http://www.uv.es/catedra

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En 2012 es compleixen cinquanta anys de la primera edició de Nosaltres, els valencians, un assaig d’història política, social i cultural que ocupa un lloc ben important en l’extensa bibliografia de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992).

Aquesta importància es basa en el fet que, des del mateix moment de la seua aparició, d’una obra que ha exercit una influència cabdal en la renovació de la historiografia i en general dels estudis i les reflexions realitzats en l’àmbit de les ciències humanes sobre el País Valencià. Aquesta influència, a més, no ha quedat limitada aquests àmbits acadèmics, sinó que ha transcendit a la societat en el seu conjunt, en formes diverses. I ho ha fet a través de les etapes i les conjuntures de tota mena que s’han succeït en la nostra societat durant el darrer mig segle —des de l’última etapa del franquisme fins ara mateix.

L’exposició tracta de mostrar, a través de la documentació conservada per l’autor, qui era Joan Fuster, el 1962, el procés d’elaboració del llibre, el ressò immediat que va obtenir i les dificultats amb la censura de l’Estat franquista amb què es va enfrontar a partir d’un moment determinat, tot plegat a partir d’una presentació de la personalitat de l’autor en el moment d’escriure aquest llibre. Aquest propòsit ha guiat la selecció i l’organització de les peces que es mostraran.

Durant aquests cinquanta anys, el llibre ha tingut una trentena d’edicions conegudes, en català, i tres en castellà. El seu ressò ciutadà, i també entre historiadors, sociòlegs, economistes i polítics ha estat enorme. Aquest fet s’ha manifestat en tota mena de referències escrites, a favor o en contra, de revisió a càrrec d’especialistes —ben lògica, tractant-se d’una obra amb tants anys d’existència— o de debat polític i parapolític. En la tria de documents exposats o reproduïts en el catàleg, deliberadament s’ha optat per reduir aquestes referències a les cronològicament immediates a l’aparició del llibre. S’ha fet així per dos motius bàsics. D’una banda, perquè era materialment impossible recollir totes les conegudes i qualsevol absència hauria estat interpretada malament. D’una altra, per no caure en possible anacronismes.

 

 

 

 

 

 

 

 

A més, s’ha volgut donar a conèixer una part molt significativa del llegat material de Fuster, encara poc coneguda per tal com la seua casa, de Sueca, no és encara una institució plenament accessible per al públic. Així, s’ha seleccionat una sèrie d’obres d’art col·leccionades per l’escriptor —molt sovint regals dels autors—, entre les quals hi ha peces d’Andreu Alfaro, Antonio Saura, Manuel Boix, Albert Ràfols Casamada, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan Miró, Rafael Armengol, Artur Heras, Equipo Crónica, Josep Renau, Equipo Realidad, Hernández Mompó i d’altres. A banda les pintures i escultures, de vegades reproduïdes en fotografies sobre l’entorn de l’escriptor, s’han seleccionat exemplars de la seua col·lecció d’obra gràfica.

La mostra està organitzada pel Vicerectorat de Cultura, Igualtat i Planificació i la Càtedra Joan Fuster, de la Universitat de València, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sueca, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i l’Institut d’Estudis Catalans; els coordinadors són: Ferran Carbó i Francesc Pérez i Moragón, de la Càtedra Joan Fuster (Universitat de València), i Brígida Alapont (Casa Fuster, Sueca).

 

S’ha previst una itinerància posterior, si més no a Alacant, Castelló de la Plana, Gandia, Sueca i Barcelona.