El meu projecte pretén documentar l'eix de la violència incontrolada a Hondures i els factors socials i polítics que estan alimentant cada vegada més agressivament aquesta violència. He estat treballant a l’Amèrica Central durant més de cinc anys documentant la transformació de la societat i la lluita per introduir l'absurd periodístic de les polítiques desastroses per tal de posar fi a la violència.
Hondures és considerat un dels llocs més violents de la Terra. Als carrers de ciutats com San Pedro Sula o Tegucigalpa els assassinats, els robatoris i la violència són cada dia més presents. La inefectiva política interna de la zona és inestable, el tràfic de drogues cap als Estats Units és incontrolable i els veïnats insegurs de les maras (bandes) i el control de la frontera per part del càrtel dels Zetas és la cosa més semblat a una guerra diària.
L'informe de l'Organització dels Estats Americans emfatitza que en un país com Hondures, sense guerra, la mort violenta ocorre cada 74 minuts. Ja el 2011 va ser la nació més violenta del món, amb un total de 7.104 assassinats documentats per la policia.
En aquests llocs l'ús de joves i xiquets per a ser entrenats com a sicaris és una feina regular. Se senten atrets per la facilitat de fer diners que els aporta respecte i por. En el procés de formació dels joves assassins dels estrats més consumits de la societat, aquests es converteixen en vertaders precursors de la mort.
En un país sense guerra on ocorren morts violentes cada hora, el retrat social d'Hondures és considerat el lloc més aterridor del món. Les taxes disparades després del colp d'estat en 2009 van enderrocar el president Manuel Zelaya per Roberto Micheletti. La violència ha posat el país en un estat de desesperació permanent pels crims. El 2008 hi van morir 3.418 persones, segons un recompte del periòdic hondureny El Heraldo. La taxa d'homicidis per 100.000 habitants, que el 1999 era 42,1, ara és de 86, quasi vuit vegades més d’allò que l'Organització Mundial de la Salut considera epidèmia. La mitjana mundial és de 8,8.
A Javier Arcenillas, li agradaria continuar reflexionant sobre aquests temes i sobre perfils més detallats, que podrien ser notes roges, com la violència de gènere o la intolerància respecte als grups més desfavorits, com ara els homosexuals o transsexuals, que pateixen nombrosos episodis de violència i maltractament de manera constant.
Humanista. Fotògraf freelance membre de Gea Photowords. Desenvolupa assajos humanitaris en què els protagonistes estan integrats en societats que limiten i agredeixen tota mena de raó i de dret en un món cada vegada més indiferent.
Psicòleg per la Universidad Complutense. Ha guanyat diversos premis internacionals, entre els quals els més destacats són l'Arts Press Award, Kodak Young Photographer, European Social Fund Grant, Euro Press de Fujifilm, INJUVE, Tercer Premio FotoPres, Luis Valtueña de Metges del Món, Premio Nacional de Periodismo Doñana, Luis Ksado, Make History, UNICEF, World Photography of the Year, Fotoevidence, etc. Finalista del premi Leica09 i Antropography10.
En aquests últims anys ha fet assajos fotogràfics sobre l’Amèrica Llatina, dels quals destaca Territorios, així com també un treball que aborda el tràfic de marihuana a Jamaica; Gladiadores, de l'Escuela Olímpica de Boxeo a l'Havana; Weapon Social Club, sobre l'amor a les armes de la societat als Estats Units.
El seu treball amb Metges del Món sobre les ciutats abocador a l’Amèrica Central ha sigut finalista del premi Ojo de Pez, amb el llibre City Hope que resumeix els seus cinc anys de treball. Ha publicat un llibre de retrats de societat, resum de la seua activitat diària en revistes, titulat Revoluzion, a més d'un assaig fotogràfic sobre la caritat a l'Índia titulat Kingdom Charity.
És fotògraf habitual de Fronterad, el Grupo GLOBAL i de l’Ajuntament d'Alcobendas. Els seus reportatges més complets fora d'Espanya es poden veure en Time, Der Spiegel, Stern, El Periódico de Guatemala o Miami Herald Magazine, com a mitjans més destacats. Els seus últims treballs l’han dut a la publicació del llibre Welcome sobre el campament de refugiats rohingya de Myanmar a Kutupalong a favor de Metges Sense Fronteres i a treballar en l'assaig Shipbreakers sobre els desballestadors de vaixells a Àsia. Des de les acaballes del 2010 elabora el reportatge Sicarios, la història de la violència i la mort a l’Amèrica Llatina, exposat en el marc de PHE11.
Actualment, desenvolupa noves vies paral·leles al periodisme tradicional a fi de divulgar els seus projectes i dedica el seu temps a l'elaboració de projectes audiovisuals compartits amb tasques diplomàtiques.
