Un treball d'investigació sobre l'origen i l'evolució del gènere Fumana, de la família de les cistàcies, ha estat elegit portada del mes de maig de la prestigiosa revista científica Journal of Systematics and Evolution. Un gran reconeixement a una investigació en la qual ha participat el Jardí Botànic de la Universitat de València (JBUV) al costat del personal investigador de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM) i del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt d’investigació del CSIC, la Universitat de València i la Generalitat Valenciana.
L'article científic Phylogeny, biogeography, and morphological ancestral character reconstruction in the Mediterranean genus Fumana (Cistaceae), escrit per Elena Carrió de la UPM, Patricio García-Fayos i Meike Engelbrecht del CIDE, i Jaime Güemes del JBUV, explica l'origen i l'evolució de les espècies del gènere Fumana (Cistaceae). Aquest gènere, malgrat ser més modest que altres de la família de les estepes (Cistus sp.) i fustetes (Helianthemum sp.), és l'ancestre de tots ells, i d'alguna forma, el primer que s'endinsà en el món del clima mediterrani com el coneguem actualment. A més a més, és un dels més característics quan parlem de la flora dels matolls assolellats, aquells desenvolupats sobre sòls pobres i pedregosos, de tota la Regió Mediterrània.
L'equip d'investigació ha seqüenciat distintes regions de l'ADN de les espècies per conéixer com i en quin moment s'han diferenciat i han passat a formar part de l'ecosistema mediterrani actual, i a què es deu el seu èxit. Durant el treball, però, hi ha hagut una troballa sorprenent, i ha estat descobrir que l'origen del gènere és molt antic, donat que s'ha datat en el Miocé Inferior, fa uns 20 milions d'anys, molt abans (17 milions d'anys abans, ni més ni menys) que s'establira el clima mediterrani a la conca del mar que li dona nom.
Les dades indiquen que la primera espècie es diferencià en un període en què el clima d'aquesta regió era encara tropical, però les àrees desèrtiques estaven en expansió, amb la fortuna que aquesta espècie ancestral presentava característiques morfològiques molt apropiades per a viure en aquestes condicions d'aridesa en augment, com fulles estretes cobertes de glàndules secretores d'olis. Així doncs, és molt possible que vinga d'aquí el seu èxit i la seua capacitat per estendre's per tota la Regió Mediterrània.
Més tard, fa uns 8 milions d'anys, augmentà l'aridesa en aquesta regió, encara que sense assolir els nivells actuals. Segons la investigació desenvolupada, aquest canvi en el clima contribuí a la diversificació del gènere, diferenciant-se espècies amb característiques més xeromòrfiques, és a dir, més adaptades a la reducció de la precipitació i l'augment de la temperatura. Quan ja s'estabilitzà el clima mediterrani, fa 2,8 milions d'anys, aquestes espècies no necessitaren nous canvis en els seus òrgans o forma de vida per a llançar-se a la conquesta dels ecosistemes més secs de la regió mediterrània.
Els resultats de l'estudi publicat també han mostrat que l'origen de la diversificació actual de Fumana es localitza al sud-est de la Península Ibèrica, des d'on s'inicià la colonització pel litoral del nord d'Àfrica i pel del sud d'Europa fins a assolir el Mediterrani Oriental. Actualment, a la Península Ibèrica viuen el 60% de les espècies del gènere i es localitzen el major nombre d'endemismes d'àrea reduïda, alguns d'ells legalment protegits pel risc d'extinció que els amenaça.
DOI: https://doi.org/10.1111/jse.12562
CIDE Comunicació
