Comunicat sobre la proposta de currículum de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura de Batxillerat

Després d’analitzar el projecte de decret del Consell, pel qual es modifica el Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’estableixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat, els departaments de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i de la Universitat de València, el Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I, el Departament de Didàctica de la Llengua i de la Literatura de la Universitat de València, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i les Unitats per a l’Educació Multilingüe de les universitats d’Alacant, Jaume I i de València, hem decidit emetre l’informe següent sobre la proposta de currículum de les matèries Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura de Batxillerat a fi de fer constar les deficiències que trobem quant al tractament del valencià i la seua literatura.

1. En la proposta de redacció actual, s’opta per recórrer a categories geogràfiques o administratives en lloc de lingüístiques, per exemple “literatura valenciana, espanyola i hispanoamericana”. Considerem que és una solució problemàtica perquè és excloent, i que cal adscriure els fenòmens lingüístics i literaris estudiats a una llengua i no a un espai geogràfic o administratiu. En cas d’aplicar-se la restricció geogràfica que fixa el projecte actual de currículum, s’oferirà una visió esbiaixada i acientífica de la llengua; per exemple, comportaria ignorar la continuïtat lingüística de la varietat valenciana respecte de la resta de les varietats de la llengua catalana i, particularment, respecte dels parlars de les Terres de l’Ebre. Amagaria el vincle entre el procés normativitzador encetat per Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans i la promulgació de les Normes de Castelló. Impediria veure els paral·lelismes entre la situació sociolingüística valenciana i la d’altres territoris de llengua catalana.

2. Si ens centrem en l’estudi literari, en l’àmbit acadèmic, la literatura s’adscriu a una llengua i no a un territori, ja que les obres i els autors formen part d’un contínuum cultural i comparteixen uns mateixos referents. La formulació proposada desdibuixa aquest principi bàsic i ofereix una visió fragmentada i esbiaixada dels fenòmens literaris, i fa impossible oferir una aproximació científica a la matèria. Aquesta segmentació territorial comportaria bandejar de les aules autors tan rellevants per al poble valencià com Jaume I (nascut a Montpeller el 1208) i el seu Llibre dels fets o Francesc Eiximenis (nascut a Girona cap al 1330), a banda d’autors molt llegits i estimats com Ramon Llull (Palma, 1232) o Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908). Aquest plantejament reduccionista també amagaria els vincles entre Ausiàs March i els trobadors, o entre la Renaixença valenciana i la catalana o la de les Illes Balears. A més, genera una asimetria evident: mentre que l’estudi de la literatura en espanyol s’estén a l’àmbit hispanoamericà, la “literatura valenciana” quedaria implícitament restringida al marc territorial valencià, la qual cosa constitueix un tractament desigual difícilment justificable.

3. D’acord amb el que s’ha exposat en el punt anterior, en la redacció del currículum seria esperable trobar el nom científic i internacionalment acceptat de les llengües: català i espanyol, com ocorria fins ara. També, si es vol, en el primer cas, seria adient la denominació valencià, seguint la tradició pròpia i el que disposa l’Estatut d’autonomia, sempre d’acord amb la definició normativa establida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (Diccionari Normatiu Valencià, s.v. valencià), que determina l’abast científic i territorial que té: “Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català.” Qualsevol interpretació restrictiva d’aquesta denominació, limitada exclusivament a la varietat parlada en territori valencià i desvinculada del conjunt del sistema lingüístic, contradiu la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la doctrina acadèmica i la jurisprudència consolidada en aquesta matèria. El vincle entre els parlars valencians i la resta de varietats de la llengua catalana està acreditat en l’àmbit científic i ha estat reconegut per la jurisprudència. Recordem, entre d’altres, el dictamen Sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2005) o l’informe emés per la Real Academia Española (RAE) a petició del Tribunal Suprem. Són també rellevants, en aquest context, resolucions com les del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i del Tribunal Suprem a favor de la inclusió de la denominació català als estatuts de la Universitat d’Alacant o de la Universitat de València, entre d’altres. Ignorar aquesta realitat comportaria introduir un ús acientífic en un document normatiu.

4. Aquesta proposta de currículum, a més, trenca la tradició escolar pròpia, ja que des de la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià ha sigut compatible l’estudi de la varietat valenciana i dels autors i autores valencians que escriuen en la llengua pròpia, amb la inclusió d’aquests en un marc lingüístic i cultural més ampli, el de la catalanofonia. Aquest trencament comportarà no solament confrontar amb el criteri acadèmic que representem les universitats valencianes, sinó també amb el del professorat especialista en la matèria, i contribuirà a la desorientació i descoordinació. En darrer terme, afavorirà una dinàmica disgregadora en què els continguts vistos dependran dels docents i de la interpretació que facen de la norma. Aquesta situació perjudicarà l’alumnat, que haurà tingut una formació desigual durant l’etapa de Batxillerat i això els podrà perjudicar en les proves d’accés a la universitat. També resultarà afectat el professorat de l’assignatura Valencià: Llengua i Literatura, que serà el responsable de concretar l’aplicació del currículum a l’aula. I, en darrer terme, afectarà la percepció social del valencià, que de nou serà objecte de polèmica al sistema educatiu.

5. Des d’un vessant sociolingüístic, el currículum vigent posa un èmfasi especial en la situació de minorització del valencià i declara aspirar al redreçament de l'ús de la llengua i a la correcció dels desequilibris sociolingüístics, i incideix en la necessitat d’evitar qualsevol tipus de discriminació lingüística, en línia amb el que estableix la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983). En canvi, la nova proposta de currículum ignora qualsevol qüestió referida al context sociolingüístic i pressuposa, doncs, una normalitat que no existeix.

6. En la redacció actual, han desaparegut algunes competències específiques, com la interacció i la mediació. Això comporta una pèrdua de continuïtat respecte al currículum de les etapes educatives anteriors i respecte del currículum de les llengües estrangeres, fet que dificulta establir situacions d’aprenentatge compartides entre castellà o valencià i anglés o francés. També comporta un desajust important respecte a les competències que avalua el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, que inclou la interacció i la mediació. Considerem que això és problemàtic en la mesura que la llei 1/2024, en l’article 16.2, recull el reconeixement de nivells de llengua en Batxillerat d’acord amb aquest estàndard.

En síntesi, aquest currículum va en contra del criteri acadèmic ja fixat en informes, dictàmens i documents normatius, i reconegut per la jurisprudència; trenca el consens i la tradició escolar valenciana vigent des de la promulgació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià l’any 1983, i contribuirà a la desorientació de l’alumnat i del professorat de Valencià: Llengua i Literatura en una etapa tan decisiva acadèmicament com és el Batxillerat. Considerem, doncs, que la proposta actual presenta deficiències significatives des del punt de vista científic, normatiu i pedagògic. Per això, els departaments de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i de la Universitat de València, el Departament de Filologia i Cultures Europees de la Universitat Jaume I, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i les Unitats per a l’Educació Multilingüe de les universitats d’Alacant, Jaume I i de València, volem expressar la nostra oposició a la proposta de currículum de la qual hem tingut coneixement, i sol·licitem a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats que atenga en aquesta matèria el criteri acadèmic que representen les universitats públiques valencianes, que compten amb docents i investigadors que treballen sobre la llengua i literatura del poble valencià.

Quedem a la disposició de la Conselleria a fi d’assessorar-la, si així ho considera, en la revisió de la proposta de currículum que es prepara. Considerem que els objectius principals haurien de ser garantir que el nostre alumnat tinga una formació de qualitat en la llengua pròpia i en la seua literatura, que s’assegure el desenvolupament, amb normalitat, de les tasques docents del professorat i que es fomente la normalització del valencià: tres objectius que entenem que haurien de ser compartits també per la Conselleria.