Una exposició revisa l’obra i la trajectòria personal de Doro Balaguer, Medalla de la Universitat de València el 2001. La mostra es completa amb un documental realitzat pel Taller d’Audiovisuals. Doro Balaguer: pintura, política, vida és el títol de l’exposició, que té com a comissaris Francesc Pérez Moragón i Carlos Pérez. La mostra s’ha inaugurat aquest divendres a la Fundació Chirivella Soriano (carrer Valeriola 13 de València).
El visitant trobarà una mostra documental que resumeix, a través de fotografies i altres referències, l’activitat de Doro Balaguer en diversos camps. També s’exhibeixen les pintures de la primera època (les realitzades fins a principis dels seixanta). Finalment, un altre bloc de peces mostra pintures seleccionades de l’època actual.
La trajectòria d’aquest autor pot qualificar-se d’atípica: després d’uns inicis molt esperançadors, que el dugueren a formar part del Grup Parpalló, va decidir abandonar la pràctica artística a principis dels seixanta. Prop de quaranta anys més tard, deixades ja les activitats professionals i polítiques, es va enfrontar de nou amb el llenç i amb la paleta de colors.
Isidor Balaguer Sanchis, més conegut com a Doro Balaguer, va nàixer a València el 1931, en una família de petits fabricants i comerciants, especialitzats en passamaneria. Va estudiar Belles Arts a l’Escola de València (1946-1952), situada en l’antic convent del Carme. Però l’ambient docent i ideològic era tan depriment que Doro va decidir viatjar. De primer va marxar a Eivissa i després a Madrid i a París buscant professionalitzar-se.
I París va representar per a Balaguer un conjunt de troballes. Entre altres, l’abstracció, com una forma de pintar absolutament oposada al realisme i al figurativisme. Allí va participar en exposicions col•lectives, al Col·legi d’Espanya —on va residir un temps— i en alguna sala comercial. Des de la capital francesa, sense perdre la relació amb València, es va vincular amb els petits nuclis d’artistes renovadors que apareixien aleshores i de manera especial amb el Grup Parpalló, iniciat cap al 1956 i dissolt el 1961.
A París, Doro Balaguer va veure també que un artista, un intel·lectual, s’havia de comprometre no sols amb el seu ofici. Així va ingressar al PCE.
En un viatge breu a València, el 1969, va ser detingut i empresonat. En eixir de la presó, va quedar privat de passaport i, per tant, de la possibilitat de retornar a París. A València va reprendre l’activitat política clandestina i es mantingué relacionat amb els petits grups que desenvolupaven un pensament crític, vinculat amb les reivindicacions de la llengua i la cultura del país. Posteriorment, disconforme amb la política del PCE, l’abandonà —ja legalitzat. Llavors, amb Gustau Muñoz i altres exmilitants, va crear la revista de pensament Trellat. A continuació, va prendre part, com a impulsor i dirigent, primer en l’Agrupament d’Esquerres del País Valencià i a continuació en la Unitat del Poble Valencià, fins que es va desvincular de la política activa. Recentment ha publicat el volum memorialístic L’esquerra agònica. Records i reflexions.
Amb guió de Francesc Pérez Moragón i producció executiva de Miquel Francés, el documental que acompanya l’exposició narra, en tres grans blocs temàtics, les vessants política, artística i personal de Doro Balaguer.
El projecte s’inicià a finals del 2010 amb una sèrie d’entrevistes en sa casa, que vingueren acompanyades d’unes altres a personatges com Romà de la Calle, Gustau Muñoz, Vicent Castellano, Emèrit Bono, Pere Mayor o Carlos Pérez.
Last update: 8 de october de 2011 07:15.
News release
