UVCulturaUV Logo del portal

Sergio Sarri. Maquinària surreal

La mostra aplega una vintena de peces de gran format, quatre de les quals pertanyen a la Col·lecció Martínez Guerricabeitia i la resta són préstecs de col·leccions particulars. Amb aquesta exposició podrem traçar un recorregut per la producció pictòrica de Sergio Sarri des dels anys setanta fins a l'actualitat.

La selecció de l’obra de Sergio Sarri per a la present exposició respon a la preocupació que aquest artista ha mostrat sobre la visió opressora de la dona que la societat ha anat imposant. L’estètica de Sarri es basa en la fragmentació de l’objecte i del cos, i també en el diàleg entre la dona i la màquina, materialitzat en la figura dels autòmats. Aquests temes de denúncia, els plasma Sarri mitjançant la utilització d’ingredients que pertanyen al context cinematogràfic i al món del còmic. La mirada personal d’aquest pìntor fusiona el món quotidià i el somni surreal per mitjà del recurs de la superposició d’imatges. La característica unificació de la màquina i l’home es reflecteix en alguns dels seus treballs.El catalèg inclou textos especialitzats de Román de la Calle, catedràtic d'Estètica, i Pilar Pedraza, professora de la Facultat de Geografia i Història.

Aquesta mostra és la segona de la línia expositiva anomenada Trobades amb la col.leció, que investiga de forma visual i crítica les trajectòries dels artistes integrants de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia. Mitjançant aquestes mostres aprofundirem en l’estudi de la col·lecció que Jesús Martínez i la seua esposa Carmen García van donar a la Universitat de València l’any 1999, reforçant així el compromís adquirit per la Universitat de València de difondre entre la comunitat universitària i la societat civil l’art més compromès i menys complaent. 

L'exposició es complementa amb activitats didàctiques, adreçades tant a infants de 6 a 10 anys com a preadolescents entre 10 i 14 anys. Aquestes tasques giren entorn de la relació entre l'home i la màquina, la pressió que la dona contemporània sofreix per ser una superwoman, el nostre ús i abús de les màquines per mitjà dels ciborgs, així com de la presència tecnològica en la nostra vida quotidiana. S'hi fa referència a la dependència de la televisió, de l'ordinador, del telèfon mòbil, de la Game-boyPlay-station…Així mateix, hi ha activitats per a grups d'adults que revisen de manera més detallada les peces exhibides. La CAM Obres Socials va patrocinar les activitats didàctiques i el CD-ROM interactiu que acompanya l'exposició.

*Les figures de la Dona, en la pintura de Sarri, pertanyen en general al món de la imatge de segona generació, com sol passar en el pop. És a dir, els seus referents són artístics o dels mitjans. No tenen res a veure amb les dones reals, sinó amb fetitxes, sons, tòpics i somieigs. Es tracta de jeroglífics del femení i al mateix temps dels productes de l'art. Rescatades d'altres mitjans, no són brossa reciclada sinó prestigioses formes desconstruïdes i reconstruïdes sense que res es perda pel camí.

*Pilar Pedraza