Ara més que mai contra les desigualtats socials.
1r de MAIG 2020
“Ara més que mai Contra les Desigualtats Socials”
El 1r de maig, Dia Internacional de la Classe Treballadora, ha travessat moltes vicissituds des que, en aquell llunyà 1886, els màrtirs de Chicago van eixir al carrer i van ser massacrats per la policia. Reivindicaven un dret que hui veiem com irrenunciable: la defensa de la jornada laboral de 8 hores.
Aquest any no podrem eixir als carrers amb les nostres reivindicacions a causa de l'Estat d'Alarma, però això no ha de ser impediment perquè les nostres idees i els nostres anhels arriben a la ciutadania.
Aquest 1r de maig és necessari cridar alt i clar el fracàs del capitalisme i de les mesures neoliberals que han aplicat els successius governs. La crisi de la COVID-19 ho ha posat de manifest de manera incontestable. La progressiva privatització i concessió a les grans corporacions del capital ha deteriorat i menyspreat els serveis públics essencials: la sanitat, l’educació, l’atenció a les persones majors, l’atenció a les persones dependents, l’atenció a les dones maltractades.
Hem d’aturar aquesta espiral de privatitzacions i recuperar la gestió des de la base. Aquestes empreses només busquen un benefici econòmic a costa deI personal treballador i en detriment de la qualitat dels serveis que necessitem. El nostre compromís amb uns serveis públics de qualitat, universals i gratuïts, així com la recuperació de les empreses i mitjans de producció regalats a mans privades, ha d'animar la nostra lluita i les nostres reivindicacions. I, per descomptat, també la lluita contra el canvi climàtic i la lluita per la igualtat entre dones i homes i contra les violències masclistes.
La recuperació de la sanitat pública i l’educació pública, el dret a la mobilitat, al transport públic, les actuacions per a l'atenció a les persones dependents, la derogació de totes les reformes laborals, el dret a les cures, la necessitat d'aconseguir una renda bàsica de les iguals (REBis) garantint les necessitats vitals de la població, perquè la feina no siga una condemna sinó una opció, la cohesió territorial, per donar solucions reals a l'anomenada "Espanya buidada", de les persones migrants, aquelles que moren en l'intent i les que són "morts i mortes en vida" per la sobreexplotació i la seva invisibilitat com a "ciutadanes", de les persones joves sense futur, la necessitat de combatre la repressió que l'Estat exerceix a través dels seves Lleis Mordassa, unes pensions públiques dignes i suficients, etc..., són reptes que cal aconseguir per totes i per a totes.
I sense oblidar-nos de recuperar un model d’universitat pública compromesa amb una finalitat social i amb la democratització del coneixement i la investigació social aplicada. Aquesta situació greu de crisi civilitzatòria que ha precipitat la pandèmia de la COVID-19 s’emmarca en un context d’excel·lència neoliberal i precarització laboral. Les retallades des del 2012 han empitjorat les condicions laborals del personal més precari, han degradat la docència, l’eficàcia administrativa, han implantat un model d’excel·lència investigadora basat en la rendibilitat mercantil oblidant-se de les responsabilitats socials i han contribuït a la precarietat laboral amb la privatització continuada de tasques que eren pròpies de l’administració pública.
És inqüestionable que la recuperació de la gestió i la decisió de la classe treballadora és l'única eina que realment tenim a l'hora d'enfrontar-nos a les greus injustícies que venim patint. Hem de revitalitzar la lluita al carrer ara que sonen novament trompetes que auguren una gran recessió. No ens podem permetre el luxe que els excessos incontrolables del capital tornen a recaure sobre les espatlles de la classe treballadora.
Per això ara més que mai:
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE TREBALLADORA
- VÍDEO Las calles nos esperan
- MANIFEST CGT UV Text complet
- CGT celebra l'1 de Maig amb un CONCERT a ROJO y NEGRO TV a partir de les 12:00 h WEB
