Joan Roís de Corella és un dels escriptors més subtils i cultes de la lírica i de la prosa del pensament humanístic de la València del segle XV, el segle d'Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Jaume Roig o sor Isabel de Villena. Corella, considerat un autor clau en el pas de la literatura medieval a la renaixentista, és autor d'una àmplia i variada obra que abraça poemes i proses profanes, religioses i mitològiques, vides de sants i traduccions de grans clàssics de la teologia. Tanmateix, tot i la gran fama i celebritat adquirida entre els seus coetanis, la seua vida i la seua producció literària van quedar relegades a l'oblit durant segles i continua sent, encara avui dia, una de les figures del Segle d'Or valencià menys conegudes.

Amb la finalitat de donar a conèixer la seua vida i la seua obra, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en col•laboració amb la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu i la Universitat de València, han posat en marxa diverses iniciatives, entre les quals cal destacar una gran exposició titulada Roís de Corella i el seu temps, que s'ha presentat al monestir de Sant Miquel dels Reis entre el febrer i el maig de 2014.

La mostra que oferim, Roís de Corella. Fons de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, és una continuació d'aquesta exposició, ajustada a la sala Duc de Calàbria, un dels espais expositius més singulars del Centre Cultural La Nau. El visitant hi podrà admirar una selecció d'obres relacionades amb Corella i la seua època que conserva la Biblioteca Històrica de la Universitat de València.

Una d'aquestes peces és, en si mateixa, una fita en la història de la impremta. Roís de Corella va participar, al costat de figures com ara Jaume Roig o Lluís Alcanyís, en el certamen poètic convocat al febrer de 1474 pel virrei de València, Lluís Despuig. El seu testimoni imprès, les Obres e trobes en llaors de la Verge Maria, és considerat el primer incunable literari espanyol, del qual es conserva un únic exemplar, custodiat en aquesta Biblioteca Històrica.

No podem tampoc oblidar les seues traduccions de les quatre parts de la Vita Christi de Ludolf de Saxònia, Lo Cartoixà, autèntics best-seller de l'època, llegits per tot tipus de públic, inclòs Ferran el Catòlic.

Menció a banda mereix la seua traducció del Psalteri, durament perseguida per la Inquisició i de la qual la Universitat de València conserva una còpia manuscrita del segle XIX.

Finalment, una gran part de l'obra de Corella s'ha pogut recuperar gràcies a la seua conservació en un còdex manuscrit del segle XVI, l'anomenat Cançoner de Maians. Aquest va pertànyer a Gregori Maians i a Josep Maria Maians, fins que va ser adquirit per la Universitat de València. S'hi  recull una bona part de la producció corellana. Gràcies al seu sumari, coneixem fins i tot l'existència d'obres actualment desaparegudes, ja que algun dels propietaris va fer esborrar, en un procés d'autocensura, les pàgines on s'havia de recollir aquest contingut.