Centre Cultural La Nau. Aules Seminari
Enfront de la incertesa que generen els temps que corren i aqueixa impossibilitat de crear relats fora de l'abisme al qual semblen abocar-nos les formes de vida que hem anat construint, PERIFÈRIES13 s'exposa de nou; i no a la manera d'un nou gir estratègic (com altres pretenen) o cap a una nova tendència. No. Volem estar a l'altura del que està per venir.
En un món hiperinterconnectat i alhora fragmentat, volem servir de plasma entre el paisatge agònic de les utopies (com a espai salvífic), la impotència de saber que “açò és el que hi ha”, i els emergents i renovadors corrents socials (15 M, STOP Desnonaments, els diversos SALVEM, etc.), que amb les seues accions estan servint de revulsiu per a un canvi de paradigma sociocultural.
Amb aquest fi ens proposem com un mitjà reactiu i no tant com un nou projecte. Volem renovar mitjançant noves experiències sensibles un món comú en què es revise el desig de viure reprenent el pes del relat, sense realitzar, com deia Néstor García Canclini, pactes catastròfics amb la ficció. Sempre estem aprenent a estar en el que hi ha, no en allò que falta o hi hauria d'haver.1
PERIFÈRIES s'exposa com a dispositiu de trànsit enfront dels dispositius hegemònics de transmissió de la cultura: la mirada transversal, borrosa i el conflicte s'oposen a la visió centrada, focalitzada i sense afecte.
Per això, en comptes d'insistir en la inèrcia d'un “programa permanent”, volem preguntar-nos: per què fer alguna cosa?, amb qui?, amb quin sentit? Desocupant territoris que facen sorgir, fora de l'administració de la “Cultura”, l'afecció per a obrir processos creatius i de transformació social i política. Obrint-nos a la generació de noves subjectivitats, creant altres pràctiques des de la consciència crítica, l'afecte i la seua inscripció en un món comú.
Com escriu Loreto Alonso Atienza, “el món és massa complicat perquè siga conegut d'una vegada i d'una forma definitiva i només en aquest diàleg en lliure moviment, podria sorgir una novetat creativa, alguna cosa així com un significat comú o baula entre punts de vista diferents”.2
Atesa la dificultat apuntada de configurar un camp disciplinari per a la producció artística, preferim veure i pensar com, des de l'art, s'eviten processos de fixació i classificació disciplinaris paralitzadors, ja que això ens permet reivindicar territoris i experiències que estan formulant-se i que de fet s'imbriquen en la (seua) realitat.
1 Néstor García Canclini: “¿De qué hablamos cuando hablamos de resistencia?” (http://nestorgarciacanclini.net/cultura-e-imaginarios-urbanos/128-de-que-hablamos.html)
2 Loreto Alonso Atienza: Dar lugar a dudas. Producción de conocimiento y prácticas artísticas. Múrcia: Universidad de Murcia, 2011
PARTICIPANTS:
