ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES [+]
El període republicà a València, especialment en l'etapa bèl·lica, va ser una època apassionant i plena d'interès. Amb la guerra, es va convertir en una ciutat situada en la rereguarda i allunyada del front, en què els canvis se succeïen imparables. De seguida va arribar la capitalitat de la República amb el desplaçament del govern sencer davant allò que semblava la imminent caiguda de Madrid, el memorable Congrés d'Intel·lectuals Antifeixistes celebrat a l'ajuntament, la presència de reporters internacionals a l'hotel Reina Victòria, un altre hotel –el Metropol– convertit en seu de l'ambaixada soviètica i caserna general del KGB. El període en què València va ser la rereguarda de la Guerra Civil –i els anys previs de la República sense els quals no s'explica– va ser un espai de crisi i violència, però també de llibertat i metamorfosi, un període en què, així mateix, van florir les dones i les seues reivindicacions. És en aquest aspecte allà on volem posar l’atenció a través de la col·lecció de l'arxiu Vidal.
Les imatges de Luis Vidal Corella, col·laborador d’El Mercantil Valenciano, corresponsal d'ABC, El Ruedo o l'Agencia EFE, mostren una València republicana en efervescència, en què, per exemple, les dones es posen al capdavant d'una Assistència Social vital en aquells temps de violència sense sentit. Davant de l'objectiu del fotoperiodista desfilen encaixadores de taronja, cosidores d'uniformes, sanitàries o venedores de carrer, però també dones tramviaires o, no cal dir-ho, milicianes en el front. El protagonisme quotidià l'assumeixen de manera inusitada les dones, com quan Vidal fotografia Dolores Ibárruri, la Pasionaria, a Terol, o l'actriu Margarita Xirgu al costat de Federico García Lorca al Teatre Principal. També veurem els hospitals de rereguarda i del front, els menjadors socials, les recollides de fons d’ajuda a Madrid organitzades per l'Agrupació de Dones Antifeixistes, que van dirigir Pilar Soler i Consuelo Barber. L'arxiu de les fotografies de l'incansable Vidal també reflecteix la vida quotidiana, les Festes del Xiquet, les cues de dones per a anar a votar al febrer de 1936, en què destacaven les religioses. Tota una panoràmica visual d'un temps d'esperança en la igualtat i les reivindicacions de les dones, que l'ideari de la Secció Femenina de Pilar Primo de Rivera que portarien els vencedors no tardaria a arrasar de soca-rel.
