La mort de Tomás Vives deixa òrfena tota una generació de penalistes. Tomàs S. Vives Antón ha estat un jurista excepcional i un lluitador infatigable, des de la Raó i el domini de la tècnica -ell no ens perdonaria que parlarem de “ciència”- jurídica per les llibertats i els drets fonamentals dels ciutadans. 

Va néixer a Elx el 5 de gener de 1939, va ingressar molt jove al Ministeri Fiscal, on va realitzar una inesborrable tasca en un moment de gran dificultat. Des d'allà va ser fundador de Justícia Democràtica, la primera organització de Jutges i Fiscals que es va oposar a les tesis oficials del franquisme per lluitar per una manera d'entendre el Dret ajustada a una Democràcia de què Espanya estava als antípodes.

Els seus primers passos a la Universitat van ser en aquest temps, cridat a col·laborar en la docència pel llavors catedràtic de dret penal de la Universitat de València, Juan Córdoba Roda, a qui sempre va considerar el seu Mestre. El 1978 obté la plaça de Professor Agregat a la Universitat de València i poc temps després la Catèdra a la d'Alacant, per passar a València el 1985.

Va ser Vocal del Consell General del Poder Judicial, entre 1990 i 1995 i Magistrat del Tribunal Constitucional entre 1995 i 2004 Les Sentències de què va ser Ponent, aquelles en què no sent-ho es deixa veure amb tota claredat la seua influència i els seus Vots Particulars, van tenir un gran impacte en la interpretació del Dret conforme a la Constitució. Es pot dir que va canviar la manera d'entendre els principis constitucionals.

El seu retorn a la Universitat no va ser menys fructífer. Per ell va ser el moment més feliç de la seua vida professional. Les seues aportacions són molt nombroses, destacant la seua “La llibertat com a pretext” o la seua Part General, signada junt al Prof. Cobo del Rosal. La seua obra fonamental, “Fonaments del sistema penal” constitueix, sens dubte, una de les aportacions més importants al dret penal dels darrers temps. Hi desenvolupa la seva "concepció significativa de l'acció", apropant Dret penal i Filosofia i proclamant el seu compromís amb les llibertats; el compromís, diu ell, de tot jurista.

Era Doctor honoris causa per les Universitats Jaume I i Santiago de Compostel·la, i va rebre l'Ata Distinció de la Generalitat Valenciana i el Premi Jehring de l'Institut de Drets Humans.

La seua obra romandrà sempre. Els seus deixebles i tots el que en vam aprendre, hui plens de dolor, agraïm no només els seus ensenyaments sinó també la seua convivència, juntament amb el seu inseparable Cande, els seus fills i néts i procurarem mantenir sempre aquest compromís amb la Llibertat, la tasca més noble a la que pot aspirar un jurista.