- Un estudi en el qual participa el Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del CSIC, la UV i la GVA, analitza els efectes de l'acció simultània de dos components del canvi global, la defaunació i l'increment de la mortalitat dels arbres, en un servei ecosistèmic fonamental, la dispersió de llavors.
- El treball, en el qual també participa la Universitat Complutense de Madrid i el Helmoholtz Centre for Environmental Research, apareix publicat en la revista Ecography.
L'estudi, liderat per Jose Mª *Fedriani, investigador del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València i la Generalitat Valenciana, analitza l'acció combinada de dos components del canvi global, la defaunació i l'increment de la mortalitat dels arbres, sobre la dispersió de les llavors, un servei ecosistèmic clau i estretament relacionat amb la diversitat biològica. Els resultats d'aquesta investigació, en la qual també ha participat la Universitat Complutense de Madrid i el Helmholtz Centre for Environmental Research, i que han sigut publicats recentment en la revista Ecography, contribueixen a millorar la predicció de les conseqüències del canvi global en el funcionament dels ecosistemes.
Actualment els ecosistemes estan greument amenaçats per nombrosos factors resultat de les activitats humanes. Entre ells la defaunació, entesa com la pèrdua d'espècies d'animals, té profundes conseqüències ecològiques que van des de la coextinció local o fins i tot global d'espècies que interactuen en un mateix hàbitat fins a la pèrdua de funcions i serveis ambientals que són crítics per a la humanitat. La retenció de carboni, la pol·linització i la dispersió de llavors destaquen entre aquests serveis essencials afectats. La majoria de les plantes depenen dels animals per a dispersar les seues llavors. Aquests les transporten a llarga distància de la planta 'mare', sent aquest servei fonamental per al manteniment i recuperació de les comunitats vegetals. Altres components del canvi global també impacten en el funcionament dels ecosistemes humanitzats en promoure la mortalitat de moltes espècies d'arbres. La defaunació i l'augment de la mortalitat dels arbres sovint es produeixen conjuntament en ecosistemes alterats per l'ésser humà. Els efectes aïllats de cadascun d'aquests factors són coneguts però no així el resultat de la seua acció combinada, en la qual probablement interactuen amplificant o disminuint els efectes de l'altre. Resulta clau, per tant, conéixer quins són els efectes de la possible interacció entre totes dues pertorbacions.
“Per a aquest estudi hem emprat sèries històriques de dades (de més de 20 anys) en combinació amb el model de simulació basat en individus anomenat '*DisPear'. Els resultats ens mostren que totes dues pertorbacions van limitar marcadament el nombre d'esdeveniments de dispersió de llavors, tant en quantitat com en qualitat, i que aquest impacte no va ser homogeni en l'espai, és a dir, va haver-hi variacions importants entre hàbitats. A més, detectem una interacció entre totes dues pertorbacions; és a dir, l'efecte combinat d'ambdues no es corresponia amb la suma dels seus efectes aïllats”, explica Fedriani. Aquest resultat posa de manifest la importància d'investigar l'impacte conjunt dels diferents components del canvi global en el funcionament de l'ecosistema.
El treball ha sigut realitzat al Parc Nacional de Doñana, que alberga nombroses espècies de fruits carnosos les llavors dels quals són principalment dispersades per mamífers. En concret, s'ha utilitzat el piruétano (Pyrus bourgaeana Decne. Rosaceae) com a model d'estudi. Aquest perera silvestre espinosa es troba en fort declivi en Doñana i en moltes altres àrees de sud de la Península Ibèrica, pel fet que presenta seriosos problemes de regeneració natural. No obstant això proporciona grans collites de fruits durant el final del estiu i principis de la tardor, quan escasseja l'aliment i l'aigua, que són consumits per una gran varietat de mamífers. Algunes d'aquestes espècies de mamífers (teixons, Meles meles, raboses, Vulpes vulpes), que actuen com a dispersants de les seues llavors, han disminuït localment els seus números a causa de l'activitat humana (caça furtiva, atropellaments, etc.) pel que arbre ha perdut part important dels seus dispersants.
Més Informació: J. M. Fedriani, D. Ayllón, T. Wiegand and V. Grimm. Intertwined effects of defaunation, increased tree mortality, and density compensation on seed dispersal. Ecography.
https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/ecog.05047
doi: 10.1111/*ecog.05047
CIDE Comunicació
