[Biografia, versió en valencià]

Doctora en Farmàcia per la Universitat de València (1991), vaig realitzar una estada postdoctoral de més de 3 anys a l'Eccles Institute of Human Genetics (Universitat de Utah, USA). Després de 15 anys dedicada a l'estudi del llevat Saccharomyces cerevisiae des de gairebé qualsevol punt de vista (estudi de la paret cel·lular, sistema model per a l'estudi de gens supressors de tumors humans, anàlisi d'estrès i contaminació en llevats cervesers o l'expressió gènica global en llevats vínics), em vaig incorporar al camp de l'evolució genòmica bacteriana, en què treballe des de 2001 com a membre del grup de Genètica Evolutiva de la Universitat de València, en la qual actualment sóc Catedràtica de Genètica.

Faig la meva investigació a l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt UV-CSIC ubicat al Parc Científic de la Universitat de València (Paterna). Des del 2001, m'he dedicat principalment a l'estudi del genoma de bacteris endosimbionts, que viuen dins de cèl·lules especialitzades d'insectes amb dietes restringides (com pugons, corcons o cotonets), per comprendre la relació entre estes bactèries i els seus hostatgers, la reducció del genoma bacterià en estes condicions i les conseqüències per a la xarxa metabòlica inferida. Com a complement a aquests treballs, he participat també en estudis sobre la definició del genoma mínim, fonamental per al manteniment d'una cèl·lula viva, i les seves implicacions en el camp de la Biologia Sintètica.

En els darrers anys, el nostre sistema model consolidat per estudiar interaccions simbiòtiques és la panderola alemanya Blattella germanica. Les panderoles són especialment interessants perquè en cada individu coexisteixen dos sistemes simbiòtics, un endosimbiont obligat i una complexa microbiota intestinal. Hem desenvolupat estratègies per comprendre millor la implicació de cada sistema en el benestar de l'hostatger i el suposat diàleg entre els participants en la relació. Actualment ens estem centrant en l'estudi dels mecanismes moleculars utilitzats per l’hostatger per controlar els simbionts, prestant especial atenció als pèptids antimicrobians i als microRNAs.

Projectes d’investigació actuals

- Host-symbiont communication and its utility in biological pest and pathogen control (SYMB-CONTROL, PID2021-128201NB-I00; co-financed MICIN-UEFEDER-AEI)
- Temperature and antibiotics stress: effects on phage bacteria interactions in the gut microbiota of Blatella germanica (CIPROM/2021/042; Generalitat Valenciana).
- RNA communication across kingdoms: new mechanisms and strategies in pathogen control (exRNA-PATH, CA20110; COST action, EU)

Publicacions recents i seleccionades

Cazzaniga, M., R. Domínguez-Santos, J. Marín-Miret, R. Gil, A. Latorre, C. García-Ferris (2023). Exploring gut microbial dynamics and symbiotic interaction in Blattella germanica using rifampicin. Biology 12:955. doi: 10.3390/biology12070955

Latorre, A., R. Domínguez-Santos, C. García-Ferris, R. Gil (2022). Of cockroaches and symbionts: recent advances in the characterization of the relationship between Blattella germanica and its dual symbiotic system. Live 12: 290. doi: 10.3390/life12020290

Garzón, M.J., M. Reyes-Prieto, R Gil (2022). The minimal translation machinery: what we can learn from naturally and experimentally reduced genomes. Front. Microbiol. 13:858983. doi: 10.3389/fmicb.2022.858983

Solana, J., E. Garrote-Sánchez, R. Gil (2021). DELEAT: gene essentiality prediction and deletion design for bacterial genome reduction. BMC Bioinformatics 22:444. doi:10.1186/s12859-021-04348-5 doi: 10.1186/s12859-021-04348-5

Domínguez-Santos R, A.E. Pérez-Cobas, P. Cuti, V. Pérez-Brocal, C. García-Ferris, A. Moya, A. Latorre, R. Gil (2021). Interkingdom gut microbiome and resistome of the cockroach Blattella germanica. mSystems 6:e01213-20. doi: 10.1128/mSystems.01213-20

Reyes-Prieto, M., R. Gil, M. Llabrés, P. Palmer-Rodríguez, A. Moya (2021). The metabolic building blocks of a minimal cell. Biology 10:5. doi: 10.3390/biology10010005

Gil, R., A. Latorre (2019). Unity makes strength: a review on mutualistic symbiosis in representative insect clades. Life 9:21; doi:10.3390/life9010021.

Gil, R., C. Vargas-Chavez, S. López-Madrigal, D. Santos-García, A. Latorre, A. Moya (2018). Tremblaya phenacola PPER: An evolutionary beta-gammaproteobacterium collage. ISME J. 12:124-135. doi: 10.1038/ismej.2017.144

López-Madrigal, S., R. Gil (2017). Et tu, Brute? Not even intracellular mutualistic symbionts escape horizontal gene transfer. Genes 8:247. doi: 10.3390/genes8100247

Lloréns-Rico, V., J. Cano, T. Kamminga, R. Gil, A. Latorre, W. H. Chen, P. Bork, J. I. Glass, L. Serrano, M. Lluch-Senar (2016). Bacterial antisense RNAs are mainly the product of transcriptional noise. Sci. Adv. 2:e1501363. doi: 10.1126/sciadv.1501363

Klein, A., L. Schrader, R. Gil, A. Manzano-Marín, L. Flórez, D. Wheeler, J. H. Werren, A. Latorre, J. Heinze, M. Kaltenpoth, A. Moya, J. Oettler (2016). A novel intracellular mutualistic bacterium in the invasive ant Cardiocondyla obscurior. ISME J. 10:376-388. doi: 10.1038/ismej.2015.119

Gil, R., J. Peretó (2015). Small genomes and the difficulty to define minimal translation and metabolic machineries. Front. Ecol. Evol. 3:123. doi: 10.3389/fevo.2015.00123

López-Madrigal, S., A. Latorre, A. Moya, R. Gil (2015). The link between independent acquisition of intracellular gamma-endosymbionts and concerted evolution in Tremblaya princeps. Front. Microbiol. 6:642. doi: 10.3389/fmicb.2015.00642

Gil, R. (2014). The minimal gene-set machinery. In Encyclopedia of Molecular Cell Biology and Molecular Medicine: Synthetic Biology, 2nd edition. Meyers RA (ed.). Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. pp. 1-36. doi: 10.1002/3527600906.mcb.20130079

López-Madrigal, S., A. Beltrà, S. Resurrección, A. Soto, A. Latorre, A. Moya, R. Gil (2014). Molecular evidence for ongoing complementarity and horizontal gene transfer in endosymbiotic systems of mealybugs. Front. Microbiol. 5:449. doi: 10.3389/fmicb.2014.00449

Oakeson, K. F.*, R. Gil*, A. L. Clayton, D. M. Dunn, A. C. von Niederhausern, C. Hamil, A. Aoyagi, B. Duval, A. Baca, F.J. Silva, A. Vallier, D. G. Jackson, A. Latorre, R. B. Weiss, A. Heddi, A. Moya, C. Dale (2014). Genome degeneration and adaptation in a nascent stage of symbiosis. Genome Biol. Evol. 6:76-93. doi: 10.1093/gbe/evt210 *Equal contribution.

López-Madrigal, S., A. Latorre, M. Porcar, A. Moya, R. Gil (2013). Mealybugs nested endosymbiosis: going into the ‘matryoshka’system in Planococcus citri in depth. BMC Microbiol. 13:74. doi: 10.1186/1471-2180-13-74

Moya, A., R. Gil, A. Latorre., J. Peretó, M.P. Garcillán-Barcia, F. de la Cruz (2009). Towards minimal bacterial cells: evolution versus design. FEMS Microbiol. Rev. 33:225-235. doi: 10.1111/j.1574-6976.2008.00151.x

Moya, A., J. Peretó, R. Gil, A. Latorre (2008). Learning how to live together: genomic insights into prokaryote-animal symbioses. Nature Rev. Genet. 9:218-229. doi:10.1038/nrg2319 

Tamames, J.*, R. Gil*, A. Latorre, J. Peretó, F.J. Silva, A. Moya (2006). The frontier between cell and organelle: genome analysis of Candidatus Carsonella ruddii. BMC Ecol. Evol. 7:181. doi: 10.1186/1471-2148-7-181 *Equal contribution.

T. Gabaldón, J. Peretó, F. Montero, R. Gil, A. Latorre, A. Moya (2007). Structural analyses of a hypothetical minimal metabolism. Phil. Trans. R. Soc. B. Biol. Sci. 362:1751-1762. doi:  10.1098/rstb.2007.2067

Pérez-Brocal, V., R. Gil, S. Ramos, A. Lamelas, M. Postigo, J. M. Michelena, F. J. Silva, A. Moya, A. Latorre (2006). A small microbial genome: the end of a long symbiotic relationship? Science 314:312-313. doi: 10.1126/science.1130441

Gil, R., F. J. Silva, J. Peretó, A. Moya (2004). Determination of the core of the minimal bacterial gene set. Microbiol. Mol. Biol. Rev. 68: 518-537. doi: 10.1128/MMBR.68.3.518-537.2004

Gil, R., B. Sabater-Muñoz, A. Latorre, F. J. Silva, A. Moya (2002). Extreme genome reduction in Buchnera spp.: towards the minimal genome needed for symbiotic life. Proc. Natl. Acad. Sci. USA 99: 4454-4458. doi: 10.1073/pnas.062067299

[ Traducció automàtica ]

Catedràtic de Genètica de la Universitat de València des del 16 de desembre de 2006, on he impartit, des de 1989, classes de Genètica, Teoria de l'Evolució, Genètica de Poblacions, Genètica de la Conservació i Bioinformàtica, entre altres matèries. Desenvolupament la meva tasca investigadora en la Unitat Mixta d'Investigació en Infecció i Salut Pública FISABIO-Universitat de València de la qual sóc investigador responsable i on dirigeixo la secció d'Epidemiologia Molecular. Així mateix, sóc investigador principal del grup d'investigació "Evolució i Salut" integrat en l'Institut de Biologia *Integrativa de Sistemes (I2SysBio) del CSIC-Universitat de València. Addicionalment, estic integrat en el Centre d'Investigació Biomèdica a Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública CIBERESP). Tinc concedits 5 trams d'investigació, 1 de transferència i 5 de mérits docents.
Les meves principals líies d'investigació són l'epidemiologia molecular i evolució de poblacions de virus; l'evolució, sistemàtica molecular, *filodinámica, *filogenómica i genètica de poblacions de bacteris; i la *bioinformática aplicada a la *genómica evolutiva i comparada. Més enllà de les línies d'investigació, m'interessa des de fa molt la translació de la investigació en evolució a la societat. Per això he dedicat, i encara ho faig avui dia, molts esforços a compaginar el treball sobre qüestions evolutives fonamentals, com l'estructura genètica de les poblacions o els mecanismes de generació i manteniment de variabilitat genètica en les mateixes, amb les seves aplicacions, primer en la conservació d'espècies vegetals i des de fa gairebé 20 anys en epidemiologia i salut pública. He estat responsable de més de 50 projectes i contractes d'investigació havent format part de d'altres com a investigador.
Sóc autor de més de 250 articles d'investigació científica, 23 capítols de llibre, 20 articles de divulgació i d'un llibre de divulgació de la teoria de l'evolució (“Evolució, de Darwin al genoma”, Ed. Bromera-Publicacions *Univ. València, 2009) i un altre sobre organismes transgènics (“Transgènics”, CSIC-Ed. la Cataracta, 2010). He estat membre expert de la comissió científica assessora per a l'estudi del brot d'hepatitis C produït en 1998 a València i de la Comissió Nacional de Bioseguretat (1998-2011) i sóc membre de la Comissió per a l'estudi de la Legionel·la de la Generalitat Valenciana. He elaborat més de 50 informes pericials i científics.
He impartit docència a programes de doctorat i *postgrado tant de la meva pròpia universitat com d'unes altres, com la Universitat de Lleó (programa de doctorat en Biologia Molecular i Biotecnologia), la Universitat de Saragossa (programa de doctorat en Bioquímica i Biologia Molecular i Cel·lular), la Universitat de La Corunya (Reconstrucció sistemàtica molecular), la Universitat de Barcelona postgrado en *Filogenias i Genealogies de *DNA: Reconstrucció i Aplicacions) i la Direcció general de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana (Curs de Vigilància en Salut Pública). He estat Director del Màster oficial en Biodiversitat: Conservació i Evolució de la *Universitat de València. Així mateix, he participat i organitzat nombrosos cursos i conferències en la *Universitat dEstiu de Gandia, la *Nau *dels *Estudiants de la *Universitat de València, la *Setmana de la *Ciència, la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo i el Col·legi Oficial de Biòlegs de València.