UVCulturaUV Logo del portal

Digital Media 1.0

Centre Cultural La Nau

 

 

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Visita visual

http://www.digitalmediavalencia.com

 

Digital Media és una iniciativa de la Universitat de València i la Sala Naranja, en col·laboració amb centres nacionals i internacionals d’art i noves tecnologies.

Més que una exposició, DIGITAL MEDIA serà un punt de trobada i un fòrum de debat entre artistes, experts i públic d’un gran nombre de països. Es planteja des de diversos nuclis o nodes: la intervenció en els diferents espais de la seu de l’antiga Universitat de València, concerts de música electroacústica, performances multimèdia, cicles de vídeo, laboratoris de so, jornades de debat i la web www.digitalmediavalencia.com creada específicament per a aquest esdeveniment i que naix amb la intenció de ser un portal  de referència internacional d’art i de noves tecnologies. Un portal que perdurarà més enllà d’aquest esdeveniment i anirà evolucionant i creixent mitjançant la col·laboració de nombrosos centres de creació d’art digital, teòrics i artistes.

DIGITAL MEDIA és un reflex de l’escenari artístic i tecnològic actual en el qual participen artistes de la procedència més variada, de Nova York a Tòquio, de Sydney a Hèlsinki, de Rio de Janeiro a Moscou, Mèxic, Melbourne, València, Barcelona, Roma, Berlín, Nova Delhi, Londres, Buenos Aires, Amsterdam i moltes altres ciutats. Hi intervindran artistes de primer ordre com ara Peter Bosch i Simone Simmons, Carlo Bernardini, Monique Bastiaans, Kenji Endo, Federico Campanale, Filippos Tsissopoulus, Andrew Burrell, Ima Picó, Ivo Rovira, Alessandro lo Mónaco, Michael Najjar, Shankar Barua, Lovebytes, Stephana Schmidt, Springer-Parker o Daniel Palacio, entre d’altres.

Un repte en què participen centres espanyols: M.I.D.E. (Conca), Laboratorio de Creación Intermedia. L.C.I.-UPV (València), D forma (Barcelona); diversos centres europeus: Medienwerkstatt (Viena), Luna Nera (Londres), Queen Street Digital Studios (Belfast), Folly (Londres), Namastic (Hèlsinki) o el Nacional Centre for Contemporany Arts (Moscou), entre d’altres; dos de nord-americans: The Digital Gallery, Pace University (Nova York), i V1B3 Video in the Built Environnement (Milwaukee, Wisconsin); dos d’australians: Dlux Media Arts (Sydney) i A Very Cinematic Experience (Melbourne); dos de llatinoamericans: La Isle de Rio de Janeiro (Brasil) i Heart Electrónico (Mèxic); i també d’asiàtics com ara el japonès Video Art Centre (Tòquio).

DIGITAL MEDIA es durà a terme en nombrosos espais de la Universitat de València: La Nau –Claustre, Sala Tesaurus, Sala Estudi General, Sala Oberta, Capella de la Sapiència, Sala Matilde Salvador, Aula Magna, pati rectoral, passadissos d’accés, etc. És una oportunitat única per a plasmar, en gran manera, les múltiples connexions entre l’art actual i les diverses disciplines científiques i humanístiques. Connexions que no deixen de simbolitzar-se en un espai tan emblemàtic com l’antiga seu de la Universitat de València. Es pretén veure com un sector important dels artistes que fan servir les noves eines tecnològiques trasformen i dialoguen amb els diferents espais de l’històric edifici, per posar en relleu el gran potencial d’interacció comunicacional dels nous llenguatges i la seua gran creativitat.

 

Lovebytes. Bit-Scapes

Nacho Ruiz. Valencia. España

 

El nexe comú de totes les propostes és utilitzar i aplicar –a  més de dependre’n– el potencial que té el món de l’electrònica. S’ha optat per estructurar la intervenció en diferents eixos temàtics: Comunitats virtuals/Xarxes, Imatge/Temps, Entorn sonor, Imaginaris/Vida artificial, Realitat augmentada/Mixta, Jocs/Codi/Programació, Interactivitat en línia/fora de línia, Narratives digitals/Multimèdia. Eixos que es concretaran tant a nivell expositiu com en les Activitats que es duran a terme: un cicle d’Art sonor, un cicle de Videoart, un cicle de Vj i diverses performances multimèdia.

Un altre dels eixos fonamentals de DIGITAL MEDIA 1.0, el constitueixen les jornades de debat que es faran divendres 18 i dissabte 19. Hi participaran artistes i teòrics de diversos països que dotaran aquesta iniciativa de contingut teòric que tractarà dels temes més actuals.

1.                 Vida artificial, híbrids i altres espècies posbiològiques: autòmats i ciborgs. Art viu/màquines intel·ligents/identitats en línia/trastorns emocionals.

2.                 Blogging, podcàsting, vlogging. Do it yourself”: model domèstic vs. model institucional. Models comunicacionals i de distribució de la societat digital contemporània.

3.                 Low Tech: mitomania electrònica i resistència crítica.  Infopobres i inforics.

4.                 e-temps: temporalitat narrativa digital/cartografies de l’e-espai.  De la narració lineal de l’electró a la translocalització no lineal del píxel.

5.                 Entorn acústic i música digital: del sonor exploratori a l’audició activa.

6.                 Interactivitat digital. Receptor com a creador o manipulador manipulat?Entre la indústria de l’entreteniment i la cultura de l’espectacle.

7.                 Comunitats virtuals i creació col·lectiva: socialització en la xarxa.Connectivitat imaginària. Societat paral·lela o gueto digital?

8.                 Promèdia/contramèdia/postmèdia: noves posicions de l’art davant la tecnologia i la cultura digital. Apologies tecnològiques/desobediències civils i activisme artístic en els espais electrònics.

Tota la informació, la trobareu en www.digitalmediavalencia.com que, al seu torn, donarà suport a aplicacions que només funcionen dins la web.

 

Kenji Endo. Kanazawa. Japón

Pablo Irrgang. Buenos Aires. Argentina

 

El nou rol del artista, que s'estableix a partir de múltiples connexions amb altres disciplines científiques i humanístiques, és substancialment diferent respecte al que coneixíem. Connexions que no deixen de simbolitzar-se a un espai com l'antiga seu de la Universitat. De la conjunció amb les noves tecnologies han eixit l'art interactiu, les creacions telemàtiques, la realitat virtual, la infografia 3-D , etc. Si la investigació científica i tecnològica crea ferramentes per a propostes específiques, l'artista troba uns altres usos, les porta a límits insospitats i les converteix en una ferramenta més del seu discurs artístic. L'artista, ara més que mai, per la fluïdesa del mercat electrònic , porta les noves tecnologies per camins molt allunyats de les intencions del producte inicial.

L'artista troba en aquestos nous sistemes les possibilitats de crear el que un temps abans tan sols era un somni. La capacitat de interactuar de manera explícita amb l'espectador a través de los processos interactius és un altre dels eixos fonamentals del concepte expositiu. La determinació d'un obra d'art es recolza, encara hui, en primer lloc en les seues relacions externes: el lloc que serveix de decorat-marc i la interacció del públic que les observa en un espai determinat. L'obra entesa així, és un element obert i no un obra formalment tancada, culminada, que transforma la idea de contemplació en actuació i en participació, fins i tot, en determinats casos converteix al espectador en usuari. Trenca amb la mirada contemplativa tradicional, és un mirar amb mancança d'aïllament i, que fins i tot, esquinça eixa actitud. Una experiència més propera al impuls corporal que al plaer reposat de la visió tradicional.

 

Juan Torres. Alicante. España

 

Al donar transcendència a mostrar un conjunt de propostes que tenen en comú utilitzar, aplicar i dependre del potencial que suposa el món de l'electrònica, s' ha optat por dividir la intervenció en varies disciplines com són la imatge digital, les instal·lacions multimèdia, el vídeo-art, el net-art, la música electroacústica, la música experimental, Vj i performances multimèdia entre d'altres. L'especificitat dels llenguatges tecnològics conté una gran diversitat de formats que permeten el desenvolupament de la creativitat i del potencial de interacció comunicacional.

En una intervenció d'aquestes característiques, calia gaudir d'un apartat de conferències on proveir a aquesta, als artistes i al públic d'un context teòric. On es tractaran les produccions artístiques, les xarxes de distribució, l'entorn social, els diferents camins empresos, les diferents teories, així com els conceptes artístics específics que les il·lustren. Es necessari proveir al concepte expositiu d'un caràcter plenament d'autocrítica i reflexió. Els treballs expositius, tant de museus, galeries com festivals s'han convertit en reflex de les obsessions i defensa de idees d'un determinat comissari –o moltes voltes de les seues fonts econòmiques-, que esdevenen així en els legitimadors de discursos, de interpretacions, de relectures pròpies. En aquest cas la participació amplia de organitzadors, i fins i tot, dels propis artistes en la concepció i desenvolupament del projecte dilueix , en la mesura del possible , els defectes uniformadors i convenients per a molts dels sectors que normalment es veuen implicats en aquestes tasques, fugint, conscientment, de la concepció postmoderna del comissari artífex i creador.