Seminari impartit pel professor Stuart Blume (Universitat d'Àmsterdam)

Hi ha nombrosos estudis que comparen la introducció de noves vacunes en diversos països. Alguns d'aquests estudis tracten d'explicar els retards en la introducció de noves vacunes, doncs suposen que el més racional és la introducció de cada vacuna disponible. Per tant, quan un país disposa de recursos financers, el retard en la introducció de noves vacunes s’interpreta normalment  com un desviament, com un problema que requereix una explicació. En contrast, són pocs els estudis que examinen la introducció de noves vacunes al llarg del temps. No obstant açò, se sap que a partir de Segona Guerra Mundial van canviar significativament els tipus d'evidència que es pren en compte, per a decidir sobre la introducció d'una nova vacuna.

No hem de considerar aquestes decisions com el resultat simple de l'anàlisi racional basada en dades epidemiològiques (i potser farmaeconòmics). Perquè els processos, les influències, els aspectes que els prenedors de decisions consideren -o que estan obligats a tenir en compte-  també han canviat dràsticament.

Tenen molt poc en comú la introducció de la vacuna contra la tuberculosi (BCG), fa molts anys; de les vacunes contra la poliomielitis i el xarampió, en els decennis de 1960 i 1970, i de la vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH), més recentment. Açò aplica fins i tot en el cas dels països més industrialitzats. És important entendre aquests desenvolupaments: les seues causes i les seues conseqüències.

 En aquest seminari, el Dr. Stuart Blume ofereix analitzar aquests canvis, a partir de la seua vasta experiència com a investigador de la història de les vacunes. La seua presentació motivarà un interessant debat i reflexió sobre el que podem aprendre de la política canviant en la introducció de noves vacunes, a nivell internacional.

Breu ressenya biogràfica del Dr. Stuart Blume

El Dr. Stuart Blume és professor emèrit de la Universitat d’Amsterdam, Països Baixos. Va nàixer a Anglaterra, va estudiar en la Universitat d’Òxford i, després d'obtenir el títol de Doctor en Química, va optar per treballar en les àrees de política científica i de sociologia de la ciència en la Universitat de Sussex, en l'OCDE (a París) i en diversos departaments del govern britànic. Entre 1975 i 1977 va treballar en l'Oficina del Gabinet (Londres) i, de 1977 a 1980, com a Secretari de Recerca del “Comité (governamental) sobre Desigualdades Sociales en Salud” (aquest treball va influir en el que, des de llavors, ha sigut el seu principal interès de recerca: el desenvolupament i introducció de noves tecnologies per a la cura de la salut). Inspirat en aquesta experiència, va treballar en l'Escola d'Economia de Londres i, des de 1982, en la Universitat d’Amsterdam, Països Baixos. 

L'enfocament de la seua recerca històrica i sociològica ha canviat gradualment, des de les tecnologies de diagnòstic per imatges als implants coclears i, des de 1997, al tema de les vacunes. Les seues línies de recerca actual se centren en (1) la història i la dinàmica del sistema de vacunació global i (2) en el desenvolupament i ús de tecnologies per a i per les persones amb discapacitats. L'any 2000 va crear la “Fundación Innovia en Medicina, Tecnología y Sociedad”, com un institut de recerca virtual que analitza les perspectives dels usuaris, pel que fa al desenvolupament i implementació de les noves tecnologies en atenció mèdica. En 2007, el Dr. Stuart Blume es va convertir en professor emèrit de la Universitat d’Amsterdam. En 2009 va ser nomenat assessor expert en bioètica de la Federació Mundial de Sords, i des de 2009 fins a 2012, va ser “Profesor 2” en el Centre de Desenvolupament i Medi ambient de la Universitat d'Oslo (Noruega). En l'actualitat, ell segueix col·laborant com a professor convidat en diverses universitats d'Europa i d'Amèrica Llatina.