UVCulturaUV Logo del portal

L'ESPILL DEL MÓN
Patricia Gómez i Mª Jesús González

© Patricia Gómez i Mª Jesús González
© Patricia Gómez i Mª Jesús González

 

 

Bruts, desgastats i alguns trencats pel pas del temps, els espills de l'Hospital Psiquiàtric de Bétera ja estaven allà penjats quasi cinquanta anys. Espills menuts, per a mirar-se una sola persona, rectangulars i senzills, sense bisell ni cantoneres; els uns, enfilats a la paret amb claus i altres, fixats amb cinta adhesiva. Els que encara van resistir a l'abandó, es trobaven repartits entre les habitacions individuals i els banys comuns de tots els pavellons de l'antic hospital: el de psiquiatria infantil, el d'alcohòlics, toxicòmans, infecciosos, judicials, l’hospitalet, el teatre, l'hotel, etc.

 

El projecte fotogràfic Espill del món explora la memòria de l'últim Hospital Psiquiàtric de València retratant els seus espais a través dels espills que encara queden als pavellons deshabitats. El projecte pren el títol a partir d'una de les expressions creades pels interns de l'hospital de Juqueri (Brasil) per a designar el seu lloc d'internament, expressions que van quedar recollides en el llibre O espelho do mundo (1986), de Maria Clementina Pereira Cunha.

 

 

 

 

© Patricia Gómez y Mª Jesús González

 

 

 

 

Fotografiar les restes d'un hospital psiquiàtric a través dels seus espills ens permet, d'una banda, retratar el que veiem i el que l'espill veu, les ruïnes de la institució manicomial; i, per una altra, evidenciar allò que no es veu, però sí que van veure: com si aqueixos espills, que ara només reflecteixen un lloc buit i abandonat, tingueren memòria per haver sigut testimonis de les vides que els van passar enfront, de les seues històries i del significat del seu internament. Posar-se davant d'aqueixos espills representa ocupar el lloc dels qui s’hi van mirar, i això ens convida a habitar el seu altre costat, el lloc de les coses invertides, del món al revés i preguntar-nos, inevitablement, què és realitat i què és reflex, i en quin costat de l'espill ens situem.

 

El projecte recupera un total de 114 espills originals i ha registrat abans l'estat actual de l'espai que reflecteixen per compondre una obra que, mitjançant la confrontació de fotografia —com a índex del que l'espill veu— i espills —com a testimonis del que van veure—, qüestione la concepció històrica i social de la malaltia mental com a condició simètricament oposada a la raó, i s’evidencie no sols el fracàs del manicomi com a estructura d'aïllament sinó també el de la societat de la qual és reflex.

 

Projecte realitzat amb l'ajuda del Ministeri de Cultura i Esport. 2020-2021

 

 

 

 

© Patricia Gómez y Mª Jesús González