GeneralitatCIDECSICUV Logo del portal

Galeria d'imatges

  1. ESTUDIS DESCRIPTIUS
    1. Tipus de talusos
      • Terraplens o talusos d'acumulació (1)
      • Desmuntes o talusos d'excavació (2)
    2. Vegetació dels talusos - Colonització espontània
      • Vegetació en terraplens (3)
      • Vegetació en terraplens (4)
      • Vegetació en els desmuntes (5)
      • Contrast entre desmunte i terraplè (6)
    3. Estudi de les propietats físiques, químiques i hidrològiques del sòl
      • Mostreig del sòl en el camp (7)
      • Determinació de la capacitat de retenció d'aigua del sòl en el laboratori (Càmera de Richard) (8)
      • Determinació de la capacitat de retenció d'aigua del sòl en el laboratori (Càmera de Richard) (9)
    4. Processos erosius en talusos
      • Erosió en solcs (10)
      • Erosió en solcs (11)
      • Erosió en valls (12)
      • Erosió per lliscament de terra (13)
Existeixen 2 tipus de talusos en funció del seu material d'origen i el seu pendent: els terraplens i els desmuntes. Els “terraplens” tenen com a objectiu elevar el nivell de la carretera mitjançant l'acumulació de material no consolidat. Presenten una menor pendent (al voltant dels 27º o 3:1) que els desmuntes.
Existeixen dos tipus de talusos que es distingeixen principalment pel seu material d'origen i el seu pendent: els terraplens i els desmuntes. Els “desmuntes” es construeixen excavant en les zones elevades del traçat fins a arribar habitualment al material geològic d'origen sense meteoritzar (roca mare), amb la finalitat de rebaixar el nivell de la carretera. Com a resultat, s'obtenen vessants amb una alta inclinació, al voltant dels 35º (pendent 2:1) o 45º (pendent 3:2), que poden arribar a ser en alguns casos pràcticament verticals.
Una vegada construïts, els terraplens reben habitualment una última capa de “terra vegetal” amb un alt contingut en matèria orgànica i llavors (banc de llavors), per la qual cosa es caracteritzen també per una major fertilitat, una menor compactació superficial, un grau d'erosió menor i com a conseqüència una major densitat de cobertura vegetal, superior al 50%, que els desmuntes.
La vegetació que s'estableix i desenvolupa en els terraplens prové de (1) la dispersió i posterior germinació de propaga'ls arribats des de les zones pròximes als terraplens, (2) la germinació de llavors presents en la terra vegetal aplicada als terraplens després de la seua construcció, (3) la germinació de llavors hidrosembrades.
En zones semiàrides, els desmuntes es caracteritzen per una baixa fertilitat del sòl, una compactació elevada en la superfície, un elevat grau d'erosió i una baixa cobertura vegetal que no supera el 10%.
Dues situacions extremes: a la dreta, un terraplè amb una orientació Nord favorable a l'establiment i creixement de la vegetació i a l'esquerra, un desmunte amb una orientació Sud desfavorable per a la germinació i el desenvolupament de les plantes.
Les propietats del sòl (físiques, químiques i hidrològiques), molt diferents entre terraplens i desmuntes, expliquen en gran manera les diferències en la cobertura vegetal aconseguida en aqueixos dos tipus de talusos.
La capacitat dels sòls de retenir l'aigua és una característica fonamental en ambients semiàrids per a permetre la germinació i l'establiment de les plantes. Les espècies de plantes capaces de germinar en condicions d'estrès hídric es veuen avantatjades a l'hora de colonitzar els talusos, i més específicament els desmuntes.
Gens més construir-se el talús, i abans que arribe a establir-se la vegetació, les pluges erosionen els vessants deixant llargs solcs longitudinals, molt característics en aqueixos ambients.
Els fluxos d'aigua de vessament es concentren en els solcs, arrossegant partícules de sòl i llavors, i podent "descalçar" algunes plantes en algunes ocasions.
Els valls poden aconseguir dimensions importants
Els lliscaments de terra poden originar problemes per a la seguretat vial.