Com el vell de la muntanya mou muntanyes, recostruïm la XinaEditorial Popular de Belles Arts, 1971. Quadricomia

Els cartells de la Revolució Cultural Xinesa

La Col·lecció de cartells de la Revolució Cultural Xinesa de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Universitat de Granada forma part d’un patrimoni universitari importantíssim que projecta l’ampliació del coneixement i la sensibilitat cap a manifestacions socials i culturals de diversa índole.

Amb el nom «De les mans negres al sol Roig. Cartells de la Revolució Cultural Xinesa», hem creat un conjunt que conté 59 peces entre cartells originals i altres objectes com llibres, insígnies, tasses, bandoleres, etc., que il·lustren amb valors estètics la realitat gràfica de la Revolució Xinesa i que suposa un valuós exemple de patrimoni documental, estètic i sentimental.

Aquesta exposició, organitzada conjuntament entre la Col·lecció d’Art Contemporani de la Universitat de Granada, l’Institut Confuci i el Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de València, servirà per a enriquir i incrementar les perspectives intel·lectuals i estètiques sobre la Revolució Cultural i les seues repercussions en la resta de societats.

La Universitat de València pot enorgullir-se del seu ric fons de cartells, patrimoni artístic de gran rellevància, en especial pel que fa a un període crític de la història recent d’Espanya: la Guerra Civil. En aquells moments, en efecte, els artistes van posar el seu esforç al servei del compromís social i polític, i van emprar-hi un art especialment apte per a la seua difusió massiva.

Un quart de segle després de l’inici de la nostra guerra, a Xina, la Gran Revolució Proletària va recórrer també al cartellisme per a difondre els principis de la revolució i enaltir la figura del seu líder, Mao Zedong. Pocs, poquíssims, són els aspectes de la societat xinesa dels anys seixanta i setanta que van escapar a l’atenció dels artistes gràfics, com podem veure en la col·lecció de 45 cartells serigrafiats originals que presentem: des de l’òpera als aspectes més polèmics d’aquella revolució, com la reeducació d’intel·lectuals i joves, tot passant per la figura i la presència de la dona en aquells anys, la lluita de classes, el patriotisme i l’internacionalisme, etc.

En qualsevol cas, i a banda de la innegable trascendència social d’aquests cartells, cal detacar l’extraordinària força estètica de les propostes dels artistes que s’hi exposen. Propostes que descansen, com no podia ser altrament, en la claretat de la composició al servei de la correcta comprensió del missatge, i en la força visual, eina fonamental per a aconseguir que els cartells entren, com es diu habitualment, pels ulls i s’instal·len amb força en la memòria dels receptors.

Aquesta exposició arriba a la Sala Oberta del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València gràcies a l’Institut Confuci de la nostra Universitat, una institució capdavantera en l’ensenyament de la llengua xinesa i en la difusió de la cultura i l’art de Xina a la nostra Comunitat.