es localitza a 50 km, en direcció nord-oest, de la ciutat de València, en una àrea forestal denominada "La Concòrdia", que pertany al terme municipal de Llíria (València, Espanya). L'àrea forma part del vessant més occidental de la Serra Calderona (figura 1). Les seues coordenades són 39º45’ latitud N i 0º43’ longitud W.
El tipus de vegetació dominant a l'àrea correspon a l'associació Rhamno lycioidis-Quercetum cocciferae, típica de les zones semiàrides mediterrànies. Les espècies més abundants són: Rosmarinus officinalis, Ulex parviflorus, Quercus coccifera, Rhamnus lycioides, Stipa tenacissima, Globularia alypum, Cistus clusii i Thymus vulgaris. El sòl és un Leptosol Rendzínico, que presenta una profunditat variable, però sempre menor a 50 cm, una abundant pedregositat, nivells de carbonats molt alts i un bon drenatge.
L'estació experimental, que va començar a funcionar el 1995, consta principalment de nou parcel•les tancades de 4 m d'ample i 20 m de llarg, amb morfologia, pendent, afloraments rocosos, sòl i cobertura vegetal semblants. En la figura 3 es pot apreciar la configuració i l’estructura de la instal•lació. Les parcel•les són de tipus tancat, orientades en paral•lel al pendent. S’hi recull l’escolament total generat i els sediments arrossegats en cada episodi de pluja.
Fig. 3: L'estació experimental de La Concòrdia
El 1995 s’hi van realitzar cremes experimentals a sis parcel•les: en tres se’n va aconseguir una intensitat moderada i en les altres tres, alta (figura 4).
Fig. 4: Detall dels focs experimentals.
El 2003 es van repetir les cremes per tal de simular l'efecte d'incendis forestals repetits.
En les dues estacions de camp es fa un seguiment continu, en temps real, dels paràmetres relacionats amb el clima, el sòl i la hidrologia, mitjançant un sistema de xarxa de sensors. La recollida de dades i el funcionament dels sensors són controlats per transmissió GSM des del CIDE.
