Patricia Ruiz Barriga, estudiant del Programa de Doctorat en Enginyeria Química, Ambiental i de Processos, va defendre la seua tesi doctoral el passat 3 de maig

La tesi doctoral titulada “Estudi de la recuperació de nutrients de les aigües residuals mitjançant processos de electrodiálisis” ha sigut codirigida pels professors Alberto Bouzas Blanco, Jordi Carrillo Abad (Departament d'Enginyeria Química de la Universitat de València) i José Ferrer Polo (Institut d'Enginyeria de l'Aigua i del Medi Ambient (IIAMA), Universitat Politècnica de València), pertanyents al grup d'investigació CALAGUA Unitat Mixta UV-UPV.

Esta tesi doctoral va estudiar la viabilitat del procés de electrodiàlisi per a tractar l'efluent obtingut en un bioreactor anaerobi de membranes (planta pilot AnMBR, EDAR Conca del Carraixet, València) i recuperar, simultàniament, els nutrients continguts en este. Tot això amb l'objectiu d'aconseguir els principis que establix l'economia circular, en la qual un residu, com és l'aigua residual, és transformat en un potencial recurs.

Els resultats van mostrar la viabilitat del procés de electrodiàlisi convencional per a zones caracteritzades per aigües blanes. En zones amb aigües de característiques més dures, com és el cas de l'àrea del mediterrani, es va demostrar la viabilitat d'operació de la tecnologia mitjançant l'ús de configuracions alternatives a la convencional com pot ser l'ús d'un pretractament mitjançant resines d'intercanvi catiònic o el procés de electrodiàlisi selectiva, tots dos amb l'objectiu comú de reduir la concentració de calci present en el procés.

Així, l'aplicació de la tecnologia de electrodiàlisi a l'efluent d'un reactor AnMBR, va permetre obtindre, d'una banda, un corrent diluït que va complir amb els límits de concentració establits en les normatives europees per al seu abocament a llit públic, evitant així els principals problemes de contaminació per nutrients que existixen hui dia en les àrees més vulnerables. D'altra banda, es va obtindre un corrent concentrat en nutrients amb un elevat potencial per a la seua recuperació en forma de fertilitzants inorgànics, com poden ser el sulfat amònic o la estruvita, usats, posteriorment, en l'agricultura.