El Departament de Patologia està adscrit a la Facultat de Medicina i Odontologia.
En ell s'integren Professors que pertanyen a les àrees d'Anatomia Patològica, Histologia i Biologia Cel·lular, del catàleg nacional d'àrees de coneixement, i tots ells es troben inclosos en l'àrea de Patologia, pròpia de la Universitat de València.
Els professors del Departament imparteixen docència en les següents titulacions:
- Medicina
- Odontologia
- Podologia
L'edifici de la Facultat de Medicina i el Departament de Patologia
L'origen de l'actual edifici de la Facultat de Medicina de la Universitat de València es remunta a l'any 1889, quan el claustre de la Facultat de Medicina va sol·licitar la creació d'un Hospital Clínic, per a resoldre les deficiències de l'antic hospital. Quatre anys més tard d'aquesta sol·licitud (en 1893) es va començar a gestionar la creació del nou i actual edifici de la Facultat de Medicina, que hauria de situar-se en el cridat Camí-Passejo València al Mar, dissenyat en 1883 per l'enginyer Casimiro Meseguer i que des de juny de 1977 va passar a denominar-se avinguda de Blasco Ibáñez.
La construcció de la nova Facultat finalment va ser aprovada a principis del segle XX. El disseny inicial contemplava que el nou edifici albergués de forma conjunta les Facultats de Ciències i Medicina, si bé posteriorment -en 1911-, es va canviar d'idea encarregant-se finalment a Mariano Peset Aleixandre el projecte per a la construcció de la Facultat de Ciències en un solar annex i independent, construcció que s'acabaria en 1944, amb un edifici que destaca pels seus trets d'expressionisme alemany posterior al racionalisme i que actualment, després de la remodelació portada a terme pels arquitectes Carratalà i Escario, alberga les instal·lacions del rectorat i els Serveis Centrals de la Universitat.
.jpg)
Col·locació de la primera pedra del nou edifici de les Facultats de Medicina
i Ciències en 1909, beneïda per l'Arquebisbe Guisasola, seguida d'un discurs
del Prof. Amalio Gimeno, antic catedràtic de Terapèutica la Facultat de
Medicina de València i exministre d'Instrucció Pública, impulsor de la construcció
del nou edifici.
Per la seva banda, la primera pedra de l'actual Facultat de Medicina,
corresponent al bloc central de l'edifici, es col·locà en 1913, si bé les obres
efectives no van començar fins a 1918, amb un projecte de disseny neobarroc de José
Luis Oriol Urigüen. Posteriorment les obres de la Facultat van estar
detingudes i reiniciades en 1929, amb una Junta Supervisora d'obres presidida pel rector
de la Universitat, el Degà de la Facultat juntament amb tres professors (Profs.
Bartrina, Vila Barberà i Martín Llacs), finalitzant les obres en 1935.
Es tracta d'un edifici qualificat com grandiloquent, amb l'escultura d'una
gran matrona semirecostada en el timpà de la façana, que porta un llibre retolat "
Ars Medendi" (art de guarir, una de les dues parts que es divideixen els
estudis mèdics segons el *Cannon d' Avicena), sent l'escultura de José Terencio
Farré (Requena, 1887- València, 1968).
L'inici de la guerra civil va impedir que el nou edifici fora ocupat fins a un
quart de segle més tard. Així durant la guerra civil i en l'etapa inicial de
la postguerra, l'actual edifici de la Facultat de Medicina va ser utilitzat com
Hospital Militar.
L'activitat acadèmica en el nou edifici va començar en 1950,
desenvolupant-se inicialment l'ensenyament dels dos primers cursos de la llicenciatura,
començant la seva activitat amb la promoció d'alumnes que havien iniciat els seus
estudis en l'edifici de Guillem de Castro a l'octubre de 1949, per a més tard
incorporar a tots els cursos de la Llicenciatura. En 1960, es va inaugurar
l'Hospital Clínic annex a la Facultat. Sent aquest Hospital Clínic dependent del
Ministeri d'Educació Nacional, si bé vuit anys més tard i donada la manca de base
pressupostària per al seu manteniment, va haver de contractar-se els seus
serveis a la Seguretat Social, per a desvincular-se més tard de la Facultat, després
d'una cessió demanial de 100 anys, primer a l'administració sanitària de
l'Estat i mes tarda a la Comunitat Autònoma.
La càtedra d'Histologia i Anatomia Patològica, antecedent immediat de
l'actual Departament de Patologia, va estar sempre en aquest edifici situat al costat
del Laboratori del Servei d'Anatomia Patològica de l'Hospital Clínic,
situant-se dins de l'edifici de la Facultat de Medicina, en la seva ala esquerra,
sofrint diferents remodelacions - en els últims cinquanta anys- que van tenir lloc en
1975 (construcció de la sala de pràctiques microscòpiques dotada de 100
microscopis binoculars), en 1980 (ampliació del Departament ocupant les antigues
instal·lacions de la Secció de Neurologia Cajal del CSIC del Prof. Barcia), en
1993 (ampliació de les instal·lacions del Departament de Patologia al segon pis
de la Facultat), en el 2000 (com a conseqüència de la construcció del nou
Servei d'Anatomia Patològica de l'Hospital Clínic), en el 2007 (construcció de
les dues sales de pràctiques, actualment en ús, en el primer pis de la
Facultat) i en el 2008 (ampliació del Departament a les actuals instal·lacions en els
pisos 1 i 1I), aquestes últimes dues obres dins del procés de remodelació
global de l'edifici iniciada en el 2005, encara en curs i que finalitzaren el mes
de gener del 2010.
Pati de l'Hospital Clínic Universitari de València amb una escultura central
en bronze, sobre un menut pedestal cúbic, d'Arnau de Vilanova (València 1238
- 1311), realitzada per Salvador- Octavio/ Vicent Cortina (València,1914-
València, 1999) i executada en Bravo Aguilar, Fundició València.
En cadascuna de les cares del pedestal d'aquesta escultura figura una
inscripció. La primera diu així: L'operació mes breu és la qual amb menys
instruments aconsegueix l'efecte pretés. La segona inscripció diu: El metge ha de
ser aficionat a conèixer, caut i ordenat a predir, circunspecte i prudent a
respondre i a pronosticar, just a prometre. La tercera màxima diu: Fal·laç i
ignorant és el metge que busca coses inusitades i rares quan pot ajudar al
malalt amb coses comunes.
Preparació histològica (*tinción H&I, muntatge amb Bàlsam de Canadà) del
Laboratori d' Histopatologia de la Facultat de Medicina de València, any 1956.
Preparat histològic (1889) d'escorça cerebral, *tinción de Golgi,
realitzada en el laboratori del valencià Luis Simarro Lacabra, introductor d'aquesta
tècnica microgràfica a Espanya i mestre de Ramón i Cajal. Cajal va desenvolupar
aquesta tècnica de tinción a València, sent catedràtic d'Anatomia (1884-87),
al costat del seu primer deixeble Juan Bartual i Moret, qui anys més tard
seria el primer catedràtic d'Histologia, Histoquimia i Anatomia Patològica de la
Facultat de Medicina de València (1899-1933), sent degà en dues ocasions i
rector honorari de la Universitat en 1931.
Retrat del Prof. D. Juan Bartual i Moret, que es conserva en la sala de
reunions (La *Bodeguilla) del Departament de Patologia
Dades històriques sobre la investigació microgràfica en la Facultat de Medicina de la Universitat de València
Conferència commemorativa fundacional impartida el 28 de febrer de 2002 pel
professor Francisco José Vera Sempere en l'Institut Mèdic Valencià amb títol:
"ELS ESTUDIS MÈDICS DEL PARE DE CAJAL, JUSTO RAMÓN CASASÚS EN LA
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA"
Exposició del centenari de l'edifici de la Facultat de Medicina
Document en format PDF amb les notes històriques per al disseny de
l'exposició realitzada amb motiu del centenari de l'edifici de la Facultat de Medicina de
la Universitat de València 1909-2009.
Exposició centenari edifici Facultat de Medicina
