El Centre Cultural de la Universitat de València ha acollit aquest dimecres 28 la presentació dels huit projectes guanyadors de la cinquena edició del programa ‘Activa Cultura’. L’acte ha comptat amb la participació de la vicerectora de Cultura i Societat de la Universitat de València, Ester Alba, i la coordinadora d’iniciatives d’Activa Cultura, María Ángeles Pérez.
La vicerectora Ester Alba ha destacat la importància d’aquesta iniciativa on "l'estudiantat és el protagonista de l'acció cultural de la UV" i ha subratllat que aquests projectes que "democratitzen la cultura" permeten transformar l’experiència educativa en vivències creatives i col·lectives des de la base social.
Per la seua banda, María Ángeles Pérez ha assenyalat "la riquesa, diversitat, qualitat i quantitat" dels projectes seleccionats, que mostren com els joves universitaris exploren, investiguen i comparteixen cultura de maneres innovadores, en una convocatòria que s'ha consolidat.
En aquesta edició s’han presentat 24 projectes i 8 han sigut seleccionats. Tots estos treballs han sigut realitzats per estudiants de la Universitat de València, que cursen estudis oficials o propis de grau, màster o doctorat, i s’exposaran en qualsevol espai de la institució acadèmica durant 2026. En total es destinaran més de 16.000 euros.
La comissió avaluadora ha estat formada per Marcos Durá, delegat d’Estudiants de la Universitat de València; Mª Ángeles Pérez, responsable d’Iniciatives d’Activa Cultura; i els tècnics de la UV, Norberto Piqueras i Ana Chillarón.
Projectes guanyadors
La Nau en l’Aire, de les doctorandes en Història de l’Art Mar Lloret Estrada i Mar Sanz Marian, és un pòdcast que vincula temes socioculturals d’interés per a estudiants de diferents disciplines amb els murals i escultures que formen part del patrimoni de la Universitat, distribuïts pels seus campus. El projecte busca acostar este patrimoni a l’alumnat i difondre’n els valors mitjançant episodis concebuts per i per a estudiants, que conviden a reflexionar sobre l’art i les seues múltiples lectures. La iniciativa culmina amb una jornada oberta amb persones convidades d’altres pòdcasts culturals, amb l’objectiu de donar suport a la creació en valencià i fomentar l’ús de la llengua en la divulgació cultural.
‘Exposició Un matrimoni d’espectacle: L’arxiu fotogràfic familiar de Rosa Sánchez i “Markus”’, de Maya Monfort Palomero, estudiant del Màster en Història de l’Art i Cultura Visual, proposa el comissariat d’una mostra gràfica i fotogràfica centrada en el llegat històric i circense de Mislata. A partir de l’arxiu familiar d’un matrimoni vinculat al món del circ, l’exposició recupera la memòria d’una comunitat poc visibilitzada, reforça la identitat local i contribuïx a preservar un patrimoni oral i visual en risc de desaparició.
Sota el sol del Règim: Benidorm, el biquini i la “modernitat a l’Espanya franquista (1950-1970), de Lucía Sellés Calvillo, graduada en Història de l’Art i alumna de l’Escola de Doctorat de la Universitat de València, combina investigació històrica i format expositiu per a analitzar la cultura de l’oci durant el franquisme. El projecte proposa una mirada crítica a la construcció de la imatge de “modernitat” en eixe període, prenent el biquini com a símbol d’un país que aspirava a semblar obert mentre mantenia fortes estructures de control. A través d’esta peça, la mostra aborda la tensió entre repressió i obertura, i revisa el paper de Benidorm en eixe imaginari.
El videopòdcast Público cautivo, de Natalia Polo Chocano i Valentina Nava Serna, estudiants del doctorat en Història de l’Art de la Universitat de València, reflexiona sobre l’experiència universitària en diàleg amb problemàtiques actuals i aspectes de la vida quotidiana. El projecte utilitza l’anàlisi de l’art i la cultura visual contemporània com a ferramenta per a comprendre i qüestionar estes vivències des d’una perspectiva crítica i pròxima, en un format que combina el to conversacional amb el rigor acadèmic.
L’Ermita de Llutxent: Una finestra al món, de Lara Sánchez Canet, del Màster d'Història de l'Art i Cultura Visual, proposa redescobrir el valor cultural i patrimonial d’aquest enclavament a través de tallers i visites guiades. La iniciativa planteja una aproximació didàctica i participativa que posa en relació l’entorn local amb mirades més àmplies sobre el patrimoni, i fomenta el coneixement i l’apropiació social de l’espai.
Convocatòria Circular, de Fernando Piñero García (Albacete, 2005), estudiant del grau en Història de l’Art, és una convocatòria artística basada en la creació col·lectiva. A partir de la reflexió compartida, el projecte convida a desenvolupar propostes plàstiques al voltant de la idea d’imposició i límit, conceptes que es materialitzen simbòlicament en la forma del cercle com a element central d’investigació visual.
Catarroja Cultural: patrimoni, territori i identitat. Jornada participativa sobre memòria, cultura i emergències climàtiques, de Lucía Bouzas Naya, estudiant del màster de Permea, articula una jornada oberta que combina investigació, participació ciutadana i activitats educatives al voltant de la memòria local i el patrimoni cultural. El programa inclou tallers, conferències, una mostra de patrimoni immaterial i la projecció d’un documental amb testimonis veïnals. La proposta reforça el paper de l’àmbit universitari com a espai per a reflexionar sobre l’arrelament al territori, la construcció d’identitat i els desafiaments vinculats a les emergències climàtiques.
Memelab. Taller d’investigació i experimentació al voltant del mem, dirigit per Lucía Martínez Romero, alumna del Diploma d’Especialització en Educació Artística i Gestió de Museus, aborda la cultura digital i l’humor en línia des d’una perspectiva pràctica. A través de tallers de creació i anàlisi, el projecte reivindica el mem com una forma de folklore digital contemporani i n’explora el potencial com a ferramenta cultural per a interpretar la vida quotidiana.
Tots els projectes es desenvoluparan al llarg de 2026 en diferents espais de la Universitat de València. La convocatòria reforça així el paper de la universitat com a agent cultural actiu, capaç de generar propostes que connecten patrimoni, memòria, pensament crític i pràctiques contemporànies, i d’acostar el coneixement acadèmic a la comunitat universitària i a la ciutadania des de formats accessibles i innovadors.
