27 de setembre de 2024: Convocatòria unitària Jornada Lluita i Vaga General de 24 hores a nivell estatal, per la fi del Genocidi i l'Apartheid en Palestina.
24/09/2024
JORNADA DE LLUITA - ACCIONS
Comunicat
27-S PER PALESTINA
Fa ja quasi un any d'esta nova etapa del genocidi contra el poble Palestí. Una nova etapa de la Nakba que va començar en 1948 i que ha possibilitat la colonització del territori palestí, l'expulsió i l'extermini de la població nativa per part de l'entitat sionista i patrocinada pels governs occidentals, entre ells l'Estat espanyol que, encara el preàmbul de la nostra Constitució, no sembla “col·laborar en l'enfortiment d'unes relacions pacífiques i d'eficaç cooperació entre tots els pobles de la terra”.
Centrant-nos només des del passat 7 d'octubre, donada la dificultat actual de xifrar les morts causades pels bloquejos i els distints i continus assassinats des de fa 76 anys, les autoritats sanitàries a Gaza xifren en quasi 45.000 assassinades i més de 90.000 persones ferides, per foc de l'exèrcit israelià, encara que les estimacions comptant desapareguts i assassinats per causes indirectes podria xifrar-se fins a 200.000. Han destrossat quasi totes les infraestructures civils a Gaza, hospitals, escoles, atacs indiscriminats sobre els camps de refugiats, obligats a moure's a capritx de l'invasor, sense aigua potable i absoluta escassetat d'aliments. Hem llegit declaracions com la del doctor Mark Permutter, sobre xiquets disparats per franctiradors, en el pit, al cap -dos tirs - “cap xiquet rep dos tirs per error”, afirma. Es dona suport a un intent d'extermini ètnic per error? Xiquets amputats, amb terribles ferides, molts han perdut als seus pares, germans o iaios, alguns fins i tot a tota la seua família.
No volem ser còmplices del genocidi i de la colonització de Palestina. Davant les constants mentires i manipulacions, entorn de la indústria armamentística i de col·laboració amb Israel preguntem al govern d'Espanya ON ESTAN, NO ES VEUEN, LES SANCIONS A ISRAEL?
Si bé és certa la dificultat de trencar amb l'etnocentrisme, reconeixem el dolor i les dificultats d'un poble al qual intenten deshumanitzar però que resistix, i només ell ha de ser sobirà en les seues decisions.
La gravetat del que està ocorrent és de tal magnitud, el sofriment del poble palestí tan insuportable - també per a nosaltres per la nostra concepció de l'humà i la vida –que ens veiem en l'obligació de dirigir-nos al Govern de la Nació i exigir-li el cessament immediat de relacions diplomàtiques i comercials amb l'estat d'Israel, l'expulsió de la representació diplomàtica, i per descomptat acabar amb qualsevol relació vinculada amb la compra/venda d'armament, assessorament, suport o ajuda militar.
Israel ha sigut inclòs en la llista de països que violen de manera molt greu els drets dels xiquets en conflictes armats i, el màxim tribunal de l'ONU, ha dictaminat que la presència d'Israel en els territoris palestins ocupats és il·legal i exigix que arribe a la seua fi. A més, ha atacat a països veïns com Líban, l'Iran i Síria. Israel és un perill per a tota la humanitat.
És obligació de tots els Estats signants de la Convenció de Ginebra que quan un país està involucrat en crims de guerra siga aïllat i boicotejat internacionalment, com es va fer amb Sud-àfrica. Gaza ja era un gueto el 7 d'octubre i, lluny d'estudiar i aplicar el dret internacional amb el mateix tracte, veiem a l'anomenat estat d'Israel fer cas omís fins i tot amb una denúncia per genocidi davant la Cort Internacional de Justícia, presentada per Sud-àfrica i a la qual s'han sumat Mèxic, Colòmbia, Nicaragua i Líbia. Els pobles tenen “dret a defendre's de la dominació colonial, l'Apartheid i l'ocupació estrangera per tots els mitjans disponibles “mentres que Israel no té dret a posar en perill l'estabilitat mundial ni l'actual concepte d'humanitat, encara que ho fa, amb el suport fonamental de la resta de països aliats, sent els més importants EUA, el Canadà, el Regne Unit, França, Alemanya, i Espanya, que, també lluny de complir el dret internacional, s'ha convertit en un possible còmplice, perquè hui dia continuen arribant bombes espanyoles a Israel, continuen passant vaixells de guerra a repostar en els nostres ports, i seguim sense trencar relacions amb Israel.
L'alt preu que el poble palestí està pagant en este camí a la Llibertat serà la vergonya dels governs occidentals i dels règims àrabs per segles. Com s'explicarà en el futur l'obertura de camps de concentració sota el nom de “presons” en les quals tot tipus de tortures estan sent comeses? Com s'explicaran els debats dels parlamentaris israelians sobre la necessitat de violar a presoners palestins en estos camps de tortura? Com s'explicaran les amputacions, els assassinats, els traumes que els palestins i palestines estan patint a les mans d'un projecte polític fonamentalista? Com la destrucció total de les escoles i hospitals? Pilars de tota societat.
El Govern espanyol ha d'estendre les mesures que exigim al conjunt dels països de la Unió Europea i traslladar el seu compromís contra el genocidi en totes les instàncies internacionals competents en això. L'atac a Gaza s'està lliurant contra una població que ja és majoritàriament refugiada, que ha sigut desplaçada una vegada i una altra i a la qual se li ha negat el seu dret fonamental i inalienable de tornar a les seues llars i terres des de 1948. La població del País Valencià ve manifestant llargs anys el seu rebuig al militarisme i la dura situació en Palestina i tots els pobles del món oprimits per l'imperialisme i el capital, que convertix la tragèdia en estadístiques. Des del passat octubre hem ocupat els carrers tots els mesos, tant en manifestacions multitudinàries com modestes concentracions per xicotets col·lectius, hospitals, universitats, incloses concentracions espontànies que han sigut multades. Al gener només a València es van comptabilitzar 50.000 persones i el mateix mes ens desplacem a la capital de l'Estat on es van comptabilitzar més de 70.000 persones arribades de diferents territoris. I seguirem, fins que es tinguen en compte les nostres exigències.
Hui són elles, demà podem ser nosaltres. Exigim:
- Ruptura de les relacions diplomàtiques, comercials, acadèmiques, culturals, esportives, institucionals i polítiques amb el règim israelià a nivell nacional. Així mateix, exigim que l'Estat espanyol promoga a la Unió Europea la cancel·lació de l'Acord d'Associació de la UE amb Israel, el qual situa a l'Estat sionista com a soci preferent.
- Embargament d'armes a Israel i fi de la col·laboració militar i de seguretat amb Israel. Dos normes avalen la posició per a l'embargament d'armes: La llei 53/2007, de 28 de desembre, sobre el control del comerç exterior de material de defensa de doble ús i el Tractat Internacional sobre Comerç d'Armes (ratificat per Espanya el 17 de març de 2014). Els dos textos prohibixen la venda d'armes a països en conflicte. Denunciem que l'Estat espanyol està incomplint el marc jurídic estatal en relació als drets del poble palestí.
- Boicot als productes i empreses d'origen israelià i adopció de sancions econòmiques a empreses que es beneficien de les polítiques d'apartheid israelià. De la mateixa manera, exigim al govern de l'Estat espanyol la promoció de sancions econòmiques a Israel en els organismes internacionals. A nivell nacional, exigim al govern que sancions a les empreses espanyoles que es lucren de la violació dels drets del poble palestí.
- Reconeixement de dret del poble palestí a la resistència contra l'ocupació militar israeliana. Recollit en la Resolució 2625 de l'ONU, com “la legitimitat de la lluita dels pobles per la independència, la integritat territorial, la unitat nacional i l'alliberament de la dominació colonial, l'apartheid i l'ocupació estrangera per tots els mitjans disponibles”.
- Reconeixement d'asil i refugi per a totes les persones desplaçades per este conflicte, així com per a desertors i objectors.
- Retirada immediata dels efectius militars espanyols en la zona. I que l'exèrcit espanyol sota cap pretext faça costat a l'Estat d'Israel, ni en el marc de la Unió Europea ni de l'OTAN.
- Fi de l'ocupació israeliana, fi de l'apartheid i dret al retorn de la població palestina refugiada. Exigim que el govern espanyol pressione al govern israelià, tant de manera bilateral com en el marc de les organitzacions internacionals, fins que l'Estat d'Israel complisca el dret internacional, que reconeix el dret al retorn de la població palestina refugiada.
- Immediat alliberament de totes les persones preses i presoneres polítiques palestines, així com la concessió d'asil i refugi en l'Estat espanyol per a totes les lluitadores palestines.
Esperem del seu Govern una ràpida resposta.
Firmen:
Confederació General del Treball (CGT)
Iai@flautas València
Al Yudur
PAH València
Federación Unión Africana España
Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) València
Assemblea Popular València Contra les Guerres
Rebelión Científica
Plataforma en Defensa de la Salut Mental Pública
Assemblea de Barri de Montolivet
Ateneu Llibertari del Cabanyal
Estudiants per Palestina
Acampada per Palestina UPV
Acampada per Palestina UV
Boicot Israel
Sindicat d’Estudiants
Coordinadora de Apoyo al Pueblo Palestino Camp de Morvedre
Sanitari@s Por Palestina
Voces por Palestina
23/09/2024
La Red Universitaria Por Palestina, formada por trabajadores y trabajadoras de las universidades públicas del Estado español y presente en 45 de ellas, publica el documento "En Defensa de Palestina: argumentos para deshacer los mitos y falacias del sionismo". Sus 14 breves epígrafes son una contribución desde la comunidad universitaria a la difusión de la convocatoria de huelga general por Palestina al próximo viernes 27 de septiembre.
epígrafe 14 (final): LAS UNIVERSIDADES ESPAÑOLAS TIENEN OBLIGACIONES LEGALES ANTE LA VIOLACIÓN DEL DERECHO INTERNACIONAL POR ISRAEL. NO PUEDEN SER CÓMPLICES Y DEBEN ROMPER RELACIONES
Queda claro que el boicot institucional a todas las universidades israelíes no es sólo una opción legítima sino una medida obligatoria para todos los estados, como afirmó la CIJ en julio de 2024.
Las obligaciones de terceros países derivadas de esa opinión consultiva de la CIJ (entre otros posicionamientos de los tribunales internacionales) implican a las administraciones estatales y por ende a las universidades. Como entidad con autonomía en un estado que suscribe el derecho internacional, toda universidad debe alinearse explícitamente con éste.
Las universidades, que son centros de transmisión de conocimiento y valores universales, deben formar personas que se orienten éticamente en la dignidad del otro. Están obligadas a formar ciudadanos y no sólo técnicos, en formar en principios éticos que fundamentan la dignidad de las personas, no basados en principios museísticos, sino dialógicos. También deben enmarcar sus actividades y relaciones en la obligación primera de no cooperar con las violaciones del derecho internacional e impedirlas activamente.
El derecho internacional no se cumple solo; sólo se cumple cuando sus normas se traducen en hechos. La pasividad o inacción ante una violación del derecho internacional puede convertir a la universidad en cómplice.
Por eso la universidad debe rechazar explícitamente la violación del derecho internacional por Israel e impedir su normalización. También está obligada a cumplirlo y hacer que sus socios lo cumplan como condición para establecer o mantener sus relaciones. Es ineludible interrumpir toda colaboración con universidades, entidades y empresas que faciliten, toleren o se beneficien de violaciones del derecho internacional.
Las universidades están obligadas a introducir la llamada “cláusula esencial” relativa a asegurar el cumplimiento de todos los aspectos del derecho internacional, tanto en su código ético de investigación como en todas las relaciones académicas y económicas con universidades, entidades y empresas.
Esa cláusula esencial, que obliga tanto a individuos como a instituciones, implica rechazar la premisa falsa de que la financiación de la educación y la investigación no tiene relación alguna con las obligaciones éticas y jurídicas de la universidad. También comporta que la universidad ponga en práctica lo que proclama e integre en todas sus actividades y relaciones el pensamiento crítico, analítico y solidario que dice promover.
Como señala la Campaña Palestina para el Boicot Académico y Cultural a Israel [PACBI] nacida en 2004, “la academia israelí ha participado en el establishment político-militar hegemónico en Israel y, sin menospreciar los esfuerzos de un puñado de académicos con principios, está profundamente implicada en sustentar y perpetuar la negación sistemática de los derechos de los palestinos”. La Universidad de Tel Aviv, por ejemplo, ha desarrollado decenas de sistemas de armamento, así como la “doctrina Dahiya” o de fuerza desproporcionada, empleada por el Ejército israelí para cometer crímenes de guerra contra la población civil palestina y libanesa. Esta complicidad está ampliamente documentada.
La colaboración continúa durante el genocidio: desde octubre de 2023, las universidades públicas israelíes han salido en bloque (noviembre de 2023 y mayo de 2024) a defender la actuación de su ejército y su estado en al menos dos ocasiones, con evidente intención de justificar el genocidio ante la opinión pública internacional, criticando veladamente a las voces disidentes y sin atisbo de condena de las masacres. Su segunda misiva, directamente dirigida a la CRUE española, fue publicada cuando las pruebas del genocidio eran ya flagrantes.
En sus directrices sobre este boicot como forma de presión a Israel, PACBI propone la ruptura de relaciones académicas de institución a institución y no contra investigadores a título individual, inspirándose en el aislamiento internacional a que fue sometida la academia sudafricana durante el apartheid.
Red Universitaria por Palestina
Convocatòries Universitat de València
 |
 |
https://www.youtube.com/@RUxP2024
18/09/2024
Des que es va empitjorar la massacre en Gaza per part d'Israel, hem sigut testimonis de multitud de concentracions, actes, manifestacions i acampades en solidaritat amb Palestina convocades amb un solo objectiu: el cessament de la complicitat de les nostres institucions i governs amb el genocidi del poble palestí i l'ocupació del seu territori. Aquesta reivindicació ha xocat de front amb un Govern espanyol impossible i indiferent. L'actuació tant del govern del #PSOE i Sumar, com dels anteriors governs, està sent vergonyosa: no s'han aplicat sancions de cap mena al comerç amb l'Estat sionista, l'ambaixada espanyola a Tel Aviv funciona amb completa normalitat i no s'ha expulsat a l'ambaixadora d'Israel en l'Estat espanyol. A més, el que és molt més alarmant, s'ha intensificat la compravenda d'armament a Israel fins i tot després del 7 d'octubre, participant així en aquesta nova fase del genocidi contra la població en Gaza.
Davant aquesta situació d'urgència extrema, el Govern realitza gestos simbòlics que no serveixen sinó per a retardar al pròxim possible la implementació de mesures reals. Mentre teatralitza el seu suport per a desmobilitzar les diferents accions socials i sindicals, reprimeix manifestacions, desallotja acampades propalestines i recorre a infiltrar les forces repressives dins dels moviments socials.
Un de tants gestos simbòlics va ser el del passat 28 de maig, quan, mentre mantenia el seu suport material al genocidi, va reconéixer a l'estat palestí, amb les fronteres de 1967, moment en el qual el 78% del seu territori ja havia sigut ocupat per un Estat colonial i d'apartheid. La suposada solució dels dos estats és impossible en un context en el qual Israel, l'únic estat sense fronteres definides del món, segueix en una constant expansió colonial mitjançant l'espoliació i opressió dels palestins i les palestines. Palestina no pot ni deu conviure amb un etnoestat genocida que a més utilitza la fam com a arma de guerra, bloquejant l'entrada en la zona d'ajuda humanitària.
Exigim al Govern espanyol la ruptura immediata de relacions diplomàtiques, comercials i militars amb Israel, perquè deixe de ser còmplice de la neteja ètnica en curs; el reconeixement i empara del dret de retorn de totes les persones palestines refugiats; i que s'implementen totes les mesures possibles que conduïsquen a la fi de l'ocupació i garantisquen el plena igualtat de totes les persones palestines que viuen des del riu fins al mor. És crucial detindre el suport vital d'aquest règim colonial.
Denunciem la política neoliberal i imperialista del Govern, que ens ha portat a una conjuntura de crisi social d'extrema emergència, mentre les grans empreses obtenen guanys històrics. El brutal augment del pressupost de defensa contrasta amb les retallades en els sectors públics, especialment en sanitat i educació, ja exhaurides anteriorment i crucials en un moment d'inflació i caiguda del poder adquisitiu de les treballadores.
Per això fem una crida a tots els sindicats i a tota la societat civil, a #solidaritzar i emprendre accions col·lectives que ens permetran lluitar contra la misèria i la violència estructural en l'Estat espanyol i fora d'ell.
Contra el complicitat dels nostres institucions i governs, i atesa la crida dels treballadors i treballadores palestines, convoquem una jornada de lluita i vaga general el dia 27 de setembre.
No donarem ni un pas arrere en la lluita contra el genocidi sionista.
Per la redistribució de la despesa pública, invertim en vida i no en armes!
Viva Palestina lliure!
Lista de enlaces:
