IDEA-IMATGE-UNIVERSITAT RELOADED és un projecte de LABORATORIO DE LUZ, grup d'investigació de la Universitat Politècnica de València, per al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.

 

IDEA-IMATGE-UNIVERSITAT RELOADED és una intervenció que aborda qüestions referents a la construcció i la percepció de la imatge com un procés fragmentari, desordenat i no lineal, vinculat al context, a l'ací ara, en aquest cas la Universitat. El lloc de l'exposició, el Centre Cultural La Nau, vinculat a la Universitat de València, defineix part de l'eix temàtic de la proposta en línia amb els interessos del Laboratori de Llum d'experimentar i reflexionar sobre percepció, dispositius, imatge, coneixement. L'element central és una pantalla cilíndrica amb una projecció semipanoràmica d'imatges que dialoguen amb l'espai expositiu, la seua arquitectura, la seua història, context en què l'espectador ocupa un paper important en activar amb la seua acció o la seua presència certs mecanismes de la instal·lació.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La projecció en pantalles no convencionals és una constant en el treball del Laboratori de Llum des dels seus inicis, així com la interacció amb l'espectador i els dispositius tècnics de manipulació de la imatge. En aquest cas IDEA-IMATGE-UNIVERSITAT RELOADED és també el resultat dels projectes d'investigació en els quals està treballant actualment el Laboratori de Llum “Desarrollos de sistemas interactivos para la generación y proyección de imagen-luz y sonido” (2018-2020) y “Cíclope. Visualización creativa del sonido” (2018-2019). En aquests projectes recollim les experiències de diversos projectes d'investigació anteriors: sobre interacció, com “Visión ampliada: sistemas de tracking visual para instalaciones interactivas en el campo del arte digital” (2009-2011), dirigit por María José Martínez de Pisón, i sobre el concepte de pantalla en “Pantallas mutantes. La proyección audiovisual interactiva con técnicas de mapping en espacios no convencionales” (2014-2016), dirigit per Amparo Carbonell i Emilio Martínez.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La inclusió de RELOADED en el títol de l'exposició fa referència a un projecte anterior, “PB 97-0335 [idea][imagen][universidtad]”, en el qual abordàvem la importància de les qüestions relatives a la construcció del coneixement i, particularment, la reflexió sobre el mateix concepte d'Universitat i com, des del camp de l'art, hi podem oferir propostes que amplien la nostra consciència i experiència referent a això. A la fi de la dècada dels noranta estàvem treballant en el projecte R+D+I “Fuentes generadoras de imagen-luz”, finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència, desenvolupant un treball d'experimentació amb les possibilitats interactives que permeten les tecnologies digitals, que va desembocar al febrer 2001 en l'exposició PB 97-0335 [idea][imagen][universidad] que es va mostrar a la sala d'exposicions de la Universitat Politècnica de València i, al novembre de 2001, a l’Espace Brasseurs a Lieja, Bèlgica. L'exposició actual, IDEA-IMATGE-UNIVERSITAT RELOADED, si bé és un treball nou i diferent, recupera algunes de les qüestions que ja abordàvem aleshores i les contextualitza en el moment i el lloc en què es presenta. “La idea-imatge de la universitat que proposem sorgeix necessàriament de la complexitat i la complicitat de l'individual i el col·lectiu, com a éssers i institucions, centres, departaments, laboratoris, oficines, biblioteques… Habitacles recorreguts per fluxos d'energia que poden arribar a transmetre i crear coneixement, i que dibuixen possibles constel·lacions, que, en la seua interrelació, estableixen noves figures a partir de les dades existents”.^[1]

 

Fundada el 1499, la Universitat de València és un clar referent de com s'ha produït el coneixement i com ha evolucionat al llarg de la història fins als nostres dies; la seua forma física, la seua arquitectura, reflecteix i conté bona part d'aqueixa història col·lectiva. El Centre Cultural La Nau es troba a l'edifici emblemàtic de la Universitat, que va ser el seu origen i que al llarg del temps ha experimentat diferents modificacions i ampliacions. Dedicat en l'actualitat a la funció representativa de la Universitat a la ciutat, manté el paranimf, el teatre, la biblioteca i les col·leccions d'art i bibliogràfiques, de gran valor històric.

 

IDEA-IMATGE-UNIVERSITAT RELOADED té com a dispositiu principal una pantalla cilíndrica de 8 metres de diàmetre per 2,5 metres d'alçària. Està suspès a 50 centímetres de terra i obert 3 metres en un sector del seu perímetre, cosa que permet a l'espectador introduir-se a l'interior i visualitzar la projecció des d’ambdues bandes d’aquest: exterior i interior. El cilindre, amb un perímetre de 25 metres, té una pantalla de retroprojecció de 22 metres que ens ofereix una superfície de projecció de 55 metres quadrats.

 

 

 

 

 

La projecció triada, en un format 16:2.5 (6.4:1), és un semipanorama que ens situa en la tradició de la representació panoràmica que es remunta als primers panorames de Robert Barker a Edimburg el 1789, i que va fins a les referències directes o indirectes de nombrosos artistes contemporanis, segons recull Pepa López Poquet:^[2] Juan Downey, Marin Kasimir, Jan Dibbets, Edmund Kuppel, Sam Taylor-Wood, Christian Ziegler, Luc Courchesne. La relació entre l'evolució dels dispositius tècnics de reproducció de la imatge i la representació panoràmica és una constant fins als nostres dies. En paraules de Pere Freixa^[3] (2005): “El panorama comporta una ruptura en la manera de representar i percebre la mirada… La concepció de l'espai panoràmic com a pantalla de projecció circular on es presenten, representen o projecten mons virtuals es mantindrà i es convertirà en herència per als sistemes cinematogràfics i virtuals desenvolupats fins als nostres dies”.

 

Entre 2006 i 2008 treballem en la realització de panorames en Cidades interativas. Intefaces digitais, un projecte de col·laboració entre les escoles d'arts de la Universitat Politècnica de València i la Universitat Federal do Rio Grande do Sul. Havíem reflexionat sobre les diferències conceptuals en l'aproximació al concepte de panorama des de diferents dispositius i eines tècniques, particularment en les tecnologies digitals. En paraules de María José Martínez de Pisón: “Entre les transformacions d'aquest ràpid desenvolupament tècnic de la imatge es troba la pèrdua del seu valor icònic en favor de relacions menys visibles de forma directa. Aquestes relaciones es mostren mitjançant la visibilitat del procés; aquesta redundància constitutiva trasllada la significació cap a la connexió que s'estableix entre visibilitats parcials, a vegades fins i tot casuals. Lluny del determinisme i la relació causa-efecte que van poder guiar algunes representacions cinematogràfiques, la tecnologia digital opera per intervals o buits significants”.^[4]

 

 

 

 

 

IDEA-IMATGE-UNIVERSITAT RELOADED és una instal·lació dissenyada tenint en compte l'espai expositiu en què serà presentada. Les seues dimensions ocupen quasi la totalitat de l'amplària de la sala d'exposicions: dels 10 metres disponibles, els 8 metres del cilindre a penes deixen un metre per cada costat perquè l'espectador puga passar d'una banda a l’altra de la sala, de manera que crea una dificultat física al desplaçament que dificulta també la visió de la pantalla íntegrament. Si bé la imatge es projecta en una pantalla de retroprojecció que permet veure-la tant des de l'interior com des de l'exterior del cilindre, només podem tenir una imatge fragmentària d'aquesta. La visió totalitzadora resulta inviable o presenta sempre una certa problematització que pensem és paral·lela a la mateixa naturalesa de la imatge per a adquirir-ne una comprensió completa o única, ens decantem per la fragmentació de la lectura de la imatge i de l'experiència.

 

D'altra banda, tenim la possibilitat d'entrar a l'interior del cilindre, accedir a una experiència més immersiva, estar envoltats d'imatge. En aquest cas el dispositiu ens permet moure un dels projectors que fon la seua imatge projectada sobre les imatges generals de la pantalla, i les modifica i interfereix amb dades numèriques i altres elements, resultat de la transformació del so que acompanya la instal·lació en imatges, ens ofereix un altre nivell de lectura no advertida inicialment en la projecció audiovisual. Aquesta doble condició de dins i fora està íntimament lligada a les condicions espacials pròpies de la sala i a les conceptuals de les projeccions.

 

La projecció final intercanvia les imatges generades pels sistemes digitals que participen en el dispositiu i els enregistraments documentals realitzats amb motiu de l'exposició a La Nau. Aquests enregistraments aborden tres aspectes que ens semblen significatius i que estan inscrits en el mateix espai físic de La Nau. La primera tracta de l'espai arquitectònic de l'edifici, situat a l'antic barri jueu de la ciutat de València. Realitzada a partir d'imatges obtingudes de les primeres cartografies de la ciutat, especialment del mapa elaborat pel pare Tosca el 1704, ens permet amb una gran precisió conèixer i endinsar-nos en la València del segle XVIII. Es correspon amb el traçat del centre històric de la València actual i de moltes de les seues construccions més emblemàtiques. Un altre dels documents audiovisuals aborda el context social en què la Universitat ha sigut testimoni, quan no protagonista, del seu procés de transformació, en la nostra història més pròxima, concretament en el període de la transició des de la dictadura a la democràcia actual a la fi dels anys 70 del segle XX. Finalment, recollim un dels patrimonis més importants de la Universitat, els seus fons bibliogràfics, la biblioteca, el lloc obert a la comunitat d'investigadors i usuaris, però també el lloc on es troben dipositats alguns dels exemplars dels primers llibres publicats a València i a Espanya des del segle XV i documents únics que recullen l'activitat científica des d’aleshores fins a l'actualitat.

 

---