L'eloqüent relació entre alló temporal i intemporal en l'objecte artístic és, en certa manera, la seua eternitat. Tot art és fidel al temps, per se. Ho reclama com a tema i ho sol·licita, de manera peremptòria, per a posar en pràctica la totalitat dels seus significats i experiències en la seua condició de perdurabilitat i d'assossec. La qüestió obri, almenys, tres vies d'aproximació. En primer lloc, la mateixa noció de temporalitat que definiria tota obra d'art i, en segon lloc, les diferents maneres en què es podria tematizar o representar la noció de temps. Finalment, objectiu fonamental que intenta posar de manifest l'exposició, la necessitat d'una voluntat contemplativa en l'espectador, l'exercici del qual s'inscriu en la vivència d'un temps seré enfront de la inquietud del temps fugaç i consumible. Amb tot, la mostra expositiva fixa com a prioritari requerir el protagonisme d'aquesta última condició: anteposar un tempus quietare a un tempus fugit.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Així, amb aquella perspectiva, les creacions i els artistes reunits a la Sala Estudi General, suggereixen que l'itinerari convocarà a aqueix temps aquietat que entenem dilata i prolonga la durada d'obres que no tan sols no estan aïllades en la seua contextualització temàtica temporal, sinó que conflueixen a eixamplar la seua bellesa a través del recolliment estètic més ociós, poc inclinat al descontrol d’alló successiu, instantani. Un temps històric i lineal, un temps del caminar, del record, de la latència, un temps mediambiental i climàtic, un temps polític… Però tots ells allotjats en una meditació que contempla la reivindicació d'un temps de calma on siga el pensament aquell que dicte aqueix temps, i no a l’inrevés.

 

Des de l'impuls del Premi-Adquisició Fundación Cañada Blanch, s'intenta subratllar tant el compromís cultural del sector galerístic valencià representat per LaVAC (Associació de Galeries d'Art Contemporani de la Comunitat Valenciana), com els enllaços econòmics i intel·lectuals promoguts històricament per la Fundació, nexes als quals la Universitat de València no ha sigut mai aliena i que, en aquesta edició, s'han potenciat en tots els àmbits. Així mateix, la present exposició intenta posar això en valor, ja siga mostrant la labor d'artistes i galeristes, contribuint a configurar les línies estètiques del que progressivament podria assentar el fons artístic de la Fundació, o reflexionant i debatent al voltant dels símptomes del nostre temps. En definitiva, aconseguir la mesura i gaudi d’aquest a partir del fet artístic contemporani en la seua tramada heterogeneïtat d'alternatives, esquemes, suports i arguments.