L'exposició Amb accent. Memòria gràfica del jazz a Espanya pretén reconstruir l'evolució del jazz al nostre país —amb incidència en la trajectòria d'alguns dels seus protagonistes més destacats— a través d'una selecció de cartells i discos, periòdics i revistes, llibres de ficció i assajos, partitures i fullets publicitaris, entre més documents, procedents de diverses col•leccions públiques i particulars.

El material que ací es presenta posa en relleu els trets més significatius de l'embolcall visual a través del qual el jazz s'ha comunicat amb el públic amb l'ajuda de dibuixants, cartellistes, il•lustradors, fotògrafs i dissenyadors gràfics. Mostra els patrons, recursos expressius i tendències estètiques que jalonen el desenvolupament i l'evolució de la traducció d'aquest món sonor a imatges, des dels ressons de les avantguardes que van acompanyar els seus primers passos entre nosaltres fins a l'auge contemporani d'artistes gràfics vinculats al jazz, passant per la reclosa austeritat visual de la dictadura. Una austeritat contestada ja en el tardofranquisme per artistes desitjosos d'arribar sempre una mica més lluny, fins a culminar en l'eclosió de corrents i de creativitat que va portar la normalitat democràtica.

En aquesta breu panoràmica es plantegen qüestions relatives a la identitat visual i la permeabilitat cultural d'una música que al llarg de la història s'ha caracteritzat sempre per la seua capacitat per a adaptar-se i evolucionar en els contextos més diversos.

Els fons de l’exposició procedeixen de la Fundació Ebbe Traberg, de la Subdirecció de Música de CultuArts - Generalitat Valenciana, de la Universitat de València i de diversos col•leccionistes privats.

Des dels inicis del segle XX, el jazz i els estils musicals que el prefiguraren entraren a Espanya a través dels balnearis i casinos més luxosos de Sant Sebastià i Santander, on estiuejaven la família real i les classes benestants, sempre curioses de conèixer les últimes modes internacionals, o també com a part de l'oferta més exòtica dels grans circs que recorrien el país. Els nous ritmes van ser rebuts pels nostres avantpassats amb sorpresa, estranyesa, menyspreu o entusiasme, però mai amb indiferència. La música afro-nord-americana va ser per a uns sinònim de modernitat i cosmopolitisme, i per a altres, senyal de decadència i pèrdua d'arrels seculars. La veritat és que va passar de seguida a formar part de la nostra escena musical, popularitzada en sales de ball o incorporada a sarsueles i revistes, sense que ni tan sols la tragèdia de la guerra civil i l'hostilitat del franquisme aconseguiren esborrar-la del mapa.

 

 

 

 

Pot dir-se que el jazz ha conegut entre nosaltres tres grans moments d'apogeu: el final de la dictadura de Primo de Rivera i els primers anys de la República, quan l'atracció per tot allò que era negre va aconseguir el seu moment àlgid i els músics i ballarins estrangers —nord-americans en la majoria, però també del Carib de diferents nacionalitats— poblaven les cartelleres; en segon lloc, la immediata postguerra, amb un paradoxal, fugaç i intens episodi de moda de la música hot i les grans orquestres, a contracorrent de les proclames nacionalistes; i en tercer lloc, la dècada de 1980, que va contemplar l'aparició d'una infinitat de festivals de jazz repartits per tot l'incipient Estat de les Autonomies i els primers passos d'una impressionant generació de joves músics, convertits avui en referents internacionals.

 

 

 

 

 

 

 

 

Entorn d'aqueixos tres grans moments es va ser escrivint una història que ha passat per les organitzacions d'aficionats que han propiciat l'aparició de programes de ràdio, butlletins i revistes; el sorgiment de músics professionals cada vegada més familiaritzats amb el llenguatge jazzístic; el progressiu trànsit del jazz en viu des de les sales de ball cap als clubs especialitzats o la consolidació d'una indústria discogràfica, i ja en èpoques més recents, tot un moviment didàctic entorn del jazz i les músiques urbanes, d'iniciativa privada, primer, i després, assumit pels conservatoris públics.

 

 

 

 

 

 

 

 

 ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES:

 

Congrés Internacional "El Jazz en España", 28 - 30 de novembre