. Des de la defensa de la tesi doctoral, La cohesió lèxica en seqüències narratives (2008, publicació en paper 2012), que va rebre el premi Pompeu Fabra de Gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans el 2009, les meues línies d'investigació s'han centrat en a) l'estudi dels mecanismes de cohesió referencial, com els demostratius, en textos narratius i argumentatius, i els encapsuladores en el debat parlamentari; b) l'ensenyament-aprenentatge de la competència comunicativa escrita en entorns virtuals, i c) la sintaxi històrica dels clítics pronominals en català antic. Pel que fa a la investigació sobre demostratius, ha estat abordada a partir d'un marc teòric cognitivista, amb una aproximació traductològica contrastiva (català-espanyol-anglès. La investigació ha permès observar diferències sistèmiques entre les llengües en contrast i també delimitar diferents estratègies de traducció dels demostratius en textos reals (Cuenca i Ribera, 2013; Ribera i Cuenca, 2013; Ribera, 2007, 2014). Des 2014, he centrat la recerca en l'encapsulació en debat parlamentari. L'encapsulació constitueix una estratègia argumentativa fonamental, atesa la seua capacitat reïficadora, recategorizadora i semànticament conceptualitzadora d'estructures predicatives del discurs precedent o subsegüent. A més, es mostra com un mecanisme lèxic d'explicitació de l'metadiscurs. La investigació ha discorregut en tres línies fonamentals: a) Encapsulació, argumentació i persuasió (Ribera & Marín, 2018). b) Encapsulació i estructura informativa (Ribera, 2016, 2019). c) Encapsulació i metadiscurs: límits difusos entre cohesió referencial i cohesió connectiva (Marín & Ribera, 2018). d) Inespecificitat, vaguetat i ambigüitat en el debat parlamentari (Ribera, 2024). Pel que fa a l'ensenyament-aprenentatge de la competència comunicativa escrita en entorns virtuals, he partit de la meua experiència docent en l'assignatura Competència comunicativa per a professionals de les TIC (durant nou semestres des de 2007 fins 2017), en els Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La pràctica docent i l'anàlisi quantitativa i qualitativa dels mecanismes de cohesió referencial dels textos dels estudiants (Ribera et al., 2011, 2013) ha permès verificar l'eficàcia metodològica real del marc teòric que proporciona la lingüística de el text. Participe en projectes de recerca del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades des del 2012. En el marc dels projectes d'investigació Cohesió i argumentació en gèneres conversacionals (COHARGUMENT) (FFI2011-25236, 2012-2015) i Gramàtica, pragmàtica i interacció multimodal (GRAMPINT) (FFI2014-56258-P, 2015-2018), vam analitzar diferents estratègies lingüístiques i no lingüístiques de persuasió (gestualització, èmfasi, repetició, encapsulació) en el discurs polític i el debat parlamentari. En el projecte L'ambigüitat en la interfície gramàtica-pragmàtica: factors estructurals i pragmàtics (AMBESPRA)' (PID2019-104453GA-I00, 2020-2024), ens hem ocupat d'investigar i aclarir els factors pragmaticodiscursius de l'ambigüitat associats a la cohesió referencial. Especificament, hem observat la contribució de la cohesió lèxica per repeticiò i per encapsulació a caracteritzar el debat parlamentari com a discurs abstracte, inespecífic i general. Aquesta línia investigadora prossegueix en el projecte La indeterminació lingüística: estructura, funció i variació (INDLING) (PID2023-146903NB-I00, 2024-2028). En la convocatòria de 2021, he obtingut una Beca de requalificació del professorat universitari de la Universitat de València (RC21-027), finançada per la Unió Europea-Next Generation, i he desenvolupat el projecte El marcatge diferencial d'objecte (MDO) en català antic, modern i contemporani. Anàlisi contrastiva romànica. Aquesta línia de recerca s'ha desenvolupat al Romanisches Seminar de la Universität Zürich sota la supervisió del Dr. Johannes Kabatek en el marc del projecte del grup receptor Experimentelle Morphosyntax romanisccher Sprachen. Finalment, he participat com a col·laborador extern en el projecte 'Bases per a una gramàtica de l'català antic' (HUM 2005-03508FILO) en el marc del qual s'ha elaborat la Gramàtica del català antic, que veurà la llum en De Gruyter. Soc l'autor del capítol 24 'Els pronoms personals febles (II): les funcions dels pronoms' i, en coautoria amb Leonardo Francalanci (Universitat de Notre Dame), Ana Martins (Universitat de Lisboa) i Francisco Ordónñez (SUNY, Stony Brook), del capítol 23 'Els pronoms personals febles (I): forma, posició i ordre'. En aquesta línia d'investigació, recentment he publicat la monografia La sintaxi dels pronoms clítics no personals en català antic (Biblioteca de Filologia Catalana, 26; Universitat d'Alacant, 2020)..