• Plantar 3.000 milions d'arbres no ajuda a la protecció de la Biodiversitat
• Juli G. Pauses, investigador del CIDE, ha col·laborat en l'elaboració d'una carta publicada recentment en la revista Science, en la qual es revisa alguna de les accions a implementar en la nova Estratègia de la UE sobre Biodiversitat per a 2030.
Les plantacions massives per se no haurien de formar part de l'Estratègia de la UE sobre Biodiversitat per a 2030, segons argumenten els investigadors Susana Gómez González i Raúl Ochoa Hueso de la Universitat de Cadis i l'investigador Juli G. Pauses del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, CSIC-UV-GVA), en una carta publicada recentment en la prestigiosa revista Science.
La Biodiversitat és essencial per a la vida i constitueix, en si mateixa, un recurs natural de valor incalculable que és necessari protegir si volem mantindre el planeta habitable. No obstant això, i com a conseqüència de les activitats humanes, moltíssimes espècies es troben en perill d'extinció. És en aquest context, i davant els grans reptes als quals ens enfrontem, que sorgeix l'Estratègia de la UE sobre Biodiversitat per a 2030.
«Aconseguir que la naturalesa recupere la salut és fonamental per al nostre benestar físic i mental i ens ajudarà a lluitar contra el canvi climàtic i els brots de malalties. És un element essencial de la nostra estratègia de creixement, el Pacte Verd Europeu, i forma part de la recuperació europea que retorna al planeta més del que li lleva.». Aquestes paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen recullen l'esperit d'aquesta.
Són diversos els pilars en els quals se sustenta aquesta Estratègia: l'establiment de zones protegides d'almenys el 30% del sòl i del 30% de les mars d'Europa; la restauració en tota Europa dels ecosistemes marins i terrestres degradats; així com el desbloqueig de 20.000 milions d'euros anuals per a la biodiversitat. A fi d'aconseguir aquests objectius s'han previst diverses accions. Entre elles, plantar 3.000 milions d'arbres per a 2030.
Les plantacions massives, no obstant això, han sigut i són fortament criticades des de la comunitat científica pel seu impacte negatiu tant des del punt de vista ecològic com econòmic i pel seu limitat paper en la mitigació del canvi climàtic. La diversitat dels ecosistemes no es mesura només pel nombre d'arbres que els componen. L'estructura i composició de les plantacions, l'elecció de les espècies, la densitat de plantació, els llocs seleccionats, etc., són qüestions clau. Els ecosistemes naturals, seminaturals, així com els agrícoles, posseeixen característiques úniques però alhora íntimament relacionades que requereixen de solucions integrals.
Plantar 3.000 milions d'arbres podria suposar no sols una amenaça per a aquells ecosistemes europeus en els quals de manera natural no hi ha arbres, sinó que també, i donat el calfament global, podria induir un increment en els incendis forestals, ja que aquests es veu fortament influenciats per la quantitat i continuïtat de la biomassa, això és del material combustible.
Així doncs, en les mesures per a preservar la Biodiversitat hauria de prevaldre's la cerca de solucions més segures i eficaces. Aquelles que avancen cap a la integració dels diferents espais intercalant sistemes productius basats en la naturalesa amb àrees naturals protegides, i tot això amb la finalitat de maximitzar la biodiversitat, la resiliència i la provisió dels béns i serveis que la naturalesa ens ofereix.
Afforestation falls short as a biodiversity strategy. Susana Gómez-González, Raúl Ochoa-Hueso and Juli G. Pausas. Science 368 (6498), 1439. DOI: 10.1126/science.abd3064
Veure també: https://jgpausas.blogs.uv.es/2019/10/17/afforestation-is-not-a-solution-to-mitigate-co2-emissions/
CIDE Comunicació
