Res no és més negre que el matí lluminós del record.
Paradís del somnàmbul és un projecte que d'alguna manera s'introdueix en l'imaginari de persones que han patit processos psicòtics i trastorns esquizoafectius. D'aqueix relat compartit i transmès per alguns d'aquests casos, sorgeix aquest projecte en comú com un intent de legitimar l'experiència narrada d'una memòria distorsionada.
D'aquesta manera iniciem un procés de cerca, anàlisi i reconstrucció de diferents moments d'aquelles vides, a partir de dos eixos argumentals: la malaltia i el record. Per aconseguir el nostre propòsit, elaborem una particular taxonomia, de rememoració d'aquelles experiències percebudes com a imatges, en la frontera entre la realitat i l'ensomni.
A través d'un diàleg portat de mutu acord amb alguns d'aquests “malalts”, es va anar establint la direcció, que habilitava la possible (re)construcció d'aqueix imaginari a través del dibuix. Un projecte de desenvolupament experimental que fóra capaç de convocar aquella metàfora del sentit i el seu impermanència, que sobreviu i s'articula en l'oblit i els processos de desgast de la memòria.
Ací era on podia aparèixer el misteri, la tensió, la inquietud, que legitimava cada imatge; “com el punt cec que provoca el trànsit i el setge, totes les variacions i modificacions perifèriques que tracten de capturar-ne el vol i sotmetre'l al terra, al traç; de posar-lo al descobert en la forma d'un dibuix final”.
Miguel Borrego.
Máster en Gestión y Producción artística por la Universidad de Murcia (2013). Licenciado en Bellas Artes por la Universidad Politécnica de Valencia (1997). Técnico Superior en cerámica artística Escuela Superior de Cerámica de Manises. UPV. Valencia (1983). Beca Academia de España en Roma (2001-02)
De su actividad reciente hay que destacar las siguientes exposiciones individuales: Paraíso del Sonámbulo (La Nau. Universidad de Valencia, 2019). Die neunte elegie. Cada cosa, una vez. solo una. (Espai d’art Contemporani. Centre de Documentació d’Art València Contemporani Romà de la Calle,2018). El rumor, la máscara (Kir Royal Gallery, 2015). La escritura ciega (Las Cigarreras. Centro de Cultura Contemporánea, Alicante,2014). Mudanza (Centre del Carme, Valencia 2012). Las cosas últimas (Palau de la Música de Valencia, 2008). La stanza, il sogno. Encuentro entre dos Mares (Bienal de Sao Pâulo- Valencia, Generalitat Valenciana, 2007). Anónimo e impropio (Galería Paz y Comedias, 2006)
Ha expuesto de manera individual y colectiva en distintas galerías: Luis Adelantado, Paz y Comedias (Valencia). Kir Royal (Valencia-Madrid). Alfredo Viñas (Málaga). Ha participado en distintas ferias como Arco Madrid, CIGE Beiging, Kiaf Seoul, JustMadrid, ArtKoln, Positions Berlin, The others Artfair Torino, ArtMadrid.
Algunas de las exposiciones colectivas: Cartografías de la Creatividad (Centre del Carme, Valencia). A pie de cama. Miradas sobre un espacio cotidiano (Sala Parpalló, Valencia), y Monstruos. Historias, promesas y derivas (Fundación Chirivella Soriano, Valencia). Ha sido seleccionado en innumerables certámenes y premios de pintura y escultura, siendo su obra adquirida y premiada.
De los últimos premios podemos destacar: Primer Premio en el XVIII Premio de Pintura de la Real Academia de Bellas Artes de Valencia, (2017). Primer Premio de Escultura Biennal de Meliana, (2017). Primer premio de Pintura Fira d’Agost de Xàtiva, así como el Accésit de Certamen de Pintura Salvador Soria Vila de Benissa. Alicante, (2018). Primer premio XXVI Biennal de Pintura Vila de Paterna, (2018) Accésit Premio de pintura Milagros Mir Catarroja, Valencia (2017).
Su obra se encuentra en numerosas colecciones privadas y algunas públicas de las que podemos destacar: Academia de Bellas Artes de San Carlos. Museo de Bellas Artes San Pio V. Valencia. Academia de España en Roma, Italia. Ateneo Mercantil de Valencia. Biblioteca Nacional. Madrid. Ministerio de Asuntos Exteriores. Madrid. Museo de Bellas Artes de Xàtiva. Valencia. Museo de Arte Contemporáneo Florencio de la Fuente. Requena. Palau de la Música de Valencia. Col.lecció Museogràfica d’Art de Meliana, Valencia. Excmo. Ayuntamiento de Quart de Poblet, Valencia. Excmo. Ayuntamiento de Sagunto, Valencia. Excmo. Ayuntamiento de Paterna, Valencia.
Alberto Ruiz de Samaniego (A Corunya, 1966)
Doctor en Filosofia per la Universitat Autònoma de Madrid. Màster en Estètica i Teoria de les Arts per l'Instituto de Estética y Teoría de las Artes de la Universitat Autònoma de Madrid. Professor titular d'Estètica i Teoria de les Arts de la Universitat de Vigo.
Ha sigut director de la Fundació Luis Seoane de la Corunya (2008-2011). És codirector (juntament amb Miguel Ángel Ramos) de la col·lecció Larva, de textos i catàlegs d'art i estètica, de l'editorial Maia-Abada.
Crític cultural i comissari d'exposicions. Premi Espacios a la crítica d'art. Comissari del Pavelló Espanyol de la 52a edició de la Biennal d'Art de Venècia.
Ha publicat, entre altres, els llibres següents: Maurice Blanchot: Una estética de lo neutro (Universidade de Vigo, 1999), Belleza de otro mundo: Apuntes sobre algunas poéticas del inmovilismo (Cendeac, Múrcia, 2005), Paisaje fotográfico: Entre Dios y la fotografía (Ayuntamiento de Alcobendas, col·lecció Arte Público y Fotografía, 2007), Ser y no ser: Figuras en el dominio de lo espectral (Micromegas, Múrcia, 2013), Las horas bellas: Escritos sobre cine (Abada, Madrid, 2015), Negro teatro de Jorge Molder (Sistema Solar[FE1] , 2015) i, en col·laboració amb Miguel A. Ramos, La generación de la democracia. Nuevo pensamiento filosófico en España (Alianza/Tecnos, 2002). Ha exercit d’editor literari del llibre col·lectiu Mitos de fin de siglo (Diputación Provincial de Pontevedra, 2000). Ha comissariat exposicions dels artistes Antón Lamazares, Xesús Vázquez, Chema de Luelmo i Manuel Vilariño, així com també diverses col·lectives d'art contemporani (La isla futura: arte joven cubano; Arte y nihilismo; 5000 años de arte moderno; Campos de la imagen. Grafías de los hechos y del pensamiento). Además, en la Fundació Luis Seoane, ha sigut comissari de les mostres Georges Perec: tentativa de inventario; Atlantikwall: arquitecturas bélicas en las playas del oeste; Andrei Tarkovski: Fidelidad a una obsesión; Cabañas para pensar; La escultura en Fritz Lang; Unterwegs: al paso de Walter Benjamin; Roland Topor: toporgrafías o Xesús Vázquez: nieve negra.
Ha col·laborat amb les revistes i publicacions següents: Arte y Parte, Revista de Occidente, Lápiz, Sibila, Archipiélago, Anthropos, Sublime, Dardo, Wart, Papel Alpha, El Urogallo, Creación, Diario 16, El Correo Gallego, Ars Mediterranea, Exit, Frontera D, etc.
És, a més, traductor de Maurice Blanchot (La bestia de Lascaux; El último en hablar i El instante de mi muerte; La locura de la luz, en l’editorial Tecnos), així com també de Jean Christophe Bailly (La llamada muda: Ensayo sobre los iconos de El Fayum, editorial Akal), del Diccionario d'estética de l'editorial Akal, del qual, a més, és col·laborador en entrades de l'edició espanyola.
