Aquesta exposició compleix el propòsit d´acostar el patrimoni artístic de la Universitat de València a la societat. En aquesta ocasió ho fa mitjançant peces d'art gràfic de la col·lecció Martínez Guerricabeitia, una de les col·leccions universitàries espanyoles d'art contemporani més importants, formada per quasi mig miler d'obres i que va ser llegada a la institució el 1999.
Qualitats i poder de l'estampa
El fruit resultant de l'art gràfic, generalment en paper i sense importar la tècnica utilitzada, la seua grandària o tema, s'anomena estampa. Des que es va estendre el seu ús a Occident durant el segle XV, es va convertir en un instrument fonamental per a la difusió de les idees i del coneixement, i també de l'art, gràcies als trets diferencials principals: la multiplicació i l'economia. Tanmateix, al seu abast social cal sumar-hi la seua singularitat, llenguatge i qualitats pròpies.
Desenvolupament històric de l'art gràfic i compromís a la segona meitat del segle XX
Al llarg de la història, l'art gràfic ha passat per diferents canvis tècnics -conseqüència de l'evolució dels procediments d'impressió en relleu, buit, planigràfics i permeogràfics- i gaudit de diverses etapes àlgides. Des de mitjans del segle XX, l'obra gràfica va ser comuna a nombrosos artistes, començant pels pintors ja consagrats de la generació abstracta que van aconseguir reproduir els seus trets o generar-ne de nous mitjançant l'estampació. Però, sobretot, seran els grups compromesos políticament i socialment en etapes de conflicte o transició els qui, en especial mitjançant un realisme crític, van trobar a l'estampa el mitjà primordial de manifestació plàstica i transmissió de continguts.
Estampes de la col·lecció Martínez Guerricabeitia
Per això, no és casualitat que dos terços de la col·lecció Martínez Guerricabeitia sigan estampes, de tècnica, estil i tema diversos. Prop de tres-centes obres, d'uns cent cinquanta artistes, que presenten una pluralitat més gran que el conjunt de pintures de la col·lecció. La gran majoria van ser produïdes als anys setanta i vuitanta del segle XX, encara que no falten dels seixanta i noranta. Com que es tracta d'una col·lecció en origen privada, del gust dels seus propietaris -Jesús Martínez Guerricabeitia i Carmen García Merchante-, no reflecteix una visió plena de l'art gràfic del moment, però sí una diversitat suficient per aproximar-se al context artístic espanyol i internacional d'aquestes dècades: informalisme, expressionisme abstracte, abstracció geomètrica, neocubisme, realisme social i crític, figuració narrativa, pop-art, neodada o hiperrealisme.
Nexos. Connexions compartides a la col·lecció
En aquesta mostra àmplia s'ha optat per fer agrupacions al voltant d'una sèrie de paraules escollides. Són termes essencials que defineixen, d’una manera o altra, les peces que es reuneixen, ja siga per l'assumpte primordial representat, la intenció de l'artista, el gènere tractat, l'estil dominant o l'element unificador: lluita, amor, futur, paisatge, sexe, tradició, realitat, violència, naturalesa, abstracció, mort, poder, geometria, retrat, política, desigualtat i repressió. Conjunts que demostren, en una forqueta temporal de dues o tres dècades, diferents i suggerents maneres de crear per part d'artistes gràfics valencians, espanyols i estrangers.
Una selecció nombrosa i representativa d'estampes en transició que esperem permeta al públic, amb la contemplació pròxima que possibilita aquest tipus d'obra, percebre l'interès de l'art gràfic de la segona meitat del segle XX i sentir-ne la intenció, el compromís i el gust, tant dels seus creadors com dels col·leccionistes.
