Josefa Badía Herrera és professora Titular d'Universitat en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. Premi Extraordinari de Llicenciatura i de Doctorat. Compta amb dos sexennis d'investigació reconeguts i ha rebut l'avaluació d'Excel·lent en dos trams de docència avaluats en el programa DOCENTIA.

La seua investigació s'articula al voltant de quatre línies fonamentals. En primer lloc, s'ha dedicat a l'estudi de la transmissió manuscrita de textos teatrals clàssics, els gèneres teatrals i la mètrica en la dramatúrgia àuria. Com a resultat d'aquesta línia d'investigació ha estudiat la relació entre papers d'actor i les seues corresponents obres dramàtiques “Los papeles sueltos de la Santa vida y buenas costumbres de Juan de Dios: de las tablas al texto de lectura privada” (Lemir, 2009) o “Un drama genealógico de finales del XVI: Don Alonso Pérez de Guzmán, progenitor de los excelentísimos Duques de Medina” (Anejos Diablotexto Digital, 2020) i ha preparat la monografia Los primeros pasos en la comedia nueva: textos y géneros en la colección teatral del conde de Gondomar (Iberoamericana/Vervuert, 2014). La seua segona línia d'investigació està relacionada amb l'edició crítica de patrimoni teatral clàssic. Ha editat la comèdia Galán, valiente y discreto de Mira de Amescua (Universidad de Granada, 2009), la comèdia El amigo hasta la muerte, de Lope de Vega (Gredos, 2012), així com Amor, privanza, y castigo para el proyecto dirigido por Claudia Demattè (Reichenberger, 2018). En tercer lloc, la seua participació en l'elaboració de les bases de dades DICAT (Reichenberger, 2008), CATCOM i ARTELOPE li ha possibilitat la immersió en l'àmbit de les Humanitats Digitals aplicades al teatre clàssic espanyol. En aquest sentit, ha participat en congressos i ha publicat articles com “La visualización de datos en el teatro clásico: la colección Gondomar como campo de ensayo” (Anuario Lope de Vega, 2020), “El tempo en las comedias palatinas: Calderón vs. Lope” (Anuario Calderoniano, 2021) o “La transformación de DICAT: el potencial de la visualización digital de redes para el teatro clásico español” (Talía, 2021). Finalment, s'ha interessat per la transferència dels resultats de projectes d'investigació, especialment la relacionada amb l'àmbit de la didàctica patrimonial. Investiga sobre la utilització de noves tecnologies en el procés d'ensenyament-aprenentatge, la generació d'objectes d'aprenentatge concebuts per a ser utilitzats interactivament i els entorns virtuals d'aprenentatge orientats a gestió de continguts educatius. Ha participat en tres projectes d'innovació docent finançats per la Universitat de València (35/DT11/10, UV-SFPIE_DOCE12-80859, UV-SFPIE_DOCE13-146343) i ha dirigit dos projectes d'innovació docent: "Veus i lletres contra la violència: Imaginaris literaris i creació en videoart" (UV-SFPIES_PID19-1098163) i "DTD_iLAB: Aprenentatge col·laboratiu per projectes interdisciplinaris" (UV-*SFPIE_PID-1640935). Entre 2016 i 2021 va dirigir la revista Diablotexto Digital i en l'actualitat és codirectora del Laboratori d'Innovació Social DTD_iLAB.

Entre 2013 i 2016 va ser Coordinadora de la Unitat Docent de Literatura Espanyola i entre 2016 i 2019 va ser Secretària del Departament de Filologia Espanyola. En aquests moments, és Directora del Màster en Estudis Hispànics Avançats. 

Profesora titular del Departamento de Filología Española, de la Universitat de València. Sus investigaciones se centran en el ámbito de la literatura latinoamericana, los Estudios Culturales y los Estudios de Género.

[Biografia, versió en valencià]

José Martínez Rubio es Profesor Titular en el Departamento de Literatura Española en la Universitat de València. Con anterioridad, desarrolló su actividad docente e investigadora en la Università degli Studi di Bologna (2013-2016) y la Universitat Jaume I (2017-2020).

Su campo de especialización es la novela española y latinoamericana entre los siglos XX y XXI en el ámbito de la memoria histórica. Se ha ocupado en particular de las formas de representación de la memoria (no ficción, docuficción, autoficción, géneros híbridos y discurso periodístico y político) en la novela española e hispanoamericana, los debates intergeneracionales sobre el pasado traumático en el siglo XX y XXI, los procesos de descolonización en África y su representación literaria, la literatura queer en la literatura española a lo largo del siglo XX.

Es autor de los libros:

• Mientras dure la guerra. Miguel de Unamuno y la memoria histórica como derecho humano (Tirant Lo Blanch, 2021) 
• Las formas de la verdad. Investigación, docuficción y memoria en la novela hispánica (Anthropos, 2015)
• El futuro era esto. Crisis y rematerialización de la Modernidad (Orbis Tertius, 2014)

Además, ha publicado más de treinta trabajos en revistas internacionales o libros colectivos, como se puede consultar más abajo,

Como escritor publicó en 2019 su primera novela Mujeres blancas (Ediciones Contrabando). En el ámbito del periodismo ha publicado artículos sobre política y cultura en el diario El País, Levante EMV y Valencia Plaza.

A lo largo de estos años y en las distintas universidades en las que ha desarrollado su labor docente e investigadora, ha desempeñado tareas de Investigación I + D + i en los siguientes grupos de investigación:

• Proyecto Emergente. Memory Novels Lab. Laboratorio Digital de Novelas sobre Memoria Histórica Española (GV/2021/183), financiado por la Conselleria de Innovación, Universidades, Ciencia y Sociedad Digital de la Generalitat Valenciana. (2021-2022)
• Proyecto Prometeo. Max Aub y las confrontaciones de la memoria histórica (PROMETEU/2016/133), financiado por la Generalitat Valenciana. (2016-2019)
• Proyecto EMOTHE. Teatro europeo de los siglos XVI y XVII: patrimonio y base de datos (FFI2016-80314), financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación. (2016-2019)
• Proyecto Europeo. TEMPUS-IDELE. Innovation and Development in Spanish as a Second Language (530459-TEMPUS-1-2012-1-ES), financiado por la Comisión Europea. (2015-2016)
• Proyecto Artelope. Base de datos y argumentos del teatro de Lope de Vega (FFI 2009-12730 (2010-2012), FFI 2012-3434). (2013-2016)
• Microcluster Cultura y Sociedad en la era digital del VLC Campus. (2013-2016)
• Proyecto Consolider. TC / 12. Patrimonio teateral clásico español. Textos e instrumentos de investigación (CSD2009-00033), financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación. (2009-2014)

Va nàixer a Paterna (L'Horta Nord). Fill de Jesús i de Josefa. Pare de Martí i Rosa. Viu a Sollana, a La Ribera Baixa amb un peu  al Barri del Carme de la Ciutat de València.

Professor de teatre espanyol i llatinoamericà contemporani i de literatura llatinoamericana.

Al llarg dels anys la seua recerca s'ha dedicat fonamentalment a la literatura popular i de masses. Començà amb l'Argentina i la configuració del seu imaginari nacional. Continuà amb el País Valencià i el paper de la literatura en la configuració de la seua problemàtica identitat. Ha escrit i pensat sobre literatura de masses i noves figures autorials. També sobre falles, i, fins i tot, n'ha cremat alguna. Ara ensenya i investiga especialment sobre teatre espanyol i valencià contemporani.

És membre del Projecte d'Investigació  "Memory Novels LAB: Laboratori Digital de Novel·les sobre Memòria Històrica Espanyola", referencia GV/2021/183, subvencionat per la Generalitat Valenciana.

Aquestes són algunes de les seues publicacions més destacades:

-La construcción de un imaginario nacional. Don Segundo Sombra y la tradición gauchesca, València, Tirant lo Blanch Llibres, 1997.

-Gauchos en el mundo del ochenta. Leyendo a Eduardo Gutiérrez y Eugenio Cambaceres, , València, Anejos de Quaderns de Filologia, 2003.

-"Populismo y literatura popular. Sobre la función de las fallas de Valencia en la extensión del blaverismo", Pasajes de Pensamiento contemporáneo, 46, 2015, pp. 42-61

-"El rock independiente español y las prácticas poéticas contemporáneas: estrategias autoriales en la cultura de masas", Confluencias, 32-1, 2016, pp. 141-158.

-"La república de las fallas: La revista Pensat i Fet en los años de la Segunda República Española", Cultura de la República. Revista de Análisis Crítico, 1,1, 2017, pp. 82-94.

-"La ciudad iluminada. Valencia en los textos de Max Aub", Debats, 132, 2, 2018, pp. 31-42.

-"Josep-Vicent Marqués: el narrador que sí que sabia contar rondalles", en Pedro Garcia Pilán (ed.): Tots els colors de Josep-Vicent Marqués, València, Institució Alfons el Magnànim, 2018, pp. 157-190.

-"Las letras del rock independiente español: huecos en la cultura de la transición", en Jaume Peris Blanes (eds.): Cultura e imaginación política, París, Rilma 2 y ADEHL, 2018, pp. 131-142.

-“Ocells de foc i espurna”: poesía amb foc i pirotècnia a la revista fallera Pensat i Fet (1912.1972)", en Eudald González /ed.) Els sons dels foc: la pirotècnia a les festes, Catarroja, Afers, 2019, pp. 69-86.

-“Acumulaciones primitivas de capital. La narrativa de Rafael Chirbes como genealogía del presente”, en Javier Lluch Prats (ed.), El universo de Rafael Chirbes. Barcelona, Anagrama, 2021, pp. 477-493. 

-“De genealogías y olvidos: la memoria de la militancia de los padres en Patricio Pron y Alia Trabucco ”, en Albrecht Buschmann y Luz C. Souto (eds.), Decir desparecido(s) II. Análisis transculturales de la desaparición forzada. Munster: Lit. Verlag, 2021, pp. 189-201.

“Festive literature in Catalan as a space of cultural resistance: The Valencian magazine Pensat i Fet (1912‐72) during the Spanish post-war period”, International Journal of Iberian Studies, vol. 34, n.º 2, 2021, pp. 113-132.

LUZ C. SOUTO és llicenciada i professora en lletres per la UBA. Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de València, on imparteix docència com a Professora Titular d'Universitat del Departament de Filologia Espanyola i és coordinadora de la Unitat Docent de Literatura Espanyola.

És Investigadora Principal del projecte d'Investigació Emergent "Memory Novels LAB: Laboratorio Digital de Novelas sobre Memoria Histórica Española" (GV/2021/183), subvencionat per la Generalitat Valenciana.

Directora de la primera Base de dades relacional sobre narratives de la Guerra Civil i el franquisme.

Ha exercit tasques d’Investigació i de Gestió d'I+D+i en els següents grups d'investigació coordinats pel catedràtic Joan Oleza: Prometeu 2016/133 “Max Aub i les confrontacions de la memòria històrica”; Consolider TC/12 “Patrimoni Teatral Clàssic Espanyol: Textos i instruments d'investigació” (CSD2009-00033), en les diferents edicions de "Artelope. Base de dades i arguments del teatre de Lope de Vega” (FFI 2009-12730 (2010-2012), FFI 2012-34347 (2013-2016)) i en el Microcluster “Cultura i Societat en l'era digital” del VLC Campus. En l'àmbit internacional participa des de 2015 del projecte “Diàlegs transatlàntics: Espanya i Argentina Camp editorial, literatura, cultura, memòria”(UNLP, IP Raquel Macciuci).

Les seues línies d'investigació predominantes aborden: la literatura espanyola i llatinoamericana dels segles XX i XXI, la memòria històrica a Espanya i Argentina, les Humanitats Digitals i el Segle d'Or Espanyol. Entre els seus treballs sobre literatura de la memòria destaca el llibre Memòries de l'orfandat. Mirades litàries sobre l'expropiació / apropiació de menors a Espanya i l'Argentina  (Iberoamericana-Vervuert, 2019).

D'altra banda, en esta àrea, ha coordinat junt amb Albrecht Buschmann els volums Dir desaparegut (s). Formes i ideologies de la narració de l'absència forçada  (Lit Verlag, 2019) i Dir desaparegut (s) II: anàlisi transculturals de la desaparició forçada  (Lit Verlag, 2021).

En l'estudi del Segle d'Or i els Humanitats Digitals es ressalta l'edició digital de 20 comèdies de Lope de Vega per a la Biblioteca Digital Artelope , col·lecció de què també és coordinadora.

A més, ha publicat en co-autoria un llibre de comentari literari i un altre de comentari lingüístic:

-Luz C. Souto; David Giménez Folqués (2017): Comentari de Textos Hispànics: Anàlisi del comentari literari, 112 pp. València: Tirant lo Blanch, 2017. ISBN 978 84 1706 929 2.

-David Giménez Folqués; Luz C. Souto; Amparo Ricós (2017): Comentari de Textos Hispànics: Anàlisi del comentari lingüístic, 93 pp. València: Tirant lo Blanch. ISBN 978 84 1706 933 9.

També compta en la seua producció científica amb més de 40 articles en revistes indexades i capítols de llibres a Alemanya, l'Argentina, el Brasil, el Canadà, Xile, Espanya, els EUA, França, Itàlia, Mèxic i Suïssa.

D'altra banda, ha organitzat 16 esdeveniments entre congressos, simposis i jornades, 4 d'ells com a directora o coordinadora (A València –Espanya-, Berlín –Alemanya- i La Plata –Argentina-).

Ha coordinat el Congrés Internacional Memorias Periféricas de la Guerra Civil y el franquismo: Literaturas, culturas, ideologías (València, 8-11 de març de 2022).

Quant a Consells Editorials és codirectora de la Revista de crítica literària Diablotexto Digital (https://ojs.uv.es/index.php/diablotexto/about/editorialteam) i compon el comité assessor de la secció “Papers Crítics” de la Revista Papers del CEIC.

Igualment, col·labora habitualment amb arbitratges per a revistes i llibres nacionals i internacionals (els Estats Units, Regne Unit, Colòmbia, Mèxic, l'Argentina, Espanya).

Ha realitzat estades postdoctorals en la Universitat de Sao Paulo (el Brasil, 2017), en la Universitat de l'Havana (Cuba, 2016), en la Universitat de Mar del Plata (l'Argentina, 2015) i una estada predoctoral en la Universitat Nacional de la Plata (l'Argentina, 2014).