UVCulturaUV Logo del portal

CERCANT LA PEDRA FILOSOFAL: DEL MITE A LA UTOPIA.
125 anys creant química en la Universitat de València

<strong>Michael Maier, 1568?-1622.</strong> <em>Secretioris naturae secretorum... </em>Francofurti: impensis Georgii Heinrici Oehrlingii..., 1687. Universitat de València. Biblioteca Històrica. BH Y-1/127
Michael Maier, 1568?-1622. Secretioris naturae secretorum... Francofurti: impensis Georgii Heinrici Oehrlingii..., 1687. Universitat de València. Biblioteca Històrica. BH Y-1/127
 
EXPOSICIÓ VIRTUAL. ENLLAÇ D'ACCÉS [+]
 
CATÀLEG [+]
 
 
El somni dels alquimistes va ser l'obtenció de la mítica pedra filosofal, posseïdora de portentoses propietats, entre les quals es compten transformar la matèria ordinària en or o plata, o proporcionar l'eterna joventut. Dins de la tradició hermètica, els alquimistes es transmetien dels uns als altres fórmules diverses per a obtenir-les.
 
El mite esdevingué utopia i la utopia, metàfora. La ciència química, fins i tot des d'abans de constituir-se com a tal ciència, ha pretès transformar matèria “ordinària” en substàncies o materials més nobles, més útils. Moltes de les revolucions tecnològiques que han tingut lloc al llarg de la història i que han transformat molt profundament la societat tenen a veure amb avanços en el coneixement de la química. N’hi haurà prou de recordar què va comportar l'obtenció del coure, del bronze o del ferro en l'edat antiga; l'obtenció del tint porpra, que va afavorir l'aparició d'un dels primers emporis comercials, el fenici; el descobriment del morter, que va portar com a conseqüència l'aparició de noves tècniques constructives; o el del vidre i la ceràmica, els cosmètics i perfums; el control de la fermentació, que va permetre l'obtenció del vi i la cervesa… Molts d'aquests descobriments van ser mers productes de la casualitat (serendipitat o xamba) però l'esperit d'observació i sistematització propi dels químics va permetre anar formant un cos de doctrina lligat a la transformació de les substàncies. És cert que, a vegades, allò que va constituir una solució a curt termini va acabar per convertir-se a la llarga en un problema fins i tot a escala planetària, però, en qualsevol cas, encara que la química haja format part del problema, necessàriament formarà part de la solució.
 
 
 
 
 
Michael Maier, 1568?-1622. Secretioris naturae secretorum scrutinium chymicum...
Francofurti: impensis Georgii Heinrici Oehrlingii...: typo Johannis Philippi Andreae, 1687.
Universitat de València. Biblioteca Històrica. BH Y-1/127

 

 
 
 
 
 
L'exposició Cercant la pedra filosofal: del mite a la utopia. 125 anys creant química en la Universitat de València es fa amb motiu de la celebració del 125è aniversari dels estudis de química en la Universitat de València. A la singular Sala Duc de Calàbria de la Biblioteca Històrica es mostren exemplars dels segles XV a XIX de llibres clau sobre alquímia, química i aplicacions de la química, pertanyents als fons de la mateixa Biblioteca Històrica. Agrupats per temes, es mostra l'avanç de la ciència química des dels seus orígens alquímics fins a la fonamentació com a ciència moderna, juntament amb les aportacions a diversos camps d'interès pràctic, com ara els tints, tan importants en la indústria de la seda, una part vital de l'economia valenciana en els segles XVI al XVIII, la pirotècnia, la farmàcia, la metal·lúrgia i molts altres.
 
Ignacio Nebot Gil
 
 
La Universitat de València presenta l’exposició Cercant la pedra filosofal: del mite a la utopia, que organitza la  institució a través del Vicerectorat de Cultura i Esport, la Facultat de Química i la Biblioteca Històrica per celebrar el cent- vint-i-cinqué aniversari dels estudis de Química a la Universitat de València. Aquesta és la primera de les exposicions amb la qual celebra la institució acadèmica un aniversari tan especial.
 
En l’exposició es podran veure exemplars de gran valor històric, alguns dels quals es mostren per primera vegada al públic. Es tracta de llibres clau –entre els quals hi ha dos manuscrits–  sobre l’alquímia i  la química i les seues aplicacions dels segles XV al XIX, que pertanyen als fons de la Biblioteca Històrica de la Universitat. Entre altres llibres està l’Encyclopédie de Diderot i d’Alembert, obra mestra de la Il·lustració publicada entre els anys 1751 i 1772 a França, que conté un gravat realment excepcional d’un laboratori químic de l’època amb tot luxe de detalls. La Universitat de València conserva una edició completa de l’obra, formada per un total de 35 volums, dèsset de text, onze de làmines i set suplements.
 
L’exposició, dividida en cinc seccions que tracten aspectes molt diversos de la química, posa l’accent principalment en aplicacions que resultaren ser clau per a la indústria valenciana, com els tints, associats  a la fabricació de la seda, la ceràmica, la pirotècnia o la metal·lúrgia. Tracta també la relació d’aquesta ciència amb una disciplina tan teòricament diferent com la literatura, relació que va des dels poetes romans, passa pels sonets de Quevedo i arriba fins a les novel·les de Harry Potter.
 
Tot el recorregut de la mostra està il·lustrat amb els fons de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, institució amb més de 500 anys d’història que destaca pel seu ampli fons bibliogràfic patrimonial, format, entre altres, per manuscrits, incunables i impresos dels segles XV al XIX, alguns dels exemplars del qual són els únics que es coneixen al món.
 
 
 
 
Jean-Jacques Manget, 1652-1742. Bibliotheca chemica curiosa seu rerum ad alchemiam pertinentium thesaurus instructissimus... tomus primus.
Genevae: sumpt. Chouet, G. de Tournes, Cramer, Perachon, Ritter & S. de Tournes, 1702. Universitat de València. Biblioteca Històrica. BH A-16/19