UVCulturaUV Logo del portal

FUTURE PLANS

 

 

 

 

 

 

En 1986 un grup de rebels que es feien anomena The Lord’s Resistance Army (LRA), l'Exèrcit de Resistència del Senyor, van aparèixer al nord d'Uganda per declarar la guerra a l'Estat.
 
Els rebels van començar a segrestar xiquets i xiquetes com a mètode de reclutament forçat. Desenes de milers de xiquets van ser segrestats i portats a les bases del LRA al sud del Sudan, on van ser esclavitzats i sotmesos a terribles abusos. Alguna de les practiques obligatòries de la seua iniciació requeria que aquests infants mataren als seus propis pares per no tenir llars a les quals tornar. Una vegada segrestats, els xiquets eren usats com a mules, per a carregar les provisions del LRA fins que estaven massa dèbils per a caminar o impossibilitats per a fer els treballs que ordenaven els comandants del LRA;  en aqueix moment eren assassinats o simplement se'ls deixava morir. El seu líder, el fanàtic Joseph Kony, animava els seus soldats a deixar embarassades tantes xiquetes com els fóra possible per subministrar al LRA una nova generació de "combatents". De manera que les xiquetes segrestades que trobaven atractives eren obligades a convertir-se en les seues "esposes" i, en cas de negar-se, eren violades i posteriorment assassinades. Era una pràctica habitual que als infants captius que causaven problemes se'ls tallara el nas, les orelles o els llavis.
 
A mesura que els combats entre les forces governamentals i els rebels es van intensificar, centenars de milers de civils es van veure obligats a desplaçar-se. Fugien de nit per no ser assassinats o segrestats. En 2003 Jan Egeland, vicesecretari general de l'ONU per a afers humanitaris i coordinador d'operacions d'ajuda d'emergència, es preguntava: “En quin altre lloc del món hi ha hagut 20.000 xiquets raptats? En quin un altre lloc del món el 90% de la població d'un gran districte ha sigut desplaçada? En quin un altre lloc del món els xiquets constitueixen més del 80% d'un grup insurgent terrorista?”.
 
Vint-i-nou anys després del començament de la guerra encara no hi ha final a la vista. Avui dia l'horror ha marxat d'Uganda, però no hi ha desaparegut. Simplement, s'ha allunyat. Els segrestos, assassinats i sacrificis comesos pel LRA tenen un nou escenari a la República Democràtica del Congo.
 
Els pocs que aconsegueixen tornar-ne són rebutjats per una societat que els culpa de la mort dels seus familiars i amics. Són rebutjats pel que simbolitzen: els milers de fills i filles, germans i germanes que encara són a les mans de Kony, molts dels quals ja no tornen.
 
En aquesta exposició xiquets i xiquetes, que ara són homes i dones, ens expliquen què van perdre, quins són els seus plans de futur. En alguns casos aquests plans de futur ja s'estan complint; en altres casos són difícils de complir però mantenen l'esperança, una esperança que després de tornar de la seua captivitat en les pitjors condicions els manté amb vida i amb ganes de continuar lluitant dia a dia per recuperar una mica del seu passat i construir un futur.

 

XIQUETS SOLDATS

El problema dels xiquets soldats continua lluny de resoldre's al món i, amb aquest, tampoc el major dels problemes, la seua reinserció. Tots coneixem els traumes que passen molts dels soldats que tornen d'un conflicte bèl•lic, els seus problemes d'adaptació a l'entorn familiar i els problemes psicològics. Què ocorreria si a això sumes que has perdut la teua família i no tens on tornar, que vas ser segrestat amb nou anys i els últims deu o quinze anys de la teua vida els has passats a la selva o al desert lluitant, obligat a matar o morir, sense educació i psicològicament destrossat? Necessiten una oportunitat, una nova vida, començar des de zero i moltíssima ajuda.

Actualment hi ha entre 250.000 i 300.000 xiquets lluitant al món.