Dimarts 10 de desembre a les 12 hores es presenta, al Saló de Graus de la Facultat de Geografia i Història, els llibres 'Santa María de Montesa' i 'La Orden de Montesa y San Jorge de Alfama'.

A l’acte hi intervindran Esther Alba, professora del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València; Enric Guinot, catedràtic del Departament d’Història Medieval de la Universitat de València; Yolanda Gil, professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València, i Josep Cerdà, doctor en Història per la Universitat de València.

L'Orde de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d’Alfama va ser l'última orde militar fundada en època medieval a la península Ibèrica, fruit del procés de dissolució de l'orde del Temple entre 1307 i 1312. L'obra 'Santa María de Montesa' reuneix les aportacions de la gran majoria dels investigadors montesians en actiu que, sens dubte, representen fidelment les diverses línies d'investigació dels darrers anys però també són reflex del relleu generacional, amb la incorporació de noves mirades sobre la institució, la seua organització i alguns dels seus principals membres al llarg de cinc-cents anys. Aquesta obra coral, estructurada entorn de cinc eixos (‘Orígenes y contexto’, ‘Montesa en tiempos de sus maestres’, ‘Montesa administrada por la Corona’, ‘Los montesianos’ y ‘Más allá de Montesa moderna’), ofereix al lector interessat una panoràmica actualitzada dels coneixements sobre l'ordre militar valencià per excel·lència.

Amb la fundació de l’orde militar de Santa María de Montesa, el 10 de juny de 1317, sorgeix un nou orde militar al Regne de València que assumeix els béns dels ordes del Temple i de l’Hospital i que en 1400 és ampliat amb els de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, la creu del qual adopta com a símbol. El llibre 'La Orden de Montesa y San Jorge de Alfama' reuneix un conjunt d’estudis amb el fil conductor de la memòria montesiana: els escenaris en els quals va transcórrer la seua història –castells, palaus, esglésies, col·legis...–, els objectes artístics dels quals es van envoltar els cavallers de l’orde –retaules, frescos, sepulcres...–, els llibres que van publicar i van atresorar, els documents que van redactar i van custodiar, fins i tot les llengües que van parlar... El volum és només un pàl·lid reflex d’algunes de les qüestions que, en l’estudi sobre els béns de l’Orde de Montesa, queden encara per investigar i una incitació a escometre aquesta tasca.