"Sembla possible que tothom que tinga intenció de practicar les arts plàstiques; o que sàpiga distingir allò excel·lent d’allò mediocre o ineficient en les arts plàstiques, puga, en els nostres temps, despertar més fàcilment la seva mirada mirant peces de recanvi i maquinària muntada que caminant per galeries de pintura o escultura "

Ezra Pound, Machine Art (1927-1930)

"En el camp dels artefactes visuals, les belles arts són una petita minoria. Malgrat l'interès actual pels mitjans de comunicació i el multiculturalisme, els historiadors de l'art interessats en les imatges encara estudien principalment pintura, dibuix, fotografia i gravat. [...] Al meu entendre les imatges denominades “no artístiques” poden ser tan convincents, eloqüents, expressives, històricament rellevants i teòricament atractives com els temes tradicionals de la història de l'art, i no hi ha cap raó dins la història de l’art per negar-li’ls un tracte igualitari al costat dels exemples canònics i extra-canònics de l’art ".

James Elkins, The Domain of Images (1999)

L’exposició L’experiment com a obra d’art presenta – en el marc del 125 aniversari de la Facultat de Ciències – una selecció d’instruments científics i imatges científico-tècniques vinculades al context de l’antiga Facultat de Ciències de la Universitat de València i en particular dels seus estudis de química. Segueix el format (tècnica expositiva, mètode de representació, distribució de l’espai, llenguatge i narrativa) d’una exposició canònica d’art, però subverteix les expectatives de l’espectador mitjançant la substitució de les peces ordinàries de l’expositor artístic (pintura, escultura, gravat...), per instruments científics, màquines, tecnologies, així com les representacions visuals produïdes per aquests en el seu acte de servei a la ciència.

L’exposició L’experiment com a obra d’art celebra el 125 Aniversari de la Facultat de Ciències recuperant l’estatus que mereixen les seves creacions dins del context artístico-expositiu, per retre tribut a l’origen etimològic comú de la ingenuïtat, el geni, l’enginy i el giny i fer justícia a la textura del món que ens amara. Ho fa presentant una tria selecta de les seves obres durant els últims 125 anys, a tot color i sense estalvi de forma i d’estil. Es tracta d’un homenatge al multiculturalisme artístic que posa la ciència i la tecnologia al centre de l’univers semiòtic de les arts com pràctiques quotidianes de producció de coneixement i significat cultural, social i polític. Perfora les fronteres de la curadoria tradicional per ressituar l’objecte tecno-científic al cim de la post-avantguarda commemorativa del fet plàstic en la civilització contemporània.

Es tracta de triar un grup selecte d’instruments científics i imatges tecno-científiques associades i presentar-los com a obres d’art (escultura, pintura, gravat...) i en el format d’una típica exposició d’art, jugant amb les expectatives de l’espectador degut a la natura atípica de tal proposta de representació.

En aquest plantejament expositiu fem èmfasi en les qualitats artístiques de les peces exhibides (instruments científics), que en el seu disseny foren concebudes primàriament amb un objectiu d’utilitat, però que són la cosificació no només de qualitats epistemològiques sinó també de qualitats estètiques i inclús ètiques.

L’exposició empra doncs modes i tècniques d’exhibició tradicionals, canòniques, típiques de l’exposició d’art a l’Estat Espanyol des de la Transició, però substitueix les peces esculturals o pictòriques per objectes tecno-científics. Cada instrument científic portarà una petita descripció anàloga a la d’un quadre o escultura, que incidirà doncs en les qualitats materials i tècniques de producció de l’obra i la seva inscripció en un determinat període de la història de l’art tecno-científic. El format expositiu tindrà com objectiu primordial fomentar i incitar que el públic visitant gaudesca del plaer estètic d’aquestes peces, al mateix temps que aprenga sobre un context de la història de l’art, del qual ho desconeix tot.

Es tracta de fer palès el valor del patrimoni científic de la Universitat de València, de la seva col·lecció científico-mèdica i del seu Museu d’Història de la Medicina i de la Ciència. L’exposició (en el seu format virtual o presencial) s’integrarà en les activitats del Màster Oficial en Història de la Ciència i Comunicació Científica que coordina l’Institut interuniversitari López Piñero i es divulgarà en els diversos programes de grau i postgrau de les facultats de ciències (Campus de Burjassot) i de humanitats i ciències socials (Campus Blasco Ibáñez i Campus Tarongers).

OBRES:

Q-0185 Colorímetre Leitz-Duboscq

Q-0182 Colorímetre de Lange

F-0534 Espectroscopi de desviació constant

Q-0181 Espectroscopi

Q-0177 Refractòmetre

Q-0187 Refractòmetre

F-0531 Sacarímetre

Q-0055 Polarímetre

Q-0116 Balança analítica

Q-0008 Granatari

Q-0124 Balança de Westphal

Q-0004 Balança

Q-0094 Balança analítica d’un braç

Balança

Q-0140 Fotòmetre de flama

Q-0072 Espectrofotòmetre

Q-0118 Espectrofotòmetre d’ultravioleta i visible

Q-0073 Bufador

Q-0016 Ph-metre Beckman g-2000

Q-0139 Ph-metre model GS

Q-0066 model H2

Q-0092 Bomba Torricelli

Q-0093 Bomba dosificadora

F-610 Regla de càlcul

Q-0130 Oscil·loscopi

Q-0230 Piròmetre òptic