Gabriel Cualladó (Massanassa, 1925 - Madrid, 2003) és un fotògraf decisiu que va documentar el seu temps d’una manera reposada i amb una obra que reflecteix sense estridències l'evolució d'Espanya entre mitjan anys cinquanta i el final del segle XX. La seua producció fotogràfica es mou lleugera entre els retrats de proximitat de familiars i amics, els llocs per on va passar la seua vida i les fites d'alguns d'aquests espais, com ara París o Madrid, en contrast amb les escenes rurals d'Astúries, l'Albufera, la Safor o Massanassa. Considerat ell mateix un aficionat, la seua aportació radica en la no urgència del seu treball fotogràfic, aspecte que el converteix en un autor important i necessari. La pausa de la seua mirada queda reflectida en uns centenars de fotografies que evoquen un temps perdut i una transició de la dictadura a la democràcia i des d'un poble de província a la capital d'Espanya, en un període transcendental del nostre país. La gent i els llocs apareixen com a grans temes, i aquesta mostra anteposa l’aspecte temàtic al cronològic; el contingut polisèmic de les seues imatges, a l'estructura formal que les componen; les mirades directes, per damunt de les visions panoràmiques.

 

Gent i llocs. Gabriel Cualladó en la col·lecció de l’IVAM  reuneix prop de dues-centes fotografies —totes les quals, gelatina de plata sobre paper— pertanyents a l'àmplia col·lecció de l'Institut Valencià d’Art Modern, que enguany està celebrant el 30è aniversari. Aquesta mostra commemora, així mateix, l'exposició Gabriel Cualladó. Fotografies, que es va fer entre els mesos d'octubre i desembre de 1989 al mateix IVAM. A diferència d'altres exposicions sobre la seua obra, aquesta vegada s'han volgut contextualitzar les seues imatges a través de materials  documentals i de quatre films que enllacen aspectes rellevants i sèries decisives de la seua àmplia producció.