Són temps en què la memòria s'ha tornat líquida i sembla perdre's pels badalls de la quotidianitat trepidant i emergent. Però no és menys cert que la memòria és també un espai de lluita i de conflictes, d'acció i de coneixement enfront de la pulsió de gestionar els records des dels àmbits del poder. Buscar espais en què puguen contenir-se els objectes, els documents, les fotografies, els registres sonors i d'imatges és una forma de tancar aquests badalls a fi que el passat es mostre tal com va ser o com hem cregut que va ser, per aprendre’n allò que avui ens és necessari fer o evitar. I també per reconèixer, sense nostàlgia ni malenconia, els qui el van constituir aleshores com a present. En definitiva, contribuir a la recuperació d'una memòria activa allunyada de la complaença amb el passat i també amb el present.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El sindicat CCOO PV commemora el cinquantè aniversari de la seua fundació com una organització sindical de caràcter sociopolític, amb el propòsit de conquistar els drets que la dictadura franquista negava als treballadors que defensaven allò que en altres països del seu entorn eren drets reconeguts: el dret de vaga i d'organització, entre molts altres. També per lluitar per aconseguir aquells que encara es reivindiquen, sense renunciar a la consecució de millors condicions de vida dels qui, en les relacions laborals, tenen com a únic bé la seua força de treball per a intercanviar amb els detentors del capital.

 

Una part d'aquesta organització es va anar construint al País Valencià fins que el 1966 es va constituir com a sindicat sotmès a l'acció clandestina. En aquells moments les llibertades estaven trinxades i no existia ni la d'associació ni la de reunió o manifestació i ni menys encara la d'expressió. Les relacions laborals continuaven estant reglamentades, i no regulades, pel Fuero del Trabajo aprovat el 1938 en el marc conceptual del sindicalisme feixista i en plena Guerra Civil. Aquest Fuero, modificat parcialment el 1958 amb la Llei de convenis col·lectius, va estar vigent fins a l'aprovació de l'Estatut dels Treballadors, una vegada restaurada la democràcia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La inauguració de l'exposició coincideix amb la presentació pública de CCOO PV cinquanta anys arrere, en un context de clandestinitat i de repressió. Les dates i els esdeveniments són rellevants, però no s'ha d'oblidar que l’autènticament important van ser les persones, subjectes singulars, que van donar realitat material a l'existència de l'organització. No és debades que les organitzacions de caràcter sociopolític ho són per les persones que les constitueixen a cada moment. No són ens abstractes ni tampoc es personifiquen en les figures que posseeixen la jerarquia de l'organització, sinó que responen a la suma de tot aquell qui, amb el seu compromís des de diversos àmbits professionals, va configurar un moviment social i reivindicatiu, capaç de conquistar drets i estatus de ciutadania negats per un règim autoritari.  En aquest sentit, caldria evidenciar l'aportació de persones anònimes que van fer possible que la lluita donara fruit, al costat de col·lectius professionals, com els advocats laboralistes, que van posar els seus coneixements jurídics al servei de la lluita per unes millores en les condicions de vida de treballadors i treballadores. O persones de la categoria intel·lectual de Vicent Ventura, un dels fundadors de CCOO PV, que des del seu compromís polític va implicar l'organització en la necessitat de contribuir a la construcció d'un País Valencià en què tingueren acollida les forces del treball en el pla polític i socioeconòmic. I, no cal dir-ho, seria injust deixar de reconèixer la feina, en gran part invisible, dels qui van fer tasques administratives, sempre a l'ombra i quasi sempre dones, encara que algunes també exerciren un paper de lideratge.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'exposició CONSTRUÏM DRETS: MIRANT CAP AL FUTUR. CINQUANTA ANYS DE CCOO PV (1966/68 – 2016/18) pretén ser un exercici de memòria del sindicalisme en els últims cinquanta anys, però també una reflexió carregada d'actualitat, que ens pose en la situació de recordar el passat en funció dels desafiaments que la globalització i les noves tecnologies estan provocant en la desregulació dels mercats i, en relació amb això, la crisi en  el món  del treball i en les mateixes organitzacions sindicals. Mitjançant documents de formats i llenguatges diversos pretenem la reflexió i l’anàlisi, però també revalorar l'aportació de CCOO PV en la configuració del País Valencià al llarg d'aquests cinquanta anys de la seua història. Aprofundir sobre tot allò que ha servit durant aquest temps per a crear un espai de convivència democràtica, així com l'aportació del sindicat als canvis socials que han tingut lloc en aquest període. Les noves generacions nascudes ja en la democràcia consolidada es mereixen conèixer la memòria de la lluita de centenars de persones compromeses amb l'acció política i sindical, un coneixement al qual desitgem contribuir.

 

L'exposició s'ha configurat entorn de tres àmbits temàtics:

 

 

Aquesta exposició no estaria completa si no hi haguera un reconeixement del compromís de la cultura amb el moviment obrer, compromís que artistes i intel·lectuals van materialitzar de manera solidària i generosa per mitjà de les seues pròpies obres. Van contribuir així —i no és cap cosa menor— a obrir els horitzons de la cultura obrera a les noves propostes artístiques i les nous llenguatges amb els quals es representaria la realitat del moment. Des de l'univers de la creativitat plàstica, molts artistes van acudir a expressar el seu suport i solidaritat a CCOO. Una àmplia tria d'aquestes obres artístiques també serà present en aquesta mostra commemorativa.