Qualsevol persona que haja viscut a la ciutat de València en els últims quaranta anys reconeixerà amb facilitat com a propis a uns personatges nassuts d’ulls de mussol que es poden trobar en tots els racons de la capital. Des de la publicitat d’una campanya institucional a les indicacions d’un garatge en el centre urbà, els dibuixos d’Ortifus (Antonio Ortiz Fuster, València, 1948) són presents fins a formar part de l’imaginari popular valencià. No es pot entendre la ciutat ni la seua història sense les vinyetes que diàriament ens han acompanyat des que en 1981 començara a publicar en les pàgines de Diario de Valencia, puntuals i fidels amb el seu públic fins al punt de prosseguir quan va tancar aquesta capçalera per a passar a Noticias al Día i, finalment, convertir-se en part indissoluble del periòdic Levante-EMV, on més anys ha recalat l’humor gràfic d’aquest dibuixant. La seua popularitat com a notari de l’actualitat de la ciutat es va anar consolidant pel boca a boca, pel mà a mà, per el “has vist l’Ortifus de hui?” dit amb somriure i picada d’ullet per l’indubtable encert de les seues crítiques cap a la política valenciana. A poc a poc, la figura d’Ortifus es va anar fent un còmplice quotidià, una presència familiar volguda i acceptada per tots i totes, incloent polítics i polítiques de tots els signes polítics, sabent que els seus dards donaven en la diana, agradaren o no. Les vinyetes de Ortifus narren una història paral·lela de la ciutat del Túria, allunyada de l’oficialista i pròxima a la que es compta al carrer, la que comparteix l’enginy i gràcia del pensat i fet, directe i amb l’humor com a única arma autoritzada. Els seus jocs de paraules i les seues metàfores visuals formen part ja de l’humor popular, mentre que les seues caricatures dels personatges de la política valenciana reemplacen en la nostra memòria als records reals.
Era natural que, tan arrelat en l’humor valencià, Ortifus formara part també del món faller. Les falles formen part de l’ADN de la ciutat i el dibuixant valencià va demostrar que les seues senzilles figures i el seu humor esmolat podien tindre fàcil translació als monuments que tots els anys envaeixen la capital llevantina durant març. Primer va ser en la Plaça de l’Ajuntament, per a després passar a Blanqueries o Na Jordana, amb falles que no sols van revolucionar el llenguatge de l’art faller, sinó que van quedar gravades a foc en la memòria d’aquells i aquelles que van tindre la sort de veure aquelles obres d’art efímeres. Quasi 30 anys després, “la falla dels llits” o “la falla dels bancs” continuen sent admirades i recordades com a exemples superbs de l’humor faller.
Músic de vocació, dibuixant per devoció, Ortifus és per dret propi un dels referents de la cultura popular valenciana. Fer un panorama de la seua obra serà sempre impossible, per impossible selecció de la seua prolífica producció i, sobretot, perquè com ell contaria en les seues vinyetes, la paraula “panorama” no permet definir la importància i extensió de la seua presència en el dia a dia dels valencians i valencianes. Per això obrim les portes d’un Ortifurama, una mostra de la història i la realitat valenciana a través dels ulls d’un humorista únic i excepcional, que forma part indispensable de les nostres vides com a ciutadans d’aquesta ciutat.
