A principis del segle XX els instituts tenien un paper molt més important que l’actual. L’activitat que feien transcendia la mera docència i en molts casos actuaven com a vertaders centres d’investigació i cultura. L’Institut de València (no es diria Lluís Vives fins a 1930), gràcies a una favorable conjunció de personalitats, mitjans disponibles i condicions de l’època, va arribar a destacar en el camp de la Història Natural. El seu complet museu, amb valuoses col•leccions de tot tipus, la creació d’un laboratori dedicat a l’estudi de l’ecologia de les aigües dolces, que va ser pioner a l’Estat espanyol, i una revista pròpia, els Anals del Instituto, on es van publicar majoritàriament investigacions biològiques d’alt nivell científic, hi van atorgar reconeixement a escala internacional.

 

 

 

 

   

 

 

 

El llegat material en forma de publicacions, objectes i exemplars ha patit moltes vicissituds, especialment durant la segona meitat del segle XX. Trasllats, espolis i falta de manteniment han fet que, actualment, només es conserva una part d'aquells fons patrimonials, en condicions no sempre òptimes. Però precisament, per ser testimoniatges d'aquella època bé mereixen ser oferides al coneixement de la societat valenciana. Aquesta exposició té com a objectiu rescatar els fets de l'oblit i recordar a uns professors que van saber compaginar l'èxit de la seua tasca docent amb el treball científic.