L'exposició El triomf de la imatge aborda el primer procediment fotogràfic de la història i la introducció d’aquest a Espanya.

 

El daguerreotip es va presentar el 1839 com una nova tecnologia capaç de fixar les imatges obtingudes a l'interior d'una cambra obscura. Es tracta del tan anhelat sistema mecànic de reproducció de la realitat, perquè, enfront del dibuix, el daguerreotip només exigia la física i la química per a obtenir una empremta de la realitat sobre una planxa metàl·lica.

 

El nostre propòsit amb aquesta exposició ha sigut donar forma a un conjunt de variables que ofereixen claus per a entendre la manera de pensar i les formes d'expressió d'una època. Una perspectiva allunyada dels mers inventaris de successos ordenats cronològicament o de la creació d'un catàleg d'obres des d’una perspectiva més o menys objectiva. Esperem així haver aconseguit contextualitzar el naixement d'un invent tan singular com el millor exercici per a conèixer-ne la història.

 

Aquesta exposició naix en el si d'una recerca duta a terme per al projecte Daguerreobase, una plataforma web destinada a recollir i preservar els daguerreotips existents a Europa. Constitueix, a més, una xarxa per a definir els estàndards de gestió: identificació, descripció i conservació d'aquest tipus de materials fotogràfics en arxius, biblioteques, museus i col·leccions privades d’arreu d’Europa. Ofereix la possibilitat d'establir relacions i connexions entre aquestes col·leccions, i crea un nou escenari per a la recerca en el camp del daguerreotip i, de la mateixa manera, ofereix accés gratuït al nostre patrimoni cultural. Constituït per un consorci de divuit membres de tretze països europeus, en què participen institucions públiques i privades, col·leccionistes i conservadors de fotografia, és representat a Espanya per la Universitat Politècnica de València per mitjà del Laboratori d'Estudi de Materials Fotogràfics Contemporanis (Lemfc). 

 

La exposició inclou una tria de daguerreotips, envoltats dels primers equips fotogràfics amb què es feien, de les primeres notícies i dels primers manuals traduïts a l'espanyol, així com també publicacions en què apareixen gravats a partir de daguerreotips i notes de premsa d'aquells primers daguerreotipistes itinerants que van travessar la Península oferint els seus serveis com a retratistes. En l'exposició també es pot veure una sèrie d'obres anteriors a la invenció de la fotografia que ens parlen de la imatge d'Espanya a la resta d'Europa, del típic i l'emblemàtic, de la continuïtat de la tradició de la miniatura pintada o dels instruments òptics emprats en la pràctica del dibuix.

 

Recórrer l'exposició a través de les diferents secciones en què s'articula és també recórrer la introducció de la fotografia a Espanya: des del gravat amb el qual s'inicia la mostra, titulat La daguerréotypomanie, fins a la creació dels primers estudis de daguerreotip, passant per la tecnologia del nou mitjà, les primeres vistes d'Espanya, l'ús científic del daguerreotip, el paper de l'aristocràcia en la introducció d’aquest o el desenvolupament del retrat induït pels comerciants fotògrafs, amb especial atenció al daguerreotip a la ciutat de València. La mostra acaba amb una petita tria de daguerreotips contemporanis com a mitjà d'expressió vigent, encara avui, en el camp de la creació artística.