Els professors del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València Manel Perucho, José María Martí i Vicent Quilis, amb la col·laboració de l’estudiant Marina Borja-Lloret, han fet una aportació fonamental a l’estudi de l’activitat galàctica i el seu paper en l'evolució de les galàxies. L’article ha estat publicat a ‘Monthly Notices of the Royal Astronomical Society Letters’, una de les revistes internacionals més prestigioses del camp.

Les galàxies actives amb forta emissió en radio estan associades a la presència de dolls de plasma que transporten matèria i energia des del nucli de la galàxia, fins centenars de milers d'anys-llum de distància. Al nucli d'aquestes galàxies hi ha un forat negre amb masses de l'ordre de centenars de milers de milions de vegades la massa del Sol. Al seu entorn, on la concentració d'energia és enorme, es formen els dolls que escapen de la regió central amb velocitats molt properes a la de la llum. Per això els dolls es coneixen com dolls relativistes. Al llarg de la seua propagació a travès de la galàxia, i més enllà, els dolls generen fortes ones de xoc que escalfen el medi i escombren una part important del gas de la galàxia. 

“Tenint en compte que la història de les galàxies ve determinada per la formació i evolució dels estels que s'hi formen, i que els estels es formen del gas de la galàxia, entendrem que el procés d'evolució dels dolls és fonamental per entendre la història de les galàxies progenitores i del seu entorn”, apunta Manel Perucho.

Vicent Quilis, per la seua banda, afegeix: “A més, moltes de les galàxies en què es generen els dolls coincideixen amb galàxies massives centrals de cúmuls i grups. És a dir, que els dolls poden no sols marcar l’evolució de la pròpia galàxia, sinó també de les que hi ha al seu entorn”.

Els científics valencians han demostrat de manera teòrica que el caràcter relativista dels dolls de plasma és fonamental a l’hora d'entendre l’escalfament del gas de la galàxia i el seu entorn. El motiu, segons indica José María Martí, és que un plasma relativista com el dels dolls relativistes “transporta una gran quantitat d’energia en forma d’energia interna, mentre que els dolls no relativistes (més lents) haurien de compensar aquesta energia amb una major densitat de partícules, és a dir, amb massa”.

Segons rebla Marina Borja-Lloret, “la massa de les partícules no és transferible a altres partícules, de manera que un doll no relativista no pot transferir tanta energia com un de relativista”. 

L’article que ja està disponible a la xarxa i que serà publicat al número d’octubre de la revista, serà presentat a finals d'eixe mes a un congrés internacional en Leiden (Holanda) pel professor Perucho.

Més informació:

• Article disponible

•