Les primeres dècades del segle XX van ser anys de canvis significatius pel que fa a les formes d’entendre i desenvolupar l'ensenyament de les ciències. Múltiples col·lectius i institucions van contribuir a aquesta renovació pedagògica. Un d'aquestos col·lectius va ser el professorat de les Escoles Normals: mestres de mestres. A les seues aules es van formar diverses generacions de mestres que van fer propi el discurs didàctic renovador de l'època. Algunes de les qüestions tractades varen ser el paper de la història com recurs per l'ensenyament de la ciència, la importància d'observar la naturalesa, l’interès didàctic de la construcció  d’instruments per part de l’alumnat o la pràctica de l'experimentació per l'aprenentatge de les ciències. Aquestes qüestions i les seues respostes són encara de gran actualitat per la reflexió didàctica.

L'exposició Modesto Bargalló (1894-1981): Mestre de mestres recull aquestes temàtiques a través de la biografia d'un destacat protagonista de la renovació pedagògica de les primeres dècades del segle XX: Modesto Bargalló (Sabadell, 1894- Mèxic, 1981). Els aspectes més destacats de la seua biografia són la formació pedagògica i científica, la tasca docent com a mestre de mestre de ciències, les traduccions d'obres científiques, el paper actiu en la creació de diversos òrgans d'expressió dels docents de l'època i la prolífica producció impresa publicant manuals i llibres per a mestres. Aquest ingredients biogràfics són de gran interès per plantejar l'ensenyament de les ciències des d'una perspectiva històrica.

D’aquesta manera, el seu exili a Mèxic en 1939 com a conseqüència de la guerra civil i la seua reconeguda tasca com a historiador de la química en terres mexicanes, ens permeten abordar la qüestió històrica de l’exili republicà que l’any 2019 compleix el seu 80 aniversari. I podrem fer-ho amb la mirada d'un col·lectiu que no sempre ha estat considerat dins dels relats històrics: els mestres de mestres.

L'exposició Modesto Bargalló (1894-1981): Mestre de mestres es podrà visitar al Palau de Cerveró, seu de l'Institut Interuniversitari López Piñero de la Universitat de València, fins al 28 de juny. L'exposició està comissionada per Luis Moreno Martínez, qui va iniciar una investigació al voltant del professor Bargalló durant els estudis de Màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica (UA, UV, UMH), i va obtindre el Premi de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica a Treballs Fi de Màster. Aquesta investigació va continuar dins el programa de Doctorat en Estudis Històrics i Socials sobre Ciència (UA, UV, UMH), en el marc d'una beca de la Fundació Juanelo Turriano per a Tesis Doctorals en Història de la Ciència i la Tècnica. A través d'obres originals i reproduccions d'alguns dels principals treballs publicats per Bargalló a Espanya i Mèxic, el visitant podrà emprendre un viatge per les aules de principis del segle XX per pensar críticament els espais educatius del segle XXI.