Mariano Esteban Gil (València, 1904-València, 1977) va cursar la carrera en la Facultat de Medicina de València, on es va llicenciar en 1927. Un any després va llegir la seua tesi doctoral titulada “Contribució a l'estudi de la reacció de Farhaeus i els seus resultats en crenologia”, després del que va completar la seua formació al costat del doctor Abilio García Baró en el servei de malalties digestives de la Casa de Salut Valdecilla a Santander. Així mateix es va formar a París, en els hospitals de la Salpetrière, Hôtel Dieu i Vaugirard.

Al seu retorn a València, va guanyar per oposició la plaça de metge del Cos municipal de Beneficència i va entrar com a ajudant de classes pràctiques en la Càtedra de Patologia Mèdica A de la Facultat de Medicina valenciana dirigida per Fernando Rodríguez Fornós, lloc en el que es va mantenir en 1939 amb José Almela Guillén i en 1953 amb Manuel Valdés Ruiz. Va rebre una beca Cajal del Consell Superior de Recerques Científiques.

En 1956 va aconseguir la prefectura del Servei de Gastroenterologia de l'Institut Policlínic Municipal de València i va formar part de la Junta Municipal de Sanitat de l'Ajuntament. Posteriorment, va ser Cap de Sala en el Servei de Digestiu de l'Hospital Provincial de València. Va ocupar la presidència de la Societat Valenciana de Patologia Digestiva entre 1964 i 1966 i va ser membre fundador en 1967 de l'Associació Espanyola d'Hepatologia.

El 5 de desembre de 1972 va ingressar en la Real Acadèmia de Medicina de València amb el discurs titulat “Antecedents islàmics de la bromatologia del País Valencià”, en el qual ressaltava l'ús de l'arròs pels àrabs com a aliment en malalts de l'aparell digestiu.

Entre les seues publicacions destaquen les seues aportacions a l'estudi de la siderèmia en les malalties digestives i l'electroforesi del suc gàstric.

La família de Mariano Esteban ha realitzat una donació del seu llegat bibliogràfic i arxivístic a la Biblioteca Historicomèdica Vicente Peset Llorca, que ha sigut incorporada al catàleg Trobes i pot ser consultada per qualsevol persona interessada. Consta d'un poc més de 500 registres, inclòs el seu arxiu mèdic, que inclou històries clíniques, material gràfic relacionat amb el seu treball (radiografies, plaques, fotografies) i esborranys de treballs que va publicar.

Els professors del Departament d'Història de la Ciència i Documentació María José Báguena i José Luis Fresquet han realitzat una selecció dels principals materials d'aquesta donació que s'exposen en l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero.