UVCulturaUV Logo del portal

Construir sin faltar al decoro conveniente

Retrat de Pérez Baier, Paranimf de la Universitat de València

Retrat de Pérez Baier, Paranimf de la Universitat de València

La instal·lació, l’any 1765, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles a l’angle comprès entre els carrers de Salvà i de la Universitat va donar lloc a la remodelació d’aquestes dependències per l’arquitecte Vicent Gascó, amb la regularització de la façana corresponent; després, la necessitat d’adaptar l’edifici a les noves exigències plantejades pel reformisme il·lustrat reclamà unes altres obres. El 1788 es van comprar una casa i el forn de munició, confrontants al carrer de la Universitat, per situar-hi més aules segons els plànols d’Antonio Perales. Però la construcció d’un laboratori químic i, al damunt, un observatori astronòmic, encarregats l’any 1790 pel rector Blasco a Josep Pérez, no arribà a realitzar-se.

L’obra més important d’aquest període fou, sens dubte, la de la biblioteca, per a la qual es van adquirir nous solars a la cantonada del carrer de la Universitat amb la de la Nau. Joaquim Martínez, un dels arquitectes més significatius del neoclassicisme valencià, en va elaborar el projecte el 1789. Concebut amb noblesa i sobrietat, seguint el model monumental il·lustrat per als edificis públics, no es va concloure fins al 1795. A la planta baixa hi havia sis aules espaioses i el pis principal, “una pieza grande y magnífica”, el va ocupar l’esplèndida donació de l’erudit i bibliòfil Francesc Pérez i Baier, el qual havia promès “llenarla de libros exquisitos y de otras curiosidades”. La presidí un bust de marbre del mateix Baier sobre pedestal de jaspis i bronzes, esculpit per Josep Esteve. El bombardeig de València que es produí els primers dies de 1812, durant el setge de la ciutat per las tropes napoleòniques del mariscal Suchet, provocà la destrucció d’una gran part de l’edifici universitari. El 7 de gener, la biblioteca cremava i els llibres es van fer cendres. Mentre creixia l’incendi, “profesores, estudiantes y bedeles se esforzaban por salvar lo que les era posible” (Fernando Llorca).