Un total de 70 investigadors s'han donat cita en la segona reunió d'EURISOL, un projecte europeu on participen 20 centres d'investigació de 14 països, l'objectiu del qual és construir un nou accelerador de partícules capaç de crear nuclis desconeguts fins a ara en la naturalesa. La reunió està organitzada per l'Institut de Física Corpuscular (IFIC).
El Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València ha acollit, del 21 al 23 de febrer, la segona trobada temàtic sobre la Física d’EURISOL, un projecte finançat pel VI Programa Marc d'Investigació Europeu, que té per objectiu dissenyar i construir una nova instal·lació capaç de produir feixos de nuclis molt exòtics que permeten explorar regions de la matèria fins ara desconegudes. La reunió, a la qual assisteixen més de 70 investigadors d'Europa, Àsia i Amèrica, està organitzada per l'Institut de Física Corpuscular (IFIC) –centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València– i està centrada en la producció de nuclis d'elements exòtics deficients en neutrons.
EURISOL és un projecte d'investigació en física nuclear dels anomenats “de tercera generació”, que pretén dissenyar i construir un nou accelerador de partícules per a produir feixos de nuclis “exòtics”, desconeguts en la naturalesa, de gran intensitat. Aquesta nova instal·lació, la construcció de la qual recomana el comitè d'experts en física nuclear d'Europa (NuPECC), obrirà un ampli camp d'investigació als físics nuclears, ja que permetrà explorar nous territoris desconeguts en la matèria com els elements químics més pesats, i completar el sistema periòdic dels elements (Taula de Mendeleiev).
Aquest projecte d'investigació “ens permetrà comprendre qüestions com l'abundància d'uns elements químics en la Terra sobre uns altres, com per exemple per què és més abundant l'alumini que l'or, així com analitzar l'estructura de l'escorça de les estreles de neutrons, els objectes més compactes de l'Univers després dels forats negres, o sintetitzar nous elements químics no descoberts ara i entendre les seues propietats”, explica Berta Rubio, investigadora de l’IFIC i organitzadora de la reunió científica.
El procés de disseny d’EURISOL va començar en 2005 amb l’estudi de les necessitats d'investigació i possibles sinergies amb altres instal·lacions ja existents o en construcció. EURISOL consistirà en un accelerador lineal superconductor que subministra protons de 1 gigaelectronvoltio (GeV) d'energia amb capacitat addicional d'accelerar nuclis de diversos isòtops de l'hidrogen i ions. Els nuclis inestables produïts en una reacció nuclear són seleccionats i poden ser utilitzats a baixes energies o reacelerados en altre accelerador per a produir reaccions nuclears secundàries.
La reunió que se celebra a València se centra en la producció de nuclis exòtics deficients en neutrons, una mena d'elements que podran produir-se en EURISOL i que recentment s'ha descobert que produeixen un nou tipus de radioactivitat. El propòsit d’EURISOL és, en definitiva, “entendre els límits d'existència dels nuclis de la matèria, objectes infinitament menuts però que condensen més del 99% de la materia que ens envolta i del qual estem fets”, sintetitza Rubio.
Aquest tipus de reunions són fonamentals en el procés de disseny de la instal·lació, ja que en elles la comunitat científica expressa els objectius principals de la investigació als quals intentarà donar resposta EURISOL. Aquest “és un projecte molt ambiciós que necessita encara madurar des del punt de vista tecnològic”, assegura Berta Rubio. Però fins aleshores “és essencial que els científics mantinguen una discussió contínua i actualitzada sobre els seus objectius científics”.
Entre els assistents a la trobada de València es troben els directors científics dels laboratoris ISOLDE, del Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN) en Ginebra (Suïssa); de l'Institut d'Investigació dels Elements Fonamentals de l'Univers (IRFU), situat en Saclay (França); i de Spiral lI (GANIL), en Cauen (França). L'esdeveniment està finançat pel centre Nacional de Física de Partícules, Astropartículas i Nuclear (CPAN), el projecte europeu ENSAR (European Nuclear Science and Applications Research, donat suport pel vII Programa Marco) i l’IFIC.
Last update: 18 de february de 2011 13:30.
News release
