MANIFEST VAGA 22O
Aquest 22 d’octubre, tornem als carrers arreu del món per l’emergència climàtica!
Gràcies a les protestes internacionals de gent jove reclamant justícia climàtica, el 2019 va ser l’any de la paraula “clima”. Malauradament, la pandèmia de COVID-19 ha desplaçat el focus mediàtic i ha fet que la “crisi climàtica” haja pràcticament desaparegut de les nostres ments durant aquest any i mig. No obstant, no podem oblidar que les epidèmies com aquesta són fruit de l’acció de l’esser humà: destruïm hàbitats desplaçant animals salvatges, trafiquem amb ells i la globalització desfermada ho amplifica tot a escala planetària.
Durant el confinament vàrem viure una dicotomia difícil d’abordar: l’aturada sobtada del sistema va frenar en sec l’emissió de gasos d’efecte hivernacle però va fer augmentar el nombre de persones en situació de pobresa a l’Estat Espanyol fins als 3.3 milions. Nosaltres ho tenim molt clar, aquesta aturada brusca i descontrolada del sistema no es pot tornar a repetir. Hem d’afrontar la crisi climàtica des de la justícia social, sense deixar a ningú enrere, perquè un col·lapse com aquest tornarà a ocórrer, això és simplement qüestió de temps. Els essers humans no podem permetre que es torne a la normalitat de 2019, hem de prendre decisions valentes com a societat per adaptar-nos a la crisi climàtica i la futura crisi del sistema.
Tristament no només hem de lluitar per mitigar els efectes de la crisi climàtica, si no que hem d’estar lluitant constantment contra la realització de projectes que són clars exemples de la ceguera dels nostres governants davant aquesta emergència. Al País Valencià hi ha exemples perfectes d’aquesta avarícia suïcida: ampliem autopistes per generar més contaminació i ampliem ports per portar més mega vaixells i aixina poder contaminar i destruir més els nostres ecosistemes. I això està passant a València amb l’ampliació del bypass de l’A7 i del Port i està passant també a La Safor.
És una obligació inajornable impedir aquestes ampliacions. Les notícies que totes coneixem d’aquest estiu son desoladores: rècords històrics de temperatures, incendis forestals inextingibles, la desaparició de glaceres i del permafrost. Aquesta és la realitat a la que ens dirigim de manera cada vegada més ràpida i violenta. Sembla que la nostra generació viu rodejada de la fi de tot, sense esperances: precarietat, crisis i el col·lapse climàtic.
Estem decebudes, perquè mentre les autoritats es posen medalletes amb les noves lleis del clima, sabem que aquestes mesures continuen sent insuficients per evitar sobrepassar el grau i mig respecte a l’època preindustrial. El nou informe de l’IPCC adverteix que l’únic escenari possible per evitar superar aquesta temperatura mitjana seria aturant l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a 0 ara mateix. Però si hem aprés alguna cosa de la pandèmia és que l’atur immediat del sistema no és la solució més justa, i nosaltres mai renunciarem a un principi fonamental: lluitem per una vida i un futur digne per a totes.
És ara o mai, les decisions que prenem ara, són decisions a llarg termini que marcaran el nostre futur. Sabem que la crisi climàtica té uns culpables, assenyalem-los! Mostrem disconformitat i rebuig per tot el que han provocat! No oblidem que formem part del present, que volem viure i anem a lluitar per una vida digna. Estem plenes de força i no ens faran callar. Perquè som la natura defenent-se a sí mateixa, som la lluita per la vida i un futur digne.
